dissabte, 29 de desembre del 2007

MONTSERRAT Paret dels Monjos "via alta fidelitat"

L'intenció era escalar l'elefantet a la zona del Monestir, però les fredes temperatures, ens han fet anar al vessant sud, on la temperatura serà més agradable. Com no portem ressenyes, li proposo a en Josep Anton de fer una via que havia fet en solitari i que m'havia agradat força, ara que l'he repetit, la via no és lletja, però n'hi ha de més maques en aquesta paret. Deu ser que quan vas en solitari ho vius tot més intenssament. Per fer la via no es necessita res, nosaltres com portavem friends em van posar un en la segona tirada.

Descripció de la via:
El primer llarg és un dels més boniquets, no cal posar res, el grau que li posem és V.
La següent tirada al començament és fàcil però la roca no és de massa bona qualitat, després trobareu una placa molt fineta de V+, entrada a la R cutrilla.
La tercera tirada té una sortida guapa, després aneu a la dreta a buscar un diedre (V) on trobareu un clau al mig, entremig podeu posar alguna baga savinera.
L'última tirada anar seguint els spits (IV+-V). A dalt li marquen un pas d'artifo però es fa molt bé en lliure, no és més de IV+. Després d'aquest pas ja no hi ha res més, el que queda és fàcil II-III..

DESCENS
Per baixar cal seguir una mena de caminet fins que queda tallat; alli cal fer un rapel si es va ambdues cordes, o be dos si només porteu una corda .


Primer llarg de la via




Final del primer llarg



La fina placa del segon llarg V+




Inici de la tercera tirada




Arribant a la tercera role



Iniciant l'últim llarg



En Josep Anton arribant al final



Recordant vells temps (assegurant d'esquena; ostia quins collons teníem)



La ressenya la podeu trobar en:

dissabte, 8 de desembre del 2007

URGELL La roca dels Collars "via del Dioni"

És un racó preciós amb una calcària de gran qualitat. Una zona amb moltes possibilitats. La via del dioni és força entretinguda, personalment les tirades 1, 2 i l'última, la 5 són les més maques. Via superequipada

Primer llarg (V+)



Josep A. en el primer llarg
Aquesta foto tan xula la va fer la Montse


En les plaques d'adherència del primer llarg


Entrada a la primera role


Inici d'una de les tirades maques la 2ª (6a)



Segon llarg (la Montse altre cop)





Josep A. en el segon llarg







Entrant a la segona reunió. Els dos llargs que venen li resten continuitat a la via


En la quarta tirada. Si sou ganduls, com jo, no xapareu tots els parabolts


Final de la tirada 4


Últim llarg, de les tirades guapes de la via V


DESCENS
Rapelant per la via, és pot baixar amb una corda de 60m.

NOTA

Si voleu més informació de com arribar-hi, així com la ressenya ho podeu trobar al Blog d'en Xavi (alt urgell)
http://photos1.blogger.com/x/blogger/1666/2796/1600/791501/Roc%20dels%20Collars.jpg

dijous, 6 de desembre del 2007

VILANOVA DE MEIA Roca Alta "via Peque-Mantecas"


La via és molt recomanable.

L-1
Aquest llarg és el més exigent de tota la via. Tot i que no hi ha cap pas aillat de 6a la dificultat és continua des que surts de terra fins a la reunió, el que justifica el 6a. Està equipada amb claus i un parabolt.



L2
Nosaltres vàrem empalmar el 2on i el 3er llarg, el pas més complicat està a la sortida de la reunió (bolt), li marquen V+, però hi ha algun V de dalt que és més complicat. Els friend i els fisurers entren a sac.



L-3
Llarg de plaques verticals, preciós. Nosaltres no vàrem posar res, està equipat amb claus i parabolts.





L-4
L'única dificultat és un petit flanqueig a la dreta protegit amb un bolt.



L-5
Des de aqui és veu una linea de parabolt en la vertical de la reunió, aquesta no és la peque. Cal anar amb tendència a la dreta a buscar una mena de diedre canal que és on hi ha el 6a+ que no és obligat, està equipat amb parabolts i claus. Abans d'arribar a aquesta zona hi ha un terreny de IV+ on no hi ha res, però pots protegir-te amb els friends.







DESCENS
Cal anar fins al cim, d'aqui ens dirigim a una mena de collet i agafem un cami molt maco fins la base de la paret

diumenge, 2 de desembre del 2007

MONTSERRAT Plecs del Llibre "Francesc Casanoves"

El més destacable, no és la via en si sino el conjunt. L'aproximació, el lloc on estan els plecs i la tornada. La via té 5 llargs. El primer és molt fàcil. El segon és un llarg molt finet de 6a, està generosament equipat. El tercer té un pas desplomat (V+) a l'inici de la tirada i després es tomba. El quart és una rampeta de IV i l'últim té uns 15 metres de 6a i despres és tomba, aquest llarg es desvia de la lògica que és on hi ha l'aresta del sol, a la seva esquerra.
Un cop a dalt podeu pujar al cim del Montgros en un parell de tirades la primera té un passet de IV+, amb equipament variat i vellet, aneu amb tendència a l'esquerra que és on hi ha la role. Despres una passejada de II fins al cim.











Sortint des de can Jorba pugem pel camí dels francesos fins al coll de l'Ajaguda











El Torrent de Migdia i la provocadora aresta Arcarons


L'Enric en el primer llarg IV.









Segon llarg, una placa molt fineta però molt ben equipada, com gairebé tota la via












3era tirada sortida (V+)
4a tirada (IV) 5 tirada (6a)

Pujant al Montgrós


Lloc on trobareu la ressenya