COLLEGATS via Euronica

Tornem a Collegats per intentar unes vietes a la paret del Pessó de les que no hem sentit a parlar massa, sobre el paper semblen que poden estar bé. Però només arribar veiem que la cosa no serà tan fàcil, estem a uns dos metres de la paret i és molt difícil accedir al peu de la via, segurament fa anys que la via no l'escala ningú, aconseguim després de molts esforços posar el peu en els arítjols i a la pedra, l'escalada en aquest tram és IV+, després d'uns 12 metres arribo a un spit, la continuació no és massa encoratjadora, la pedra fa pinta de descomposta i no es veu res i posar friends en aquesta roca no dona bon rotllo, així que li dic al company que baixo i decidim posar-nos a una via que hi ha en una agulla més accessible, li marquen artificial els tres primers pasos, quasi surt en lliure però el teòricament V+ que tinc davant no el veig clar així que torno a baixar, buff amb l'autoestima per terra marxem i anem a la carretera vella, al sector cal Nica, em sembla que fem la via eurònica, ho dic perquè la guia li marca dos llargs i nosaltres hem fet tres, per cert hi ha força més vies de les que marca la guia que va sortir a principis de l'any passat, no crec que siguin més noves. La via té un segon llarg molt bonic i aquí a diferència de les anteriors les vies estan hiperequipades, coi potser un terme mig estaria millor tan en aquestes vies com les del matí. Al marxar ens adonem que havíem de venir de primeres haguéssim escalat més, hi ha un munt de línies equipades molt maques de tres i quatre llargs

Primer intent 

Segon  

Inici de la via euronica 

Arribant a R1 

El company en el bonic segon llarg 

L3 

Arribant a R3

MONTSERRAT Faraó de baix dreta "aresta Escofi" en solitari

Fa quinze dies estava al mateix lloc, però m'havia deixat l'amic silenciós, avui el porto a la motxilla , però no estic tan motivat, suposo que el constipat que arrossego i té bastant a veure. Més carregat del compte enfilo el camí que va al Faraó i quan aquest arriba al torrent cal desviar-se a la dreta per sobre d'una roca.

Fa dies que no trec l'amic a passejar i procuro fer el ritual de sempre. M'enfilo per una placa fàcil i ben equipada (IV), coi a l'alçada del 2on seguro ja no corre, que passa? M'adono que s'ha enganxat en un merlet. Continuo i sense entrebancs arribo a la R, veig el final de la via aprop i em decideixo a empalmar la tirada que deu de tenir uns 15 metres, preciosa, molt vertical i amb molt bona presa, llàstima que no sigui més llarga. Com és d'hora em decideixo per un altra via, em sembla que al llibre de Montserrat Sud la posa com la 5 que després he combinat amb la 14, les dues ressenyades com V, hiperequipades, imagino que per la gent que comença. Cal dir que la via 14 és força espectacular doncs fas un desplom que només és V, i està força bé. Fa una tarda molt guapa, sort que no hi ha ningú pels voltants, doncs quan estic relaxat em poso a cantar lletres més pròpies d'adolescents que de persones de la meva edat.

Faraó de baix, part dreta. La via de l'esquerra: aresta Escofi 

Primer llarg 

Segon llarg 

Crec que és el Roc de Sant Miquel 

NOVA VIA A LA FORMIGUERA

Ja fa dies els companys de Lleida em van enviar aquesta ressenya d'una via que van obrir. Bé al final van ser dues vies les que van obrir, tot i que no era la intenció. Però als comentaris si volen ja ho explicaran.

Aprofito per passar un altra via que ells comenten: la Oscar. Que va ser oberta a principis del 70 pel Jordi Mayor, J. Godoy, M.A. Blasco i M. Rodriguez. La ressenya escanejada pertany a la guia d'escalades (Sant Llorenç de Montgai, Camarasa, Sta Linya i Terradets Regina) que mai es  publicà. Fou confeccionada pels escaladors de Lleida, Jordi Vidal i Joan Enric Farreny; va ser guanyadora del premi Sant Bernat de l'any 1976 si la memòria no em falla

COLLEGATS Xtreme-romaní

Avui estrenarem la nova guia de Collegats, i hem triat uns 300 metres de vies de no massa dificultat. Així que anem a la paret del Pessó per fer la Crit de l'Infern, en primer lloc. Mirant l'esquema de la via intentem dirigir-nos al peu, però la gran quantitat de vegetació ho fa molt difícil, així que tornem enrere i ho intentem a partir de la ferrata, segons el dibuix està aprop, després de barallar-nos amb totes les herbes aconseguim arribar-hi, allí ni rastre de la via, tornem al punt de partida i anem a la torreta de llum doncs diu la guia que està aprop. Es veuen dos spit i després del segon hi ha un desplom important, sense res i sense possibilitat de posar res; pensem potser es passa per l'esquerra, però la guia posa una línia directa, en fi ho deixem córrer, perquè diu que la via està equipada però que cal portar friends. Sempre havia pensat que les vies equipades amb cintes era suficient i el desplom en V-Ao no és possible. Suposem que el crit de l'infern és aquesta malgrat no coincideixi el bonic dibuix amb la realitat. No és el primer cop que trobem poc rigor en una guia, recordo una que deia que havíem de portar material d'improvisació, entre col·legues ok, però en una guia que és comercialitza és poc serio utilitzar aquests termes.

