Enfilem el camí d'Agulles, no sé les vegades que l'hauré fet, però sempre quan pujo el pas que hi ha al costat de les Portelles, recordo la sensació que vaig tenir el primer cop que vaig treure el cap a dalt, entraves en un mon mineral on cada pedra tenia un nom i una història de la qual ara em formem part.
L'agulla triada és la de l' Arbret, una via que han obert els germans Masó, amb el company comenten que les últimes vies que hem fet, són dels mateixos aperturistes, arribem al peu de la Vicenç Soto.
El primer llarg és una rampeta amb un trosset més vertical de V, molt ben equipat, com tota la via.
La reunió és fa en un arbre on hi ha penjat un peu de gat new ballet de boreal en bon estat, si algú el va perdre ja ho sap on el té. Esperant al col·lega em vaig mirant el llarg estrella de la via, és veu un mur preciós, uauuu.
El company em diu que no es nota fi, i m'ofereix de fer el llarg, li agafo les cintes abans que es repensi. L'inici li marquen 6a+, fantàstic continua per un mur supervertical amb bolos molt generosos, el tram està equipat com si fos esportiva. Arribes a l'artifo, un parell de passos d'Ao, el primer casi em surt, el segon costa molt més, no li veig el color, es continua per 6a és un tram de molta finura, l'he trobat més complicat que el de baix, després narinant fins la R.
La tercera tirada té molt d'ambient, com a dificultat té un desplomet de V+. A l'igual que les anteriors està equipada amb spits i claus.
Al cim ens espera el solet que s'agraeix. Llàstima que hem de marxar per què la temperatura és ideal per escalar.
Una cordada a la Saca gran
La ressenya la podeu trobar a Onaclimb
.jpg)
.jpg)
