Comença el Jaume, la roca encara no li toca el sol i és molt freda, potser quan escali la segona ja hi tocarà, doncs no, començo el llarg i em quedo encallat en els passos difícils, buff com li costa al magí, tres anys sense escalar i ara m'està passant factura que si la presa de la dreta, no millor la de l'esquerra, que si patina la roca, que tinc els dits gelats, que si tinc el cul estret, però malgrat tot, cap amunt. Després amb solet la cosa va sortint una mica millor. Una escalada, que tot i que no sé quantes vegades he fet, sempre deixa un bon regust i compartint-la amb bons amic no es pot demanar més.