Anem a les vies curtes de dalt perquè avui no mullarem, ens posem a la Xtreme romaní. La via és molt senzilla i està ben equipada, té tres llargs, tot i ser fàcils els dos primers són molt macos, l'ultim no té cap interès. Llàstima de l'emmerdada del començament ara tot està a l'ombra i fot una mica de fred, així que ens dediquem a passejar i el meu company em fa cinc cèntims de la geologia dels conglomerats i calcàries que tenim davant que tenen un gran interès geològic.

L1 

El company en el bonic segon llarg

Pels aficionats a la geologia aquí trobareu una discordança, un anticlinal desventrat, un cavalcament i un onlap

MONTSERRAT Cara de Mico "Aresta Sampietro"

Aprofitant l'anticicló i que fins a quarts de set encara és clar, agafem el funicular per anar a la part de dalt de tot de la Plantació i fer la Cara del Mico que hi ha una via que li tenim ganes, l'aresta Sampietro. L'aproximació és emprenyadora perquè la canal és molt bruta, ja la recordava de quan vaig anar al Perfil logarítmic. La paret fa una pinta bonissima la nostra via és la de més a la dreta a l'alçada d'un diedre, però la Terestel que està al costat és veu molt bonica i amb menys artificial. 

El primer llarg i segon són senzills i ben equipats, la tercera tirada fins arribar al 3 bolt és V-V+, la resta fins quasi dalt amb artifo però hi ha bona presa segur que surt amb lliure, però cal estar molt fort.

L'últim llarg comença en un IV i després es redreça un pel més IV+, molt guapo aquest tram, perquè la via diguem que és distreta. Llàstima que fa fresqueta, malgrat el solet, perquè les vistes són molt maques i tot i que en són familiars mai ens cansarem de recrear-nos.

La baixada cal anar al nord hi ha un ràpel una mica mimètic, i amb 20 metres agafem el caminet que en 2 minuts ens deixa al camí nou de S. Joan a S. Jeroni.

El Rave, la Campana i el Sentinella 

Arribant a R1 

L2 

 Inici de L3

L3, final de l'artificial 

Final de L3 

El bonic L4

MONTSERRAT CODOLOSA "Full equip i el Balcó"

Avui a més del Jordi s'ha apuntat el Sergi, tres de Lleida, quin perill. Matisem-ho el perill són ells dos,que no callen mai; ara que aburrir-nos res de res.

Últimament ens hem tret l'abonament de la Codolosa i els proposo fer la Full Equip, i després fer la via que va obrir en Joan Baraldés a la part de dalt.

La full equip la comença, el Jordi, i no li ho discutirem perquè tan en Sergi com jo vam anar al mateix cole de capellans i ens van dir que sempre s'havia de tenir un respecte a la gent gran, i sobretot, al que va ser un model per a molts escaladors. La segona tirada li toca al Sergi que la treu amb un excel·lent com si sempre hagués escalat aquest codolets de Montserrat.

Ara em toca a mi, la primera tirada del Balcó de la Codolosa té un passet de V i després fàcil. Coneixent al Joan no acabo d'entendre el primer bolt perquè no està un pam més avall, que el puguis xapar abans de fer el pas i no xapar-lo a mig pas o quan ja l'has fet. La roca és molt bona i malgrat només tenir dos bolts el llarg, en cap moment et sents incòmode. El següent llarg, surt en lliure, fins el segon bolt, allí hem plantat l'estrep si no és difícil arribar a les preses bones, el tram que continua està graduat de V+, però no caigueu, és possible que arribéssiu a terra, el tercer bolt està massa alt. Llàstima que sigui curt, perquè la tirada és molt maca.

Avui baixem avall, no com l'altre dia que vam tirar amunt i vam tardar 1h 30m fins al cotxe. Arribem fosc i en Jordi ens diu que li han fotut la cartera, evidentment la troba. Mira que fa anys que el conec i encara no sé quan parla en serio.

En Jordi en el primer llarg de la Full 

En Sergi en el primer llarg 

 L2

 Que guapossssss

 L2 de la Balconada

L2

MONTSERRAT Codolosa "La rampa"

Què bé, avui comença el mes, fa un dia fantàstic i em trobo amb el Jordi Vidal després de treballar, per fer una cosa de profit, que deia el meu pare.

Anem a la Codolosa, que està aprop i encara hi ha una via que no he fet, la Rampa. La via no està malament, però jo m'ho he passat molt bé, a mesura que em vaig fent gran he aprés a valorar altres coses que no sigui estrictament la via, que evidentment fa molt, sobretot, quan aquestes exigeixen el millor de tu.

De la via hem empalmat les dues primeres tirades, com recomana l'Eduard (escalatroncs), tot i que amb la graduació no hi estic del tot d'acord, el passet d'entrada de V-, jo li posaria V, és un pas no difícil però cabronet i el 6a que li posa al final del llarg per mi V+. El segon llarg(3 i 4 llarg de l'original) jo el baixaria tot mig grau. L'últim llarg, no sé si el vaig fer pel lloc adient doncs hi ha spits i un pel a la dreta un parell de bolts que et porten sota un desplom, un cop allí a sota i a l'esquerra es veuen un parell d'spits com si el llarg original anés per un diedre i després flanquejar fins el desplom. Pel lloc dels bolt, jo li posaria 6a igual que el desplom de dalt.

Arribem que ja ens queda molt poca estona de llum, anem amunt en comptes d'avall, ja ho vam sospitar ahir que ens havíem equivocat, però malgrat la caminata; va ser agradable i vam conèixer el casc antic de Collbató que és molt maco. 

   

Passet d'entrada 

 En Jordi acabant la segona tirada

 En Jordi en el bonic tercer llarg

 Inici de L4

 En el desplomet final

Final del dia