dimecres, 30 d’octubre del 2019

PARET DEL PONT SANT LLORENÇ DE MONTGAI via Neura

Feia dies que no quedàvem la colla geriàtric Team. Com sempre ens trobem a migdia, abans de dinar per fer alguna vieta per Sant Llorenç. Tot i que fa boira, com no fa fred, ens decidim per la paret del Pont , que va ser on jo em vaig estrenar en l'escalada, li comentava al Jordi, que quan m'hi va portar el Joan Enric Farreny les cames em tremolaven, d'allò fa més de 45 anys. La via triada és la Neura que van obrir el Massanetes, i que mai he fet. La paret del Pont, no ha estat una paret massa frecuentada.
A peu de via li dic al Jordi que jo no vull "copiar" i que m'agradaria fer alguna tirada de primer. Com em deixa triar  i la primera tirada sembla descomposta escullo l'esperonet de la segona.

 El Jordi en el primer llarg, tot i l'aspecte la roca és molt ferma i té moviments molt bonic i molt aeris

 L1

 Arribant a la R1

El Vis a mig L1

El segon llarg comença amb un desplom que diuen que és de V, per mi li posaria mig grau més. La resta de la tirada és preciosa amb una roca magnífica.

 L2

Vidal's brother

Una via que no en donava un duro abans de pujar-hi, però després de fer-la del tot recomanable.


Si voleu saber més detalls, ho trobareu a la pàgina de l'eduard (escalatroncs)

dimarts, 29 d’octubre del 2019

CONTRAFORT ROCA DELS ARCS Sector ECAM

Avui dimarts amb el Cesc, hem quedat a Vilanova, no hi ha ningú i la temperatura és ideal per escalar. Ens encaminem al contrafort de la roca dels Arcs, amb la guia no ens acabem d'aclarir en els primers sectors de la paret, així que anem al sector ECAM. Fem totes les vies menys dues les més difícils V+/6a, la resta de vies són al voltant de V, però la de V-, jo és la que he trobat més difícil. Totes les vies que hem escalat tenen un llarg, menys la de més a l'esquerra que en té dos.






dissabte, 26 d’octubre del 2019

MONTSERRAT Agulla dels col·leccionistes via Infinity

Feia molt de temps que no pujava a la Plantació, un lloc de Montserrat que sempre m'ha agradat per la seva solitud. Llàstima que la canal dels Llorers cada cop està més difícil de transitar, a mi amb els pals m'ha costat força.
La via triada és l'Infinity, oberta ja fa temps pels germans Massó, la recordava força bonica i com el Quique no l'ha fet doncs som-hi. El primer llarg és força bonic una placa de IV+ amb algun passet de V. El segon, pica una mica més (V+) però està assegurat per no passar gens de por. I l'últim llarg té un desplom de 6a que no és obligat. 

 El Quique arribant a R1

 El company a L2



divendres, 25 d’octubre del 2019

MALANYEU via Montse Curto

El divendres el Cesc em proposa d'anar a Malanyeu, no és una escalada que m'entusiasmi però  en aquesta època de l'any els colors són preciosos.
La via que hem escollit és la Montse Curto que ja havia fet, però que no me'n recordava gens. Son tres tirades senzilles i molt ben equipades. Al baixar ens posem a la via del Roc, que també havia fet, però el segon llarg no el recordo i no el trobem així que baixem i marxem a fer una mossada


 El Cesc a L1

 L2

 L3


dimecres, 16 d’octubre del 2019

LA FORMIGUERA via del Pep

La via és molt bonica i està molt ben equipada, malgrat tot, jo m'atanso amb un cert neguit doncs va ser de les primeres vies que vaig fer després de les operacions dels malucs, recordo que aquell dia, vaig fer el primer llarg i  em va costar. I quan estava esperant el company a la reunió, el mur que tenia a sobre em semblava impossible; és el que té escalar des d'un sofà durant tres anys, jajaja.
Avui vaig amb el Jordi M. Ell comença amb el primer llarg, quan pujo jo no entenc que és el que trobava difícil, tot s'ha de dir, que la musculatura als voltants de les noves articulacions cada dia estan millor, però l'original era millor que els recanvis. 
El segon llarg, avui no em sembla tan vertical i l'encadeno molt bé. El tercer llarg, el fa el Jordi, encara que vagi de paquet surt bé un pas que fa uns mesos vaig fer Ao, avui surt amb solvència. Tot i que és una escalada fàcil, em sento content, perquè de gener fins avui, la cosa ha evolucionat molt bé i sento que encara tinc molt marge de millora.


