TERRADETS Amanita de mica en mica

Quan les coses no surten el be que esperaves, costa de fer un post, però tot és un aprenentatge i possiblement aquestes situacions són les que més ens ensenyen.

El dijous l'Aleix em proposa de fer alguna via llargueta, per què ell vol provar si la seva espatlla lesionada respon. Li proposo fer l'Amanita Moscata que té una màxima dificultat de 6a+, espero que li estigui be, per què ell que és un friki de l'esportiva està acostumat a més dificultat. De totes maneres, la via llarga també la toca, em diu que l'última que va fer és la Latin de Montrebei, cosa seria per mi.

A la font de les Bagasses ens trobem amb el Wolfgang que van a fer una combinació a la paret de Terradets, nosaltres cap a l'Amanita tot xino xano, mira que és pesada aquesta aproximació. Tot i que a mi m'agrada fer la primera tirada, el company em demana de començar, m'imagino que la ristra de bolts de la variant d'entrada el criden, com les dues primeres tirades ja me les havia fet, doncs li cedeixo el llarg. Començo a pujar i m'adono deseguida que avui no estic gens bé em noto sense gens de pila, però vaig tirant amb més pena que gloria fins la R, arribo petadíssim, però continuo amunt, després del V+ necessito reposar uns minuts apart de la manca de força em noto amb les bateries buides, m'imagino que el pajaron dels ciclistes deu de ser una cosa semblant. Tinc una sensació una mica estranya em sento amb molta confiança però sense power. El reposillo em senta molt bé, així que arribo a la R. Des d'aquí es pot baixar caminant, però em trec aquesta idea del cap i em concentro en veure el company i en analitzar la meva situació. Aquesta setmana he entrenat molt fort, un constipat que em va sortir ahir i la descomposició que tinc possiblement sigui la causa, de que no m'hagi recuperat de l'esforç de l'entrenament. Entre aquestes cabòries arriba el company a la R i em fa menjar una barreta i un glop d'aigua que em senten a glòria. L'Aleix comença la tercera tirada de V, és molt maca i cal anar equipant.

La quarta tirada que l'enceto jo, és potser la menys maca de totes uns 35 amb un bolt, bé també hi ha un clau que no he vist, però pots equipar amb friends, la dificultat és V.

Em miro la penúltima tirada i és veu superguapa un desplomillo equipat i una placa que sembla més fàcil que la que hem fet en el primer llarg, un altra veueta en el meu interior va dient que no tinc força para ja. Quan arriba l'Aleix li dic que faré el que ell. Si puja jo darrera, però que si baixa jo també. Proba el desplom i decideix que no vol forçar l'ombro, així que rapelillo. Sempre costa abandonar quan estàs tan aprop, però no marxo amb cap sentiment de frustració, ja tornaré.

Sort que aquesta via te 6 llargs per que cada cop que he vingut n'he fet dos, la propera faré els dos que em queden, espero. Amanita de mica en mica

L'Aleix en la variant d'entrada


El col.lega en el segon llarg

Inici de la tercera tirada

El company arribant a la R4

Provant la cinquena tirada

SERRA D'ENSIJA "Via Estel"

A dos quarts de vuit em trobo aprop de Monistrol amb el Llullu, feia temps que no ens veiem i que no escalàvem encara més. Enfilem cap a Fígols, allí ja trobem alguns boletaires que es queixen que no troben res,mentre nosaltres preparem els trastos; després d'una agradable passejada ens trobem amb la roca d'en Ferrús, és preciosa. Fa poc vaig descobrir Malanyeu i la veritat és que aquesta comarca, que conec poc, té racons on a un no li faria res de perdre-s'hi.

Passades les onze ja estem preparats al peu de la via Estel. La roca encara està freda, però té molt bona adherència, el llarg no és difícil IV+, però sempre costa arrencar..

En Llullu en el primer llarg

El segon llarg l'encetà en Llorenç, no sembla difícil el V+ des de la R, però és molt peleón, després ja minva la dificultat.

El tram més complicat del segon llarg

El tercer llarg se surt per la dreta uns deu metres de IV, no hi ha res i tampoc cap possibilitat de posar res fins que arribes a un parell de burils molt juntets, aquí la dificultat pica més V+ i 6a, però es deixa fer a més vas trobant burilillos fins un diedre de V molt vertical, però amb bones preses i un parell de burils, sorteges el desplom que tanca el diedre per l'esquerra i et poses en un mur d'uns 8-10 m, aquest tram te l'has de treballar de valent, sobretot de coco, doncs és un tram mantingut de V, la ressenya li posa V+ jo suposo que és per que només hi ha un buril al mig i un altre al final, a més el tram és molt compacte i no pots posar res.

Tercer llarg

El quart llarg comença amb V, ja t'acostumes a no xapar fins esta lluny de la R, la paret és posa més vertical ara bé un tram de 6a, en Llullu que no parla gaire quan escala, aquí em diu que el llarg és molt maco a més les assegurances te les trobes cada 3 metres fins que la dificultat baixa a V ara hi ha possibilitats de col·locar catxarros.

