MONTSERRAT Paret de la Codolosa

Feia mes de tres anys que no podia quedar a la tarde a Montserrat, per fi avui quedem amb el Toni, per fer una grimpada per Montserrat. 
Ja comença apretar la calor així que anem a fer un parell de vies d' esportiva i després sortim per una via de 4 llargs, que no sé com es diu, potser no és cap via i va agafant trams d'altres vies. Tot i que encara em falta acabo molt satisfet, les coses comencen a funcionar.

MONTSERRAT PARET DE LA CODOLOSA

Avui és un dia especial per mi, feia gairebé tres anys que no trepitjava aquesta santa pedra de Montserrat. Havia arribat a pensar, que tots els moments inoblidables passats entre els còdols eren ja un record i que l'escalada s'havia acabat per mi.
Als anys setanta quan vaig començar a escalar recordo que molta gent aliena a l'escalada em preguntava que hi trobes en l'escalada, si et pots matar. Han passat més de quaranta anys i encara no tinc una resposta clara, no entenc perquè després de tantes operacions i  amb molèsties en les articulacions m'entossudeixo en la línia vertical. Però no puc deixar-ho córrer, perquè aleshores la roca, la neu, els boscos perdran tot el sentit per mi.
Teníem intenció d'escalar tres vies però la pluja ens ha fet fora. Al final hem escalat l'Alimera via, no massa difícil, però per mi que me l'he fet tota de primer, és com si m'hagués fet la Walker. Després hem fet la via de les Cabres.

 Primer llarg de l'Alimera

 Segon llarg

 El Tato encetant la via de les Cabres

 En el segon llarg

MONTSERRAT Tarda a la Codolosa

Tot i que aquest divendres hem mig quedat amb el Toni quan surto de la feina, no en tinc massa ganes, doncs les meves articulacions anuncien un canvi de temps, malgrat tot una part de mi vol agafar una certa regularitat en el tema d'escalar així que m'encomano a sant voltaren 75 que fa l'efecte desitjat i ens permet fer gairebé tres cents metres a la Codolosa. Comencem per l'avi trepador, l'Alimera, la via de les Cabres i ho rematem amb la segona tirada de l'espero blocaire.

Una tarda molt ben aprofitada

MONTSERRAT Paret de la Codolosa "via Dimecres tarda"

Dimecres quedem amb el Toni, no aquest últim 22, que també ho va fem fer però plovia. Avui dimecres 15 no plou, però tot i ser migdia passat, la pedra està bastant freda. Ens posem a una de les últimes vies equipades pel Joan Baraldés, via dimecres tarda. La via està força bé, té un pas molt burro d'entrada que agafat en fred costa bastant (6a), un cop fet, un altre muret força maco fins la r1. El segon llarg té un pas molt burro de sortida on cal posicionar-se bé i després xino xano fins al cim V+.

Com encara tenim claror anem a fer 4 vies curtes que hi ha mes a l'esquerra, són vies d'un llarg. L'última que va per un diedret és la més maca de totes.

 Primer llarg

Segon llarg

MONTSERRAT Codolosa via del Pi i Collbató via de l'avi Joan

El divendres 22 quedem amb el Toni per acabar la temporada a la Codolosa, doncs amb el canvi d'hora la tarda quedarà bastant més llarga. Com em falten un parell de vies i al Toni altres que jo he fet, intercanviem “cromos” primerament farem la via del Pi i després la Iona.

La via del Pi, a mi no m'ha agradat massa, el primer llarg, busca espai on gairebé no n'hi ha. El segon té una sortida força guapa, però és un tram molt curt i l'últim llarg la part final és el millor de la via.

No imaginàvem que passaríem tanta calor, i desistim de tornar a escalar a la Codolosa, aixi que decidim fer la via de l'avi Joan que tots dos hem fet en solitari, allí la temperatura és més agradable.

Tot i que les vies són senzilles, surto motivat per començar a entrenar i continuar fotent-li, però últimament sembla que hagi trepitjat merda i el cap de setmana me'l passo  amb un còlic, en fi prendrem paciència a que vinguin millors temps.

Últimament estem d'un deixat i tots dos ens hem deixat la màquina de fotos.

MONTSERRAT Paret de la Codolosa vies punt verd i full equip

Com el cap de setmana han dit que farà mal temps i a més hauré de fer de pare, aprofitem avui dimecres amb el Toni per escalar una mica. Com no a la Codolosa, de la que molta gent no en parla massa bé, que si hi ha un mar de parabolts,... i és veritat, però quan només tens una estoneta per escalar , ara a l'hivern és una bona opció.

Malgrat l'abundància de bolts comencem per una via que no en té cap, la punt verd. Una via força interessant d'un parell de tirades.

