dissabte, 31 de març del 2012

PEÑA RUEBA Punta comun "via sendero límite"


Aquest últim dissabte de Març quedem amb el Jorge de Bilbao a Murillo de Gállego, per anar a la Peña Rueba, que ens en han parlat molt bé els amics de Lleida, precisament els trobem buscant un bareto per esmorzar, abans d'anar als esperons del Gállego i el Fuertes.
Nosaltres enfilem cap al sendero límite, a traves d'una pista que surt del poble, l' anem seguint fins que la pista arriba al punt més baix, allí deixem el cotxe, doncs uns 150 metres enrera surt un camí que va a la ferrata de la Peña Rueba i passa pel peu de la majoria de vies d'aquest sector. Hi ha un altra aproximació en cotxe, agafant la carretera d'Agüero i la primera pista en bon estat a la dreta l'agafem i anem a parar al mateix lloc, però la pista està en millor estat.
L'aproximació a peu és bastant curta uns 15 minuts. Quan arribem tenim una parella francesa al peu i una de guardia civil a la segona reunió. Més tard arribem un parell de manyos, que ens diuen que la sendero és una via bastant nova i que segurament esdevindrà una clàssica. Les tirades tenen sobre els 30 metres i es poden fer dos de cop, sempre, però com tenim gent davant ens ho prenem amb calma. La dificultat més gran està en les quatre primeres tirades, sobretot, la segona i la quarta, que les graduen de V, però jo li posaria V+/6a en un pas del segon llarg i el quart llarg de V+, amb alguna apretada potser més difícil. Després la cosa afluixa bastant IV/IV+. La roca té algun tram delicat, però en general es força acceptable.
Una jornada que no oblidaré, com tantes d'altres viscudes amb el Jorge, Middi, Montrebei, Ordesa, Montserrat nord... van ser zones on vam escalar plegats, ara jo no ens recordàvem de quan vam fer l'última escalant en cordada de dos.
La baixada cal seguir unes marques grogues, després d'una corda fixa les marques tiren avall, però nosaltres seguim amunt per agafar la ferrata de baixada, creiem que és la millor opció.
La ressenya la podeu trobar en el blog sendero límite

 Peña Rueba, Punta común

 Les cordades precedents en el 1er i 2on llarg

 El Jorge escalant el 2n llarg

 Després del passet més difìcil de L2

 L3

 En el millor llarg, el quart

 l4

 L5

 L5

 Sortint de la via L9+10

 Fotocim

 Mallos de Agüero

 Mallos de Riglos

dimarts, 27 de març del 2012

MONTSERRAT Mamella "via Tomahawk" Punxó de la pau i la justicia "esperó de l'eriçó"

Aprofitant el canvi d'hora, amb el Toni pugem al capdamunt de la Plantació per anar a la Mamella a fer-la rajar. Ens enfilem per una bonica via del Joan Vidal, la Tomahaw que té una primera tirada senzilla de IV/IV+ amb alguna apretada de V i un segon llarg molt bonic i vertical de V+, després perd la verticalitat. Una via molt maca i amb ambient
Ens adonem amb el Toni que hem estat més estona en l'aproximació, què és força incòmoda en la part final, que escalant la via. Així que la tarda ja no donarà massa més, però abans passem pel Punxó de la pau i la Justícia que el Toni té ganes de provar la via de l'esperó de l'eriçó, que té un llarg. La fem els dos de primer, una agulleta que ens ha deixat una sensació molt agradable. Tot i que el pas més difícil es troba en zona descomposta si selecciones be les presses aquestes són fermes. Una via bonica i recomanable, clar que amb lo bé que s'està tot ens sembla bé; ni fred ni calor, la millor llum del dia, una tranquil·litat i una satisfacció dins nostre, que no es pot comprar amb tots els diners.

 Primer llarg de la Mamella

 R1

 Punxó de la Pau i la Justícia

Les ressentes es poden trobar a la nit del lloro

dilluns, 19 de març del 2012

MONTSERRAT La Presidenta "via Jerónimo"

Des que el dia que Montserrat semblava més les selves de Tailàndia, que hi anàvem darrera. Avui sembla que serà el dia. El Jaume que em cuida molt, em fa passar davant per no forçar la marxa doncs encara estic una mica avariat.
Després d'una bona suada ens plantem a peu de via, el començament és molt difícil, ho intentem però no li veiem ni el color així que al final possem el pedal per poder passar, després la cosa ja és més humana. Una tirada força maca, jo diria que la millor. El segon llarg comença amb un bonic tram vertical, després ja tomba fins al cim en una escalada molt agradable.
Una via força recomanable, malgrat ens quedi el cuquet del començament, tot i que amb el Jaume creiem que és més difícil del que marca la ressenya, o potser ens fem grans i cada cop costa més. Malgrat tot, una tarda molt agradable i amb bona companyia

 El dia que voliem fer la Presidenta

 L1

 El jaume abans d'entrar a R1

 El company iniciant L2

 Acabant la via

dissabte, 17 de març del 2012

ABELLA DE LA CONCA "via Un gran dia"


-->
El dissabte anem cap a Abella de la Conca, un lloc amb encant i solitari a fer una via del Remi Bresco que podria esdevenir una clàssica.
Per arribar podeu anar per Tremp o pel port de Comiols. Baixant el port en direcció a Tremp cal agafar el trencall que va a Isona i després agafar la carretera que va a Coll de Nargó per Bóixols i desviar-vos cap a Abella de la Conca, just abans d'arribar al poble agafar una pista a l'esquerra  que ara té un petit tram asfaltat, seguir fins que veieu dues pistes nosaltres hem agafat la que va per sobre però l'altra gairebé és paral·lela; aneu tirant fins que veureu la paret a la dreta i aparqueu.
L'aproximació a vista tot i que es troben alguns corriols fets pel bestiar, en uns 20-25 minuts ens plantem a peu de via on hi trobem una fletxa..

 La via va per l'esperó més llarg

 
-->
El primer llarg al començament és una mica discontinu, amb algun pas de V-, després una mica més vertical per unes plaques i fissures de IV/IV+. La tirada té 55 m i un pont de roca però hi ha nombroses fissures. La R hi ha un spit i un curiós pont de roca equipat.

 Primer llarg

 R1

 El Josep Anton, en la part maca del llarg

-->
El segon llarg és el més bonic, molt aeri amb algun pas de V, a l'igual que l'anterior té 55 m, un clau i un  pont de roca, un spit a la R. 

  Sortida de R1
L2

 L2

 En el bonic segon llarg

 L2

-->
L'últim llarg és el més curt, 40 metres amb una dificultat de IV+, força agradable fins al cim on tenim una bona vista i un interessant tall geològic amb la Serra de Sant Corneli al fons.
Per baixar cal fer un ràpel d'uns 50/55 m d'una savina i pel vessant nord.

 L3

 Arribant al cim

 Bonica vista geològica, amb la serra de Sant Corneli al fons

 Fotocim

 
-->
Tot i que no presenta moltes dificultats, la via ens ha agradat força doncs té el plus d'anar-la equipant, tal com ho fèiem abans.
De material nosaltres hem utilitzat un alien vermell, el groc, els camalots del 1/2/3, un tascó i un parell de bagues per savines
La ressenya la podeu trobar al blog del Luichy

divendres, 16 de març del 2012

MONTSERRAT El Gerro i agulles veïnes


Avui quedem amb en Toni i el Demetri per fer una coseta fàcil i amb poca aproximació, que jo no les tinc totes . Poc a poc arribem al peu del que crec  és el Tambor gran, El Toni escala l'aresta Brucs, tot i que no és difícil em noto molt insegur pujant. Anem a la via dels nets, a la veïna del Gerro, que havia fet un dia en solitari i sembla la cosa va un pel millor, i m'animo per fer una via del Gerro de primer. Estic content perquè poc a poc vaig notant millors sensacions.

El Toni a l'agulla del Tambor?

 Curiosa agulla del Gerro

 El Demetri en la via dels nets

 El Gerro


diumenge, 4 de març del 2012

MONTSERRAT Contrafort del Dumbo "via llimac groc"


-->
Fa dies que havia d'haver fet aquesta piada però no en tenia gens de ganes. Quan et lesiones et poses de mala lluna però sempre hi ha un termini; però quan tens dolors propis del temps que fa que ja rondes per aquí, i no saps mai com evolucionaran, ni si podràs conviure amb ells, aleshores tot es fa difícil. Per sort després de 8 dies ja camino sense massa molèsties i això em fa recuperar els ànims i també les ganes d'anar omplint aquest dietari amb les experiències viscudes en un terreny de joc on ens trobem tan a gust.
La sortida que hem fet el diumenge dia 4 la vam fer per Agulles la nostra intenció era anar al Setrill, però ens vam trobar just davant del contrafort del Dumbo i allí escalem una via que jo ja havia fet, la del llimac groc, que està equipada amb parabolts i no té massa dificultat. Com portem el llibre d'Agulles, que pesa tant, ens n'anem a l'agulla Manolito Garcia, per escalar una via de l'autor de l'esmentat llibre i per les referències que dona no aconseguim trobar-la. Així que marxem a passejar una estona i cap a casa.
Aprofitarem els minuts com si fossin  els darrers

 L1


 L2


dissabte, 3 de març del 2012

PIC DEL CONILLER "via Liebe Clàudia"


Aquest dissabte, marxem amb el Josep A. i el Tato cap al Pic del Coniller a provar una nova via del Joan Asin i companyia.
Quan arribem hi ha dos cotxes, això ens fa pensar que potser haurem de fer cua, així que la pujada ens la prenem amb calma. Arribats a la paret veiem una cordada que sembla que està fent la via que volem fer, però al arribar al peu és un escalador en solitari que ens diu que fa la via Liebe Clàudia, però no ens quadra, doncs hi ha spits i a peu de via no hi ha la fletxa. L'altra cordada que busca la del Guillem ens diu que on són ells hi ha una fletxa, allí sí comença la via.
Comencem el primer llarg que va per una fissura molt maca de V força equipada amb claus, ponts de roca i parabolts. A l'inici no hi ha gran cosa però els friends entren bé.

El segon llarg és un altra història, aquí el que més servei ens hagués fet és un bon raspall. Comença per un pas molt difícil, un 6a amb majúscules, després un flanqueig que tècnicament és més fàcil, però hi ha força terra i això et fa anar amb el culet apretat. Després del flanqueig cal tirar amunt, aquí els aperturistes van tenir molta feina a treure la molseta negra característica d'aquesta paret, ara tenim al davant una placa d'adherència que surt bé en lliure fins que a meitat em canso de treure terra de totes les preses i faig un Ao per continuar fins la R2. Llàstima de la terra perquè quan no hi sigui la tirada estarà força bé, però caldrà que plogui bastant.

En el tercer llarg la dificultat afluixa molt, cal pujar per una mena de diedre i després cap a la dreta fins una savina que és sota la R3.

La sortida de la R3 hi ha un parell de passos senzills que et deixen a la feixa que cal seguir-la en tendència a la dreta fins la R4 on hi ha un bolt i un pont de roca equipat amb un cordino blau.

La tirada següent és de la via del Nil.
A la R5 hi ha instal·lada la línia de ràpels, però la nostra via encara li queda una tirada de II i a mig camí et trobes un bloc que té un parell de moviments molt macos.

Ostres trobem el pot de registre i sembla que després dels aperturistes nosaltres hem estat els següents. 

 L1, el més bonic

L1

 Inici de L3

 El company sortint de R3

 Inici de L5

 El Tato, que encara no havia sortit a la foto

 Acabant la via

 Fotocim, o de la motxilla