MONTSERRAT Bola de la Partió "Aresta Brucs"

-->

Hauria de reposar però ja no tinc la ma inflada així que li proposo al Josep A. D'escalar alguna cosa fàcil a Montserrat. Tot i que estem al mes de Juliol i havíem buscat alguna via amb ombra, amb la fresca que fa decidim escalar al sol i ens posem a l'aresta Brucs de la Bola de la Partió que ja ni recordo els anys que fa que la vaig fer. El sol és molt agraït, perquè baixant els dos tenim la pell de gallina, no recordo un mes de Juliol com el d'aquest anys.

El Setrill i el Broc del Setrill

 Perfil de les Bessones

PIC SOLANA DE LLAUSET "Via Valdric"

Aquesta ascensió és molt còmoda doncs hi ha poca aproximació i el raconet on hi ha la paret, a mi m'agrada molt i si a més vas entre setmana, no trobes a ningú.

Deixem el cotxe a la presa de Llauset i en menys d'un hora et plantes en la feixa on acaben totes les primeres tirades.

Nosaltres triem la via més fàcil, la Valdric, que per mi és la més maca. El primer llarg és un diedre impressionant i maco, que et deixa en la feixa d'aproximació.

El segon llarg és un IV desequipat però molt bonic.

El tercer llarg surt per sobre de la R2 (dos spits) i va per una aresta de IV amb un tram de V, que segurament és perquè hi ha una mica de líquens que et fan dubtar, una tirada senzilla però molt aèria i bonica.

Mentre espero el company, malgrat tinc inflada la mà i em molesten els tendons mentre escalo; em sento feliç, i recordo un autor que llegia de jove, no sé si era en Whymper?, que deia que es sentia feliç a partir de tres mil metres, en aquell moment no ho vaig entendre però després d'estar uns dies per les altes muntanyes aquelles paraules van tenir tot el sentit i és el que experimento en aquests moments. Segurament formem una mica part d'aquestes muntanyes.

Arriba el company, ah en aquest llarg només hi ha un pitó, però com en tota la via els friends entren molt bé. Ara ja només queden un parell de llargs senzills per la cresta fins al cim.

La baixada es fa per una canal al nord on després de baixar una mica trobarem un ràpel de menys de 30 metres i xino xano fins on hem deixat les motxilles.

 L2

 El company arribant a R2 (totes tenen dos spits)

 L3

 L4

 Pic Vallhiverna

 Cim LLauset 2634 mts

AMPRIU Palestras i Sector Alucina

Després de la matxacada i la pluja d'ahir, decidim per avui, caminar poc i escalar tot el que es pugui. Així que anem a l'Ampriu que cap dels dos coneix. El dia és el millor que tindrem en molts dies i l'ambient acompanya , el Perdiguero i la Gargallosa davant nostre. Una passejada de 10 minuts ens deixa a las Palestras de l'Ampriu que és la paret que ens queda més a l'esquerra. Aquí anirem fent combinació de vies fins arribar dalt de tot. Al baixar ens quedem una estona en el mur intermedi on hi ha la majoria de vies difícils,. Dir que tot està molt ben equipat.

Baixem i anem al sector Alucina que és una gran placa llisa. Entrem pel llarg de la via de Punta a punta, és preciós, flanquegem una mica a l'esquerra i fem la placa que tenim davant, no té desperdici, li marquen V+, però jo li posaria més. Avui si que hem escalat força, i m'he ressentit d'una lesió al canell, que pensava que era història.

Creu de Colomers

Amb una temperatura gens normal, 5 graus, pugem al circ de Colomers, tenim la intenció d'escalar la via de la plomada a la Creu de Colomers, però esta tot molt moll i emboirat, no sabem si escamparà, a mesura que avança el dia la cosa sembla que s'aclareix i finalment queda un dia fantàstic davant nostre tenim la paret. La guia marca 1h 30 minuts des de'l refugi, nosaltres n'hem tardat un hora més, però no hem anat al Port de Colomers com diu el llibret.

Amb la fotografia de la paret localitzem el que pot ser l'entrada, després d'escalar 7 o 8 metres hi ha una bavaresa que deu de ser la que la guia marca com III+, ostia això sembla V+ o més i fins a meitat de bavaresa no pots assegurar-te i com fins aquí no he posat res, miro un pel més a la dreta i ataco unes fissures que es poden assegurar, però res de III+, un parell de graus més li posaria, continuem per un muret tombat de III, on no pots posar res, arribo on la foto diu que hi ha la R, poso un parell de friends i m'adono que per aquí no va la via i que si hi anés, jo per una cornisa plena d'herba on has d'entrar a 4 grapes sense cap fissura doncs “como que no”. Així que quan arriba el company rapelem d'un gran bloc de pedra. Creiem que la via va com uns 40 metres més a la dreta del que marca la fotografia i en comptes d'agafar la cornisa d'herba de dalt va per un terreny fàcil uns 20 metres per sota. Força emprenyats li comento al company que jo a Colomers a escalar, no hi torno més, que és el tercer cop que venim i sempre hem tingut problemes per localitzar correctament les vies. En tot cas hi ha algunes vies que si fan bona pinta, com LUJO ASIÄTICO que és veu una línia molt evident i bonica.