Llullu en el 6a del quart llarg

Arribo a la R i miro la cinquena tirada, és veu un clau rònec molt amunt, tinc dubtes però tiro amunt i em concentro fins arribar al clau ,el tram V esta força bé, després del clau poso un alien groc per reforçar, ara ve un diedret tombat que es veu fàcil IV, però no et pots relaxar gens per què aquest tram és força descompost.

Finalitzant la tirada

En Llorenç enceta el sisè llarg, no és difícil però la roca és força delicada i en uns 20 metres només hi ha una savina, després un diedre canal una mica herbós V on trobem un buril.

Inici del sisè llarg

La sortida de la setena reunió és un pel rara V, has de fer un flanqueig a l'esquerra, però queda una franja herbosa a l'alçada de les mans que molesta molt, cal posar molt bé els peus per sortir “còmodament” després es continua per un tram de IV+ molt emprenyador per què hi ha trams d'herba i encara no he pogut posar res des de la R, poso un alien blau, però tinc clar que no està ben posat, ara queda un petit mur, que jo crec que per la dreta deu de ser més fàcil, però som-hi el pas molt maco, val la pena, un petit tram de IV+ i faig reunió en un arbret i un pont de roca.

En Llullu després del muret

El col·lega enceta el que serà l'última tirada, la roca te molt mala pinta però les preses sòlides ho són molt. No és un llarg difícil IV, però està net.

Sortida fàcil però delicada

Ja som dalt de la via, buffff que bonic que és tot això, em sento plenament satisfet per l'escalada i per tot plegat.

Decidim baixar caminant, així que pugem al cim, d'aquí anem flanquejant sempre a l'oest fins trobar una fita, a partir d'aquesta ja trobarem moltes fites fins a enllaçar amb el GR, allí en comptes de fita trobem un parell de rovellons.

VILANOVA DE MEIA Paret del Pas Nou via May Po

La intenció era anar a Pirineu al Pic de Comalesbienes, però l'Enric em truca el dia abans i em diu que a les parts altes dels cims de la Val d'Aran ha nevat, així que fem un canvi de plans i quedem per anar a Vilanova. Tot i que amb l'Enric ja fem cordada centenària des de l'any passat quedem com els modernos a les 11 a Balaguer. Li proposo d'escalar la paret de Zaratrusta, la mar de núvols o la txubascus, quan arribem al peu ell decidirà. Després d' una bona estona fent el pasarell buscant les vies desistim, li proposo que anem al Pas Nou a fer la Tarzan o la May Po.

Arribem a peu de via i ens decidim per la May Po, que jo no he fet, la Tarzan que em va agradar molt fa temps la deixem per després. Comencem per una placa una mica tombada que està molt equipada amb un passet de IV+ a la part final, ens estranya molt, per què li marquen V+ en el primer llibre que van treure de Vilanova on el grau estava més apretadet. Després ens adonem que aquesta tirada que acabem de fer no pertany a la May Po sinó que és una placa que han equipat abans de la May Po i altres vies que arriben més amunt (per l'esquerra s'accedeix a la via caminant).

Ara si estem a la via, el primer llarg està generosament equipat amb spits, primer hi ha un muret de IV amb algun passet de IV+ a continuació un mur un pel desplomat, amb un pas dificilet, jo li posaria 6a i després V+ fins la R.

El segon llarg és una llàstima per què és una rampeta amb passets e IV, i fa perdre continuïtat a la via. Mentre espero a l'Enric em miro la tirada, collons hi ha un sostret que mirant la disposició dels seguros és obligat. Bé som-hi a veure com és el V+; després de sortir de la R hi ha un tram molt vertical fins posar-te sota el sostre. El pas és guapissim una bústia brutal, l'emplaçament dels seguros perfecte, quan estàs en la bústia llavors xapes amb comoditat, un pas fantàstic i si és V+ com la continuació que és força fina fins a situar-te sota d'un muret un pel desplomat on hi ha, per mi, el pas més difícil de la via, jo li donaria 6a o 6a+ obligat si fas Ao és més complicat per què hi ha una regleta molt bona i que a mi em va costar de trobar uns 10 cm per sobre l'spit la presa és clau. La continuació minva la dificultat V-V+, el llarg és preciós.

Tot i que fa sol comença a escapar gotes, baixem caminant a l'arribar a la carretera ara si hi ha núvols i plou una mica més així que la Tarzan la deixem. Es curiós però quan marxem ens adonem que la Roca dels Arcs esta molla però només la part que toca al Pas Nou.

Ens mirem la paret de Zaratrusta per intentar esbrinar on collons està la mar de núvols, ja és el segon cop que em passa, això que m'havia mirat el blog de l'Antxi i el Llorenç que sempre expliquen les vies amb molt de detall.

Placa previa a la MayPo i altres vies

En el primer llarg, en el pas més complicat

L'Enric iniciant el llarg

Va parir, que dura és la vida de l'escalador

Sostret del tercer llarg, és preciosa la tirada

En blau la placa d'entrada, si no es vol fer es pot entrar caminant per l'esquerra

SAN LLORENÇ DE MONTGAI Esperó sud

Avui dia de la diada les previsions és de pluja però després del migdia així que quedem amb en Tato per fer una matinal a Vilanova, el dia s'ha llevat amb pluja, malgrat tot, enfilem cap a Vilanova amb l'esperança que no plogui, no més arribar-hi es fot a ploure amb intensitat, així que avui sembla que no escalarem, esmorzem a can Cirera i tornem cap a Lleida, a l' arribar a Cubells sembla que el dia s'aclareix una mica, així que trenquem cap a St Llorenç i farem el Retmatxa o algun altra via curteta, al Rematxa hi ha gent així que decidim fer l'esperó sud. L'esperó és una via que si mires la ressenya no ve massa de gust de fer, però tot i ser fàcil (V) és una via molt maca i aèria.

La primera tirada és IV, ara hi trobarem 5 parabolts, s'han passat una mica per què abans la fèiem a pel i sense possibilitat de posar-hi res.

El segon llarg va per l'aresta IV+

El tercer llarg és el més difícil, un pas de V abans es posava un clau, que encara hi és, però actualment hi ha dos parabolts de més. Tot amb això la tirada és preciosa.

L'última tirada té un pas tonto de sortida de la reunió V- i després IV+ molt aeri, ara hi ha tres bolts.

Feia molt de temps que no feia aquesta via, i malgrat que les assegurances desvirtuen una mica l'escalada continua sent una via molt maca i recomanable.

La baixada es fa caminat per darrera

Inici de la via

Xemeneia, al final de l primer llarg

Esperó sud de la paret de l'Os

MALANYEU Paret del Devessó

A l'últim Vèrtex i surt un article referent a Malanyeu, no sé si és un lloc molt conegut, a mi em sonava però no hi havia estat mai. Avui dimecres anem a conèixer la zona amb el meu amic Josep A. i és realment bonic sota tots els punts de vista. Les vies de la paret del Devessó es desenvolupen per una immensa superfície estructural, la qual cosa, fa que no hi hagi massa fissures, però si molts foradets produïts per l'erosió diferencial de l'aigua.

Hi ha una tranquil·litat envejable, a més les cases estan força disseminades m'imagino que la gent d' aquí, deuen de ser una mica recelosos de la presència de gent aliena, per tan, procurem que la nostra estada no es faci notar gaire.

Paret del Devessó (stock de coc amb vermell).

L'aproximació és curta i agradable, un petit corriol recorre tota la paret. La via escollida és la Francesc Sunyol. Aquest cop, portem les ressenyes del Vèrtex i unes anotacions del blog d'en Gatsaule (Joan quines zones més maques tens aprop de casa, quina enveja). La via té tres tirades no massa llargues.

El primer llarg, una placa superequipada amb bones preses de ma, algunes de peu una mica incomodes (V), la reunió està en un lloc no massa còmode, no entenc per què no la van posar un pel més a l'esquerra que hi ha una repisa de terra.

En Josep Anton a l'inici de la via

Arribant a R1

La segona tirada flanqueges a l'esquerra fins una mena de canaleta que continues fins la R, el tipus d'escalada segueix la tònica del primer llar, bons forats i molts spits IV+.

Inici del segon llarg

A partir d'aqui amunt

L'últim llarg, té un pas aprop de la reunió que li marquen 6a, però ... bé a mi no m'ha semblat tan difícil. La resta seguint la tònica de tota l'escalada.

El passet difícil de la tirada

Tot i la vegetació, aquesta no molesta

El descens és fa per la mateixa via, amb una corda de 60m es pot baixar.

Ara anem a un altra via que diuen que és imprescindible, la stoc de cok.El peu és fàcil de localitzar hi ha unes lletres amb pintura groga que som incapaços de desxifrar el que hi posa. La primera tirada molt maca, força vertical però amb preses de ma i peu molt bones IV+ , el llarg està ben equipat.

Inici d'Stoc de Coc

La segona tirada que enceta en Josep A, amenitzat amb els trons de la tormenta que tenim darrera. És la tirada estrella, un placot enorme, gairebé de 50m força mantingut de V-V+ sense pràcticament descansos. La ressenya diu que es necessiten 12 cintes, però si voleu xapar-ho tot, necessitareu 18 cintes, si no voleu fer com antigament directament d'un mosquetó, la part de dalt és la més complicada.

En Josep A. en la tirada estrella

Finalitzant la tirada

El darrer llarg nosaltres el fem per una via que recomanen: la monges mascles, és una tirada que puja per una mena d'esperonet molt bonic i ben equipat. El tipus de passos: placa amb forats.

A l'inici de les monges mascles

Una tirada preciosa, com tota la via

La baixada es fa per la mateixa via, en tres ràpels. El primer deu de tenir una mica més de 30 m.El segon una mica més de 40. i l'últim és el més curt.

Ja baix no ens queda temps per fer gran cosa més, assaborim el moment, ens notem cansats però contents.