ELS PORTS, La Gronsa Central "via Sol desitjat"

Estic a mitja paret, davant meu tinc les Roques de Benet, el Sol les va escalfant , primer la part de dalt i molt a poc a poc va baixant fins a peu de paret, no hi ha ningú el silenci és absolut, redéu que gran que és tot això.
La Gronsa una paret d'una mica més de 200 metres, segons la ressenya del vèrtex de roca excel·lent. Via sol desitjat, surt en moltes guies com una via de baixa a mitjana dificultat del tot recomanable. Estic assegut en la R3 i tot i que les condicions externes són immillorables, no em sento a gust, la via no m'agrada massa. La primera tirada, la roca, diguem que és acceptable igual que les assegurances i la dificultat. El que em va agradar d'aquest llarg és la mentalitat amb la que has de pujar, actualment hi ha moltes vies que quan les mires, busques les assegurances, que et van marcant el camí a seguir, aquí no, has de buscar els punt febles de la paret. El segon llarg té una sortida maca de la reunió i després navegues amb molt de compte amb la roca.
La tercera tirada vas a buscar una xemeneia fàcil, rematada per un desplom de V tècnic. Veig com he de fer el pas, de fet m'hi poso amb les cames ben obertes, ara he de pujar una mica en X fins agafar unes bones preses. Quan he de fer pressió amb el bessó dret, una part de mi diu NO. Tinc por de fer-me mal, tota la setmana que he estat fent rehabilitació. M'ajudo per passar, segurament això era el més assenyat, però jo estic de mala llet.
A partir de la quarta tirada tot canvia, la roca és una mica millor i els passos són molt macos, jo em sento millor, m'he tret del cap el pas de sota i em noto més suelto.
El cinquè llarg, té un parell de passos d'Ao al sortir de la reunió i després de passar un desplomet fàcil tens una placa, que tot i que no més és IV, és preciosa.
L'últim llarg és una placa de les mateixes característiques que les del llarg anterior.
Coincideixo amb en Josep A. que la part de dalt és la que ens deixa un bon gust d'aquesta via

Primer llarg

Josep A. a l'inici del segon llarg

Arribant a la R2

Tercer llarg

Inici de la tirada 4

Arribant a la R4

Acabant la sisena tirada





El cim de la Gronsa Central

DESCENS
El descens es pot fer a la dreta, per la mateica via o a l'esquerra(Oest). Nosaltres vam optar per l'última opció, cal seguir l'aresta fins arribar a un ràpel de 55m, d'aqui un altre d'un 32 m i després baixar passant pel peu de via.
De material no en cal gaire, nosaltres vam fer servir un parell de friends (camalots 1 i 2) i un fisurero del 3 i bagas per les savines.

La ressenya la trobareu a onaclimb
http://www.onaclimb.com/ressencatal/resse07/gronsa_soldest.gif

MONTSERRAT, Miranda de Can Jorba "via Bego-Miquel-Kush"

Piiiip, les onze, comença el cap de setmana, tres dies per escalar. Avui divendres aniré amb el silent a Can Jorba.
Quarts de dues i ja estic preparat al peu de la Bego-Miquel-Kush, cal que no em distragui gaire, tinc gairebé 250 metres per davant, que en el cas d'anar amb el silent es converteix en el doble.
La primera tirada és molt maca una placa amb molta pressa petita, vaig mirant de reüll a la meva dreta la via Escabroni, és la primera que vaig fer en aquesta paret, per mi és la més maca; suposo que ara es deu de fer poc la primera tirada, doncs la Bego és de similar característiques i té els parabolts molt més junts que els spits de l'Escabroni.
La segona tirada és la que té el pas més difícil, un desplomet amb una presa boníssima, quan desfaig la tirada, noto molèsties al bessó, el dimecres al anar a corre vaig notar una forta punxada.
Començo la tercera tirada, una placa similar a la de la primera tirada, quan arribo a una savina em plantejo la possibilitat de baixar, el bessó em molesta molt. No més tinc una corda de 60 m i porto més de 30 m. Arribo a la tercera R hi ha dos parabolts amb dues anelles de ràpel, segurament es pot baixar fins al joc de l'oca, però amb una sola corda no vui provar-ho, així que continuo. Tot i no poder posar tots els meus sentits en la paret, em sento que controlo la situació, clar que la dificultat tampoc és massa.
Bé ja sóc a dalt, sense relaxar-me massa començo a baixar. A quarts de set ja soc al cotxe, piiiip s'acabat l'escalada per aquest cap de setmana, espero que no més sigui aquest
De fotos no en vaig fer, aquestes són de fa un any quan hi vam anar amb l'Enric i en Josep A.

Primer llarg

Segona tirada

Tercer llarg

Josep A. en el cinquè llarg

L'Enric i En Josep A. al cim

En Mingo i en Josep A.

