MONTSERRAT La Monja "via Goma 2"

-->

A mig matí quedem amb en Toni, per anar a fer la via goma2 a la Monja. Tot i que a Can Massana hi ha boira, arribats al coll de Guirló ja s'ha esvaït i farà un dia fantàstic.

Arribar al peu de la via ens ha costat una mica de localitzar però finalment ens hi posem. La primera no té massa dificultats i està sobre-equipada, doncs en Toni em diu que les tirades només tenien una expansió i n'hem trobat 4 en un tram que no supera el IV-. El segon llarg és una mica més continuo IV+ i el tercer amb la mateixa tònica que el primer. La via no m'ha agradat massa, però estar al peu del cap de la Monja amb aquest ambient ja val la pena.

Nosaltres decidim sortir per la via normal, que tot i que és cara nord avui no fa massa fred. En Toni flanqueja per sota el cap de la Monja, la part final és força aeri però sense massa dificultats. Ens mirem el llarg que queda i t'agafa ganes d'arrencar a corre, roca amb força líquens i la part de dalt sembla descomposta, però ens hi posem. Molt bonic tot el tram fins una fissura just sota del cim, segons la ressenya que portem i cap un camelot del 0.4 però no aconsegueixo posar-lo, un del 0.75 hi entraria perfecte, per sort portem els aliens que sempre entren, hi fem el llarg més maco d'avui, res a veure amb les tirades anteriors, que personalment no m'han agradat

Frares Encantats

 Primer llarg

 El Toni en el 1er llarg

 En Toni escalant amb elegància el 2on llarg

 Arribant a R2

 Precioses vistes des de R3

 El Frare Gros

Flanqueig per agafar la via normal

 El millor llarg, amb diferència.

 En Toni arribant al final de via

La ressenya la podeu trobar al blog de l'Eduard (Escalatroncs)

Cap De Ras Agulla de l'embut "via Chica sin voz"

 Avui havíem quedat una bona colla per anar a escalar, però al final no sé si el vent els ha tirat enrere. Només en Sergi i jo enfilem cap a Ager, on fot força fresca, veurem si com moltes vegades passa; la temperatura s'inverteix a mesura que pugem amunt. Ostia avui no tenim clar que escalem, perquè apart de baixar els graus i fot un ventet que talla pitxes de gossos. Però anem a provar, i la cosa va be, doncs a peu de via s'està força bé i les parets de l'esquerra ens protegeixen del vent desagradable.

Ens posem a la Chica sin voz. Mirem amunt i la primera assegurança està a uns 15 metres, clar que l'inici no és difícil però per arribar a la primera assegurança cal apretar una mica i nosaltres pensàvem que la via estava equipada. Però com som uns clàssics entre els dos tenim un friend del 1 i un parell de micros. Així que amunt fins el pas on cal apretar hi ha una fissura molt bona per un alien groc, que no portem, però amb els dos micros la cosa no queda del tot malament, després una placa ben equipada on se'm fa el cul anís de tan guapa (V-V+) . A la fissura hi ha una herba mig seca a sota tapada per la terreta hi ha un clau que no havia vist.

 Aquí comencen les dificultats

 Un festival de placa

En Sergi arribant a R1

 

El segon llarg l'enceta el Sergi, segons la ressenya li marquen 6c+, però el Luichy que el tenim a la via del costat ens diu que ara la graduació no és tan alta perquè han rectificat la via, nosaltres fem una mica de trampa. Malgrat tot, queda un llarg molt guapo.

 El Sergi en el segon llarg

 Arribant a R2

Els veïns ben abrigats

El tercer llarg, suposem que surt per un desplom a l'esquerra, però no hi veiem res, així que consultem amb els companys del costat i ens diuen que està neta, però que “los friends entran a cañón”. Hi és veritat perquè les fissures es veuen molt bones per camelots del 1 del 2 i fins i tot del 3, que no portem. Però el mur es veu tan bonic que no hi volem renunciar i realment és una passada de guapo desploma però amb unes bústies brutals. Així que amb un friend i dos micros ens hi posem. Es fa molt bé quan ja quasi he passat el desplom li foto el friend, en una posició forçada, si hagués estat intel·ligent hagués fet el pas, però la por sovint pot a intel·ligència. Un cop passat el desplom la cosa afluixa i ja més còmode poso un micro que el company haurà recuperat abans que jo arribi al final de la via.

La via molt recomanable, si aneu porteu alguns camelots i l'alien groc pel primer pas

 L3

 En Sergi arribant al cim

MONTSERRAT normal a la Momieta

La pujada a Sant Benet la fem quasi sense donar-nos compte. En Jordi Vidal, el mestre, sempre té bones anècdotes que explicar i l'estona passa sense adonar-te'n.