Avui m'he deixat la càmera i només hem fet una foto al cim amb el mòbil.

dijous, 10 d’octubre del 2019

GRONSA SUD via Esperó de la Lluna plena

Ahir vam estar a Vilamala, fent una via de l'Antxi i el Llorenç. Avui estem als Ports i davant tenim l'esperó de la Lluna plena, també dels mateixos aperturistes. 
Els Ports un lloc que enamora i si a més teniu la sort, com nosaltres, de poder venir entre setmana es disfruta molt més del lloc.


El primer llarg es molt senzill, trobareu un clau i es pot llaçar alguna sabina.


El segon llarg és més bonic i ben equipat, ni molt properes ni allunyades, (tònica de la via). Es pot llaçar alguna sabina al començar.



El tercer llarg, a mi m'ha posat els pels de punta, sembla que t'hagis de quedar amb les preses a la mà. En aquest llarg és l'únic on hem utilitzat un parell de friends (alien groc i vermell) més per la roca que per la dificultat.

Després del L3 el Jorge no fa massa bona cara

El quart llarg, no fot molt bona pinta i després del llarg que acabem de fer no estem massa animats, però res és una tirada molt maca i el V+ surt molt bé.
 
El Jorge sortint de la zona més complicada

El cinquè llarg, el millor de la via, només per aquest llarg ja val la pena. Un IV+, mantingut en un esperonet molt aeri.
 

L'últim llarg, els primers metres són molt bonics i després gairebé caminant fins al cim de la Gronsa.



Precioses vistes del cim de la Gronsa

dimecres, 9 d’octubre del 2019

VILAMALA Arantxa al país dels sons trobats

Dimecres 9 d'octubre em trobo amb el Cesc a Solsona per anar a Vilamala. La nostra sorpresa és que a la famosa corba, no ens deixen aparcar, perquè han de fer un rodatge. Anem enrere a deixar el cotxe i enfilem cap a la paret, per l'aproximació clàssica, pel que ens va dir un escalador local,  hi ha una aproximació més còmoda i curta.
A peu de via trobarem dues fletxes la del mussol gris i l'Arantxa. Les dues primeres expansions, que no es veuen des de peu de via (però hi son), són comunes, després ens desviem a la dreta. Aquest primer llarg a mi m'ha agradat. Els llargs segon i tercer fan perdre continuïtat a la via. El quart llarg sembla més difícil del que realment és, IV i la part pròxima a la reunió un pel més difícil, per mi el llarg més bonic. L'últim llarg, que és el de més dificultat, té algun passet obligat de V+. DE material amb les expansions de la via, per nosaltres ha estat suficient.
El lloc és molt guapo, llàstima de la part del mig de la via, que li fa perdre continuïtat a la via. 


 La paret on hi ha la via

 El Cesc arribant a R1

 El company en L2

 El bonic L4

 L4

 Arribant al cim

 Fotocim

Ressenya del Llorenç. Per mes info prem

dijous, 3 d’octubre del 2019

ALOS DE BALAGUER Combinació de vies

El dia que vam fer l'esperó de l'Anna el Jordi ens va dir que havia una combinació bastant bonica. Que és fer les dues primeres tirades de la Canto por Soleares, la de la matagalls i finalment la Canto de collons.
Ens trobem amb el Tato, el Pinto i el Jordi Mayor. I enfilem amb dues cordades aquesta combinació. Molt tranquil·la i sense cap compromís i bastant disfrutona, sobretot, l'últim llarg.

 El Jordi iniciant la via

 El Tato i el Pinto, esperant a peu de via

 El Pinto a L1

 El Jordi escalant el segon llarg

 El Jordi al Canto de Collons L4

 El Tato a L4

El Pinto a L4

dimarts, 1 d’octubre del 2019

GORRO FRIGI Integral Pilar Martinez


D'aquesta cara del Gorro, només havia fet la GEDE. Aquesta via no sé si va buscant l'espai entre vies, doncs mentres vas pujant vas veien expansions pels costats. La via no està malament, com a boniques, a mi m'han agradat la quarta tirada  i la última. De material només es necessiten cintes.


 El Cesc en el primer llarg

el Cesc escalant L2

 L4

 El Cesc flanquejant el sisè llarg

 L6

 Iniciant L7

 L7

El Cesc Arribant al final del llarg
Cim del Gorro