Després anem a la full equip que en Toni no ha fet mai. Al costat tenim al Jaume i al Joan Baraldés que fan la del clau de Sant Félix i l'últim mohicà, una de les vies que m'han agradat d'aquesta paret i que segurament no es fan massa pel pobre equipament.

Primer llarg del punt verd

MONTSERRAT Codolosa via Joan's i Josep Monistrol

Avui divendres quedem amb el Toni doncs fa temps que he de treure el rovell de les articulacions, coi cada cop costa més. Com fa un dia fred i no és massa d'hora anem a la Codolosa on hi ha força gent. Comencem per la via dels Joan's que queda a la dreta de la Josep Monistrol. Les dues primeres estan força bé. La darrera nosaltres l'hem agafat per la dreta perquè jo no portava estreps i no és massa recomanable, crec que encarar directament el desplom és millor opció i si esteu forts, fa pinta de poder-se fer en lliure. Baixem i el company és fa d'una tirada la Josep Monistrol. Segurament els claus i spits allunyen al personal, però és una via que sempre que l'he fet, m'ha agradat.  

MONTSERRAT Paret de la Codolosa "Último mohicano" i "Campions"

-->

Aquest dimarts tornem amb el Toni a la Codolosa per fer la via del último mohicano, que és de les últimes que queden per fer.

La via comença en el mateix lloc que l'Avi trepador i aprofitem els spits per assegurar-nos en el primer llarg.

El segon el comença el Toni, va pujant aprop del diedre per aprofitar alguna fissura i els forats, que no són massa bons, doncs al començar la tirada ja he recuperat la meitat de les peces. La via després ens adonem que va més per la placa doncs veiem un burí, que juntament amb un plom és l'equipament fixe de la tirada.

El tercer llarg va al peu d'un diedre molt bonic, abans d'entrar al diedre es troben un parell de burins, el segon amb un cordino, d'algú que ha baixat. Per sobre hi ha una fissura perfecta per fotre un bon clau, però com ja no tenim el costum de portar-ne li foto un parell de fissurers, dels que no me'n fio gaire, un pel més amunt aconsegueixo posar l'alien vermell que em dona molta seguretat i amunt, de sobte apareix un nou burí i un clau  més amunt, un tram molt bonic fins la reunió de la tribu.

Una via de les que et deixen plenament satisfet.

 El company arribant a R1

 El Toni encetant L2

 L2, senyalant al burí

 L3

 L3

-->

 El Toni arribant a R3

Com encara tenim una mica de temps anem a la via dels Campions de l'amic Baraldés, que el Toni no ha fet i que està força bé.

 L1 de la Campions

  L1

 L2,  el tram més bonic de la via

En L3

Fotocim

MONTSERRAT Paret de Codolosa "via esperó blocaire i la dels indignats"

-->

Tot i que mig vam quedar amb el Toni per escalar a la tarde, amb el dia que està fent hem fot molta mandra, però en Toni em diu que a Montserrat fa sol, jo no m'ho acabo de creure, però al final una mica de raó si tenia.

Ens trobem a la Codolosa, que en dies com avui, és un dels llocs agraïts de Montserrat. Crec que d'aquesta modesta paret ja s'ha tret tot el seu suc. Anem a l'espero Blocaire que juntament amb l'último mohicano són les que em falten.

Tot i que a mi m'agrada començar les vies, avui preferiria fer la segona tirada perquè sembla que és la millor de les tres. Però com en Toni ja l'ha fet em diu que ell havia començat la via. Així que per no fer-li repetir tirades de primer, començo el primer llarg, que es força senzill, només cal anar amb compte amb la pedra.

El segon llarg es veu bonic i amb bona roca, quan arriba el company recorda que era el segon llarg que havia anat de 1er, abans que es repensi me'n vaig, El llarg sense ser un gran llarg és el millor un muret que el graduen de V+.

L'últim llarg, bastant cutre, el fa el Toni, això és un amic.

Com encara queda estona anem a la via dels Indignats que el Toni no coneix, aquí fem la torna, escalant el company els dos últims llargs què són molt macos. La veritat és que tal com ara ha deixat la via el company Asin, està molt millor. Marxem sense saber quan podrem tornar a tocar una paret, com ha de fer tan fred.

 Primer llarg de l'espero blocaire

Després del muret del 2on llarg

 El Toni en la tirada més antipàtica de la via

 El Toni arribant a la R1 dels Indignats

 El Toni encetant L2

 Fotocim

MONTSERRAT Paret de la Codolosa "via dels Reincidents"

-->

Feia temps que amb el meu amic i company d'escalada no em fèiem cap, avui dimarts, malgrat el seu jet lag, quedem per fer una escapada a la Codolosa. Triem la via dels reincidents, el primer llarg no té res, apart d'un muret senzill a l'inici. En canvi el segon està força bé, no és difícil però el fet de que no hagi quasi res el fa interessant. Bé nosaltres hem trobat un clau i un pont de roca equipat, segons la ressenya hi ha una expansió i molts ponts de roca per poder equipar, però nosaltres solament hem vist un pont de roca i alguns forats, que segur que els tricams que no portem hi anirien molt bé, però la presa i la roca és força bona i no pateixes, i en el tram on és més delicada hi ha una fissura on entren bé els friends.

La via no és de les més bones però el segon llarg la fa una via interessant.

Per cert, aquesta setmana he estat dos cops en aquesta paret i el primer dia vaig veure moltes burilles i avui de camí cap al sector de la dreta està ple de paper de water, bastant desagradable, no costa res fer un forat i deixar-ho dins ben tapat

 Arribant a R1

 L2

L2

 Última reunió

MONTSERRAT Paret de la Codolosa "via Campions"

-->

Avui de camí a Lleida faig una paradeta a la paret de la Codolosa, per fer una via que encara no he fet, la via dels campions. Quan estic a mitja primera tirada en passa una cosa que no acostuma a passar, un noi em pregunta per la via dels indignats, resulta que també va en solitari, és el Xavi amb el que ens coneixem virtualment. Mentre escalem anem intercanviant experiències sobre la tècnica d'assegurament.

La via no és res de l'altre món, la sortida de la primera reunió està molt bé, el magnesi en les preses delaten la seqüència del pas, després un muret més senzill fins la R2, que me la salto per agafar un esperonet molt ben equipat, i del cim amb dos ràpels fins al peu.

 Escalant el primer llarg (foto feta pel Xavi)

 En la R1 (Foto Xavi)

 El Bautista (silent partner), com li diu el Xavi en R1

El Xavi a la primera reunió dels indignats

MONTSERRAT Paret de la Codolosa "via del Indignats"

-->

Cal aprofitar ara que estem en “l'estació de les pluges”, els intervals de bon temps, així que divendres ens trobem amb el Jaume per escalar alguna via nova de la Codolosa. Ens posem a la dels Indignats que cap dels dos hem fet, al cap d'una estona arriben el Toni i el Demetri que escalen la via del costat. Comença el Jaume i tot i que la tirada no és massa difícil, jo l'he trobat molt bonica. La segona encara ho és més, realment és una via que m'ha sorprès gratament, no esperava que amb la quantitat de vies que hi ha en aquesta zona sortís una línia com aquesta. L'últim llarg de tràmit.

Com encara ens queda una estona de claror anem a fer el balco de la codolosa, un parell de tirades equipades pel company Joan B.

 El Jaume en el primer llarg

Arribant a la R2

 El Jaume en L3

El Jaume en el 1er llarg del Balco de la Codolosa

 Arribant al top

Les ressenyes les podeu trobar a la pàgina del Joan Asin i el balco a la del Joan B.

MONTSERRAT CODOLOSA "Full equip i el Balcó"

Avui a més del Jordi s'ha apuntat el Sergi, tres de Lleida, quin perill. Matisem-ho el perill són ells dos,que no callen mai; ara que aburrir-nos res de res.

Últimament ens hem tret l'abonament de la Codolosa i els proposo fer la Full Equip, i després fer la via que va obrir en Joan Baraldés a la part de dalt.

La full equip la comença, el Jordi, i no li ho discutirem perquè tan en Sergi com jo vam anar al mateix cole de capellans i ens van dir que sempre s'havia de tenir un respecte a la gent gran, i sobretot, al que va ser un model per a molts escaladors. La segona tirada li toca al Sergi que la treu amb un excel·lent com si sempre hagués escalat aquest codolets de Montserrat.

Ara em toca a mi, la primera tirada del Balcó de la Codolosa té un passet de V i després fàcil. Coneixent al Joan no acabo d'entendre el primer bolt perquè no està un pam més avall, que el puguis xapar abans de fer el pas i no xapar-lo a mig pas o quan ja l'has fet. La roca és molt bona i malgrat només tenir dos bolts el llarg, en cap moment et sents incòmode. El següent llarg, surt en lliure, fins el segon bolt, allí hem plantat l'estrep si no és difícil arribar a les preses bones, el tram que continua està graduat de V+, però no caigueu, és possible que arribéssiu a terra, el tercer bolt està massa alt. Llàstima que sigui curt, perquè la tirada és molt maca.

Avui baixem avall, no com l'altre dia que vam tirar amunt i vam tardar 1h 30m fins al cotxe. Arribem fosc i en Jordi ens diu que li han fotut la cartera, evidentment la troba. Mira que fa anys que el conec i encara no sé quan parla en serio.

En Jordi en el primer llarg de la Full 

En Sergi en el primer llarg 

 L2

 Que guapossssss

 L2 de la Balconada

L2