Tot i que la nostra intenció era anar a un altra via que no hem trobat, no ens podem entretenir massa perquè la tarda és molt curta. Així que anem a la normal de l'assolellada Momieta. Quan estem al peu en Jordi m'explica l'ascensió que van fer a la Santacana fa quasi 40 anys, ara ens veuen algunes expansions ell explica que a la fissura havia algun tac.

Tot i que a mi també m'agrada començar, que comenci ell ja no es discuteix. La via feia molt de temps que no la repetia i com sempre és una escalada força agradable, sobretot, a la llum de tarda tan maca que hi ha.

ROQUES DE MASMUT "via primeros pasos"

Avui un dia fantàstic el vent ha deixat de bufar i anem a Peñarroya de Tastavins. Quin lloc més tranquil, Teruel.

Arribem al poble i a l'alçada d'un hotel agafem un carrer a l'esquerra i amunt per la pista. En una estona veiem les Roques de Masmut, estan a l'ombra. Li dic al company que em semblava que estaven orientades cap al sud. Continuem amunt i ens adonem que les famoses Roques els hi toca un solet molt agradable.

En el parking trobem un parell de cordades de bascos que van a fer la mateixa via que teníem prevista, l'aresta Gas. Canviem de plans i ens posem a la via primeros pasos, que tot just li comença a tocar el sol.

La via ens ha agradat molt, el primer llarg aeri i molt bonic on hi ha algun tram on has d'apretar i anar pujant amb fe de trobar seguros, que no estan a tocar i no es veuen. Molt ben posats, ni aprop ni lluny.

El segon llarg, el més complicat és la roca que cal mimar-la.

L'últim llarg té una sortida potent fins que agafés el primer seguro, nosaltres fem artifo un parell de passos (6b). D'aquí surts en un lliure molt bonic fins al cim.

Llàstima que avui ja marxem perquè la zona és preciosa i segur que hi tornarem

La ressenya la podeu trobar al blog de l'Antxi i el LLorenç

 Roques de Masmut, des de el parquing de dalt

 Primer llarg

Arribant a R1

 Segon llarg

Acabant la via

ELS PORTS Gronsa Central "via dels Aprenents"

Avui a part del vent el dia està núvol, així que decidim anar a la Gronsa Central, que sembla que està més resguardada del vent.

La via triada és molt senzilla, però el lloc a diferència de la zona dels Estrets que sempre hi passa algú, és molt solitària. L'única via que coneixem, apart de la Sol desitjat, que ja he fet, és la dels aprenents. La via és força agradable.

L'inici no el trobem però com és fàcil ens posem en el lloc on la roca sembla millor i ens dirigim a una sabina i a uns 30 metres trobem l'spit, sembla que anem bé. En un parell de tirades ens posem sota un muret de IV+, força bonic. La tirada següent és senzilla però força aèria, aquí el vent es comença a notar. M'abrigo com si estès en una hivernal.

Ja només ens queda una tirada que li marquen V-Ao, però en lliure surt molt bé (V+). Baixem i tot i que volíem anar a la paret de l'Espill, el vent i el fred ens tira enrere i ens dediquem a fer una caminada.

Totes les fotos són d'en Quique

 En el muret de IV+

 La nostra R3

 En l'aresta que surt a la feixa

 Últim llarg

ELS PORTS Moles del Don "vies Tintin i Ítaca"

Tornem a estar en l'aparcament dels Estrets, avui tenim previst anar a les Moles per escalar l'Ítaca i la Pasión por la birra. Coi amb el constipat, sembla com si caminés amb una pinça al nas, sort que tot és pla. Li dic al Quique de començar per la Tintin, perquè no em noto massa fi.

Comencem la via, que hem llegit que és de les que més es fa a les Moles. Apart de la segona tirada la resta a mi no m'ha agradat massa, a més ha començat a bufar un vent força desagradable. Tornem a baixar i ara ens posem a l'Ítaca.

La primera tirada molt escaladora, té un pas en un petit desplom de V+, a mi avui, m'ha semblat més difícil.

Arriba el company i comença a bufar el vent de nou, de fet bufa tota l'estona i de tan en tan li fot unes bones ratxes. Sense massa ganes enceto el segon llarg, què és maco, tot i que tinc el vent com a company massa estona.

L'últim llarg, el millor de tot a més queda una mica protegit del vent. La tirada és molt vertical però amb presses molt bones, realment un llarg que et deixa molt bones sensacions.

Ja només queda un petit ressalt que el fa el company.

Per baixar ho fem caminant, seguint les fites que et deixen en una canal on cal fer un curt ràpel fins quasi a peu de les vies.

 L1 de la Tintin a les Moles

Arribant a R1

 El llarg més bonic de la via, el segon

 Los putos amos

L1 de l'Ítaca

 El company en el 1er llarg

 L2

  El company treballant L2

 L3

Arribant a R3