Ja que som aquí pugem a la Creu de Colomers a peu. Al baixar decidim tornar per on la guia li marcava la pujada a veure si tardem el que marca l'horari, ens adonem que si continuem per aquí arribarem molt més tard, no sé qui haurà escrit aquesta part de la guia, però devia de ser un isard. En fi feia temps que no em cansava tan, això de portar a passejar el material és durillo i demà farà mal temps.

 Refugi nou de Colomers

 Pic Oriental de Colomers, la Creu de C i la Tuqueta del Port

 Pic Oriental de Colomers. Per l'esperó hi va la via soy un hombre enfermo

 Creu de Colomers

 Cim de la Creu de Colomers 2896 m

 Els putos amos

MONTSERRAT La Reina "aresta oblidada" Corona de la Reina "via Lofoten"

-->

Avui dimecres ens trobem amb el Josep A i en Quique per anar a Agulles, tot i que és una de les hores més caloroses, la temperatura és força agradable, sembla un dia de tardor. Marxem en direcció al refugi per fer la Reina i la Corona de la Reina, que cap dels tres hem pujat. Mirant el nou llibre d'Agulles decidim pujar per la canal del Ou, però la canal per on hauríem d'accedir no es veu massa bé. El millor accés és pujar per la canal de les Bessones i després de les cordes anar al mirador que queda a la dreta d'allí surt un a mena de corriol que ens portarà a la base de l'Agulla. 

Ens equivoquem al entrar a la via, ho fem més a la dreta, tot i que no és molt difícil el fet de portar metres i no veure res en la zona on la paret ens redreça em fa aturar fins que a l'esquerra veig un spit, més avall n'hi ha un altre, el que ens confirma que no hem entrat pel lloc correcte (la via comença en el costat SW). Aquí on soc la guia li marca un 6a, però segurament deu de ser un error perquè el tram és IV+, després arribes a una cadena amb anella. La sortida de la reunió té un passet IV+ i et dirigeixes a un muret final on hi ha 2 spits. La reunió la fem en unes savines no massa bones. El ràpel és de 4 o 5 burins que trobareu en el costat W, que ens deixa al peu de l'aresta brucs de la Corona de la Reina.

Ens enfilem a la Corona per la via Lofoten, que és pot fer en un sol llarg si aneu en cordada de dos. El primer llarg al igual que tota la via està molt ben assegurada amb bolts. El segon llarg és un muret molt vertical i bonic que et porta al cim, on trobareu una R amb dos bolts al costat d'una savina que la podries arrencar amb les mans. No coneixia aquesta zona d'Agulles que té unes vistes sobre les Bessones i la Bola de la Partió molt interessants.

El ràpel, tot i que en direcció sud hi ha un arbre amb cintes, nosaltres el fem d'un arbret (N) que ens permet en 15 metres arribar al camí. La via és molt curta i amb 5 cintes fas, una més de les que utilitzes en la Reina.

 L1 de la Reina

Els companys en el primer llarg. La via comença en les branques mig seques

 La Bola

 En el muret final L2

 Arribant a dalt

 La Corona de la Reina

 L1 de la Lofoten, via curteta

 Els companys en L1

 En el muret de L2 (V+)

MONTSERRAT Presidenta "Canvi Climbàtic"

-->

Avui diumenge quedem amb el Quique per una matinal a Montserrat. Ens trobem amb el Lluís i la Laura que van al viatge apatxe de la Pastereta, una opció millor que la nostra, segurament, doncs pujar i baixar i escalar a la Plantació i arribar a quarts de 3 a casa haurem de córrer molt.

Encarem amunt i tot i que el camí va força estona per l'ombra quan arribem a la canal dels Llorers estem ben xops. Tot i que el nostre objectiu era a la part alta de Plantació al arribar a esplanadeta on comença el Canvi Climbàtic ens aturem i tot i que a mi no m'agrada repetir vies ens hi posem a més hi toca una bona ombra.

La primera tirada una rampa de II/III sense interès.

El segon llarg és una mica més mantingut en el IV i algun passet aïllat de IV+.

El tercer apreta una mica més però em trobo tan be, que algun seguro no el xapo.

L'últim llarg és el més difícil i fa temps que no faig 6a., abans d'arribar al 1er spit el company em comenta que fa poc va operar una noia que en un saque havia caigut amb el cul sobre una branca de pi, miro a sota i veig l'alzina, collons quin mal deu de fer això, per si de cas li foto un alien verd en una fisureta, la resta surt de puta mare, estic molt content, malgrat repetir la via. Aquí dalt a la Plantació no es veu ningú, realment és un lloc agradable amb aquesta tranquil·litat.

 L1

 L2

 El company arribant a R2

 En la bonica placa del 3er llarg

 Superant el desplomet de L3

 L4

L4

 R4

 Punxo de la Pau i la Justicia