MONTSERRAT Mixacolbató

Dimecres, és el dia que escalem amb el Toni. Avui, malgrat el vent fresquet, fa un bon solet així que mentre fem el bocata decidim fer clàssica i esportiva. Pujarem per l'esperó de Fra Garí, continuarem pel joc de nens i farem unes quantes vies d'esportiva de la part de dalt.

Comencem Fra Garí, però avui decidim escalar-lo més a la dreta on la roca fa molt bona pinta a més te l'al·licient d'autoprotegir-nos. La tirada és fàcil i amb un alien vermell enllestim, els parabolts ni els mirem, tot i ser fàcil és divertit. Arribats aquí fem una incursió a unes vies d'esportiva que hi ha a la dreta, però es veuen molt dures. Així que anem al joc de nens i mentre la fem comença a tapar-se i a escapar gotes. El Toni que és jove i està molt motivat fa una via d'esportiva plovent i amb un fred que s'ha girat;  jo que soc més gran i “amb més seny” desisteixo.  

 El primer llarg del Fra Garí el fem per la part dreta i empalmen les dues primeres tirades assegurant-nos d'un alien vermell

El Toni en la via d'esportiva

MONTSERRAT Serrat dels Tudons "via ping pong"

El fred i el vent ens fa buscar un lloc protegit, decidim amb el Josep A. anar a la serra dels Tudons que no la coneixem i no està massa lluny de Can Jorba, però si no ho coneixes us pot passar que esteu més temps per fer l'aproximació que escalant. La nostra intenció era fer raó de ser, però decidim fer primer la Ping pong i així no fer tanta aproximació. La primera intentona la vam fer barallant-nos amb els arítjols, i com sempre ens van fer recular. Després ja ho vam trobar, però va costar força tan que no ens va donar temps a fer les dues vies. La ping pong. són d'aquelles vies que quan comences a escalfar-te ja has acabat. El primer llarg, té uns primers metres verticals i força bonics amb roca a vigilar, després senzill i lleig. El segon una placa amb millor roca, però molt curta.

 Primer llarg

Segon llarg

ALT URGELL Cogullo de Turp via G. Arias

Aquest cap de setmana intentem assegurar, fent cas als molines de torn, que han dit que el diumenge faria un bon dia. Així que fem cap a Oliana amb el Jaume, el Jordi i el Quique. El temps no és dolent però el nostre objectiu està envoltat d'una boira espesa i humida, així que el Jaume proposa un pla B, el Cogulló de Turp, buff jo ja l'he fet i no hem va agradar gens, però com las resta no ho coneix i el lloc té unes vistes molt maques, no ens ho pensem més.

Agafem la carretera de Perles fins el coll que separa l'Alt Urgell del Solsonés d'on surt una pista que agafem fins un trencall que diu la font del Tello, seguim fins un collet on es deixa el cotxe, avui degut a la neu i gel l'hem deixat uns metres abans.

La via està molt equipada, sobretot els dos primers llargs. Aquest segon cop la via fins i tot m'ha agradat. El primer llarg, no te res destacable, el segon és fàcil però és força aeri, el tercer que abans es desfeia, del pas de les cordades ha quedat molt sanejat i queda un tram molt vertical i bonic. I l'últim de tramit fins al cim amb un tram de V.

El cim, un mirador de primer ordre, només per això i compartir-ho amb els companys ja ha valgut la pena.

 El Cogullo de Turp

 Escalant el primer llarg (foto Jaume)

 El Quique en el pas més complicat del llarg 1

 El Quique en el segon llarg

FOTOCIM (foto Jaume)

MONTSERRAT Paret de la Codolosa "via Dimecres tarda"

Dimecres quedem amb el Toni, no aquest últim 22, que també ho va fem fer però plovia. Avui dimecres 15 no plou, però tot i ser migdia passat, la pedra està bastant freda. Ens posem a una de les últimes vies equipades pel Joan Baraldés, via dimecres tarda. La via està força bé, té un pas molt burro d'entrada que agafat en fred costa bastant (6a), un cop fet, un altre muret força maco fins la r1. El segon llarg té un pas molt burro de sortida on cal posicionar-se bé i després xino xano fins al cim V+.

Com encara tenim claror anem a fer 4 vies curtes que hi ha mes a l'esquerra, són vies d'un llarg. L'última que va per un diedret és la més maca de totes.

 Primer llarg

Segon llarg

MONTSERRAT Esfinx del Montgrós vies Argos i Athos

Encetem les piulades de l'any 2014, amb l'escalada a l'Esfinx del Montgrós. Tot i que el dia no acompanya massa encetem camí en direcció a la Palomera per després seguir el corriol de marques blaves fins pràcticament peu de via. La via triada és una combinació athos i argos que en el llibre de Montserrat sud li posem 4 estrelles, a mi ja m'està bé una via fàcil i que a més, segons la guia, pota negra. L'escalada jo no li he vist aquesta qualificació al meu entendre bastant exagerada. Comences amb una rampa de quart molt ben equipada. Surts de la reunió amb uns passos disfrutons però aquí s'acaba la dificultat la resta ja molt fàcil fins al cim. El lloc tot i que estem un pel emboirats és bonic i suposo que sovint bastant solitari, el que li afegeix alguna estrella a l'escalada. Malgrat tot un dia ben aprofitat en una bona i nombrosa companyia: en Toni, Jaume, Josep A. I Quique

 El Jaume escalant el primer llarg de la Rampa

 Peu de via

 El tram més divertit de la via L2

 En Jaume i l'esquena del Toni a la part final

 Últims dos llargs de la via

 Fotocim en Jaume i el Toni ja estaven fent una l'altra via

Esfinx