Passant l'estona per Collegats

S'acaba el mes de maig amb un cap de setmana llarg, escalar, uffffff no sé si podré per què el tinc atapeït; divendres un bolo amb els col·legues músics a Barna, dissabte celebració familiar d'aquelles que no et pots escaquejar a Lleida i diumenge hem quedat per escