Aquest dissabte ens trobem al Faro de Balaguer amb una part dels companys de Lleida, en Sergi, en Nico i la Iolanda, que no coneixia. Enfilem cap a Coll de Nargó i fem la parada de rigor al Tahussà, allí trobem alguns de la penya de la tribu, bé jo només conec al Wolfang, la resta els tinc vistos del blog però no sé massa qui són, m'agradaria saludar en Jesús però no el reconec i com estan amb el pa amb tomàquet no els vui destorbar.
Decidim tenir un dia tranquil i anem a la paret del Grau, allí farem la via de l'Afrika i la del Manelet. Al parking trobem força gent que es prepara, el que passa que no estem acostumats que la gent porti botes rígides de muntanya i piolets per aquest llocs, potser entrenen escalar amb bota rígida. En fi, nosaltres ens afanyem per arribar els primers a la paret, que després serà per nosaltres sols, la gent va a unes parets més curtes que hi ha aprop del parking.
En Sergi i jo comencem per la via Afrika, que havia fet fa un parell d'anys en solitari, la veritat és que un pas força difícil que hi ha al començament, no em sona gens, m'adono que hem començat més a la dreta de la via, rectifiquem fins la R1 de l'Afrika. Ja a la via, en Sergi enceta la segona tirada, molt curta però amb un muret guapissim. L'última tirada, és la més bonica sobretot el mur final.
Al costat tenim el Nico i la Iolanda, que be que es belluga aquesta noia, ens diem amb el Sergi, les noies amb les que havíem escalat, quan érem joves, no tinc clar que el seu objectiu fos escalar vies. En Sergi m'explica que fa poc a Riglos va coincidir amb una trobada d'escaladores al Puro, al·lucinava mandonguilles, ja m'imagino el fart de riure que es devien fer perquè amb el Sergi no t'avorreixes mai.
Continuem ara per la via del Manelet té un desplom atlètic només començar, equipat per alts em diu en Nico, sort que el company és llarg i no té cap problema per xapar, després ve un tram més senzill fins un muret molt bonic.
El segon llarg tira recte amunt, els companys em diuen que cal anar un pel a la dreta entre el segon i tercer bolt, com veig magnesi vaig cap al bolt, merda estic en un punt on no puc desfer el pas i l'única solució és tirar amunt, però això és molt llis i al parabolt no hi arribo, ho intento i faig un saque, no m'he fet res, però dubto de si tornar a pujar, doncs per mi el pas és impossible, en Nico em diu que he d'anar cap a la fissura que està a la dreta, no entenc que hi fa el seguro tan a l'esquerra, per la dreta surt molt bé. Continuo, més fàcil fins la R. L'últim llarg és preciós, be tota la via és molt maca, només té un desplomet de 6a a mitja tirada. Baixem i cap al Tahussà a fer una cerveseta
La Iolanda en la via Afrika (20n llarg)
.jpg)