Via molt maca a la Miranda de Can Jorba, té gairebé 250 m amb una dificultat màxima de 5a en la segona tirada. No més es necessita cintes unes deu i cintes de reunió
La ressenya la trobareu a Onaclimb
http://www.onaclimb.com/guies/focanjorba2.html

MONTSERRAT, Miranda del pas dels francesos "via camí de l' alsina"

Avui hem quedat per anar a Montserrat, a la zona del Monestir. A quarts de deu del matí ja està gairebé ple de gent, no ho acabo d'entendre que hi foten tan d'hora, però val més que calli per què segurament ells pensin el mateix de nosaltres. Recordo el meu pare, sempre em deia, però que collons i trobeu allà dalt “si al menys i trobéssiu una pesseta”. Tota la vida ho recordaré el dia que vaig fer la Casas Chani al Serrat del Moro, a dalt de la via enganxat en una savina vaig trobar una pesseta. Li vaig regalar al meu pare.
Hem portat tres ressenyes: la de la Chachi piruli a l'elefantet, el camí de l'alzina i la GEDE a la trompa de l'elefant. Arribem al peu de la Chachi i l'ombra ens fa decantar per anar al camí de l'alzina després de donar moltes voltes pel peu de la paret comencem a pujar pel lloc on ens sembla que va la via. Els parabolts estam molt juntets uf, aquestes vies malacostumen, arribo a la R, segons la ressenya hi ha un pas de 6a+, a mi no m'ho a semblat. En Josep A. capficat amb la ressenya no li acaba de quadrar les coses a ell tampoc li ha semblat 6a+. Continua pujant per una placa molt maca i també molt ben equipada, bé, tota la via n'està. En la reunió ens adonem que hem començat la via sense fer les dues primeres tirades, està clar ens pensàvem que que havíem fet el 6a+ sense despentinar-nos i realment era un V. Ens queda no més l'última tirada, una placa preciosa de V, mantingut, amb un solet que ens fa disfrutar moltíssim.
Des de dalt, no sabem si anar a la GEDE, ens fa una mica de mandra i decidim anar a dinar a casa, si m'afanyo encara podré dinar amb els meus fills, he tingut sort feia poca estona que s'havien alçat.
Quan baixem veiem les dues primeres tirades, buf si algun dia la fem, serà un dia d'estiu, per què ara no inviten gens.

Primer llarg, en realitat és el tercer

Preciosa placa(V), última tirada

L'inici de la via es fa des de el mateix camí de pujada a St Benet, en una zona on la roca està molt rentada. Hi ha un pont de fusta i una alzina al peu. Després de dues tirades trobareu un bosquet bastant ample.

Si voleu veure la ressenya la trobareu a onaclimb

http://www.onaclimb.com/montsecroq/santbenet.htm#

ALT URGELL Roca Narieda "via postres de músic"

En Josep Anton dubte si agafar el polar, fot bastant fred, a més està cobert . Comencem a caminar amb l'esperança que s'obrin clarianes.
Iniciem la via i el solet, fa acte de presència; la primera i segona tirada són les més difícils, segons la ressenya del vèrtex, li posen 6a. La primera no ho és, si arriba a V+ ja n'hi ha prou,en el cas de la segona és un pel més difícil però potser no tan com 6a.
Uf són tres quarts d'una i encara ens queden 10 tirades. La tercera tirada IV+/V, collons amb el pas de V tot i anar de segon, com serà el V+ de la desena tirada.
La quarta tirada IV+, molt guapo, depèn per on passis la dificultat pot ser un pel més alta.
El llarg següent més V d'adherència, que poc m'agrada. Ara venen quatre tirades fàcils, s'ha de vigilar en la vuitena i novena, cal anar amb tendència a la dreta.
Començo la desena tirada, arribo sense massa dificultat al segon parabolt, em costa trobar per on continuar a sobre una placa d'uns 30 metres, enorme, compacta sense el més petit relleu. Un parell de bolts, que em costa de localitzar marquen el camí, som-hi, el primer acte de fe, peus a la placa i mans, bé les mans on vulguis, per què la placa no té relleus. Continuo amb els actes de fe i arribo a la reunió, després de creuar-m'he amb un altre parabolt, buf ostia és increïble com aguanten aquests peus de gat, he pujat amb el cul tan apretat que no noto ni el fred que fa.
La tirada següent, l'enceta el meu col·lega, té un pas durillo, també d'adherència. El bolt s'agrairia que estes en el pas difícil, doncs te'l trobes quan la dificultat minva. L'última tirada, tranquileta fins al cim.
A dalt hi ha una llum preciosa, a més el paisatge geològic és fantàstic, sinclinals, anticlinals, encavalcaments, ...m'encanta comentar-ho amb el meu col·lega i amic, que és un dels que més en sap del món. No ens entretenim massa perquè són quasi les 5 i encara queda una estona fins al cotxe.
Darrera queden 600 metres de via. SEGUIREM SOMIANT

La cara sud de la roca Naireda

Final del primer llarg

El final del quart llarg

Les plaques de V de la cinquena tirada

La desena tirada V+

Al cim

Si voleu veure la ressenya la trobareu a onaclimb
http://www.onaclimb.com/luichy/nariedapost.htm

MONTSERRAT Serrat de la Pastereta "via funció clorofíl.lica"

Tot i quer el dia no és massa bo, fa dies que no toco paret, així que després de currar me'n vaig cap a Montserrat. La via triada és la funció clorofíl·lica al serrat de la Pastereta. No és una via massa difícil, les dues primeres tirades V i l'última IV+, a més està ben equipada. El primer llarg és una mica emprenyador si vas sol, per que vas en diagonal cap a l'esquerra i la corda s'enganxa amb els còdols, després la cosa canvia. Dalt del cim, fot fred i vent, em volia fer una foto amb el meva flamant jaqueta de primaloft, però millor me'n vaig al peu de via. En tres ràpels de més de 30 metres torno ha estar al peu de via.

Croquis de la via

Inici de l'escalada

Darrer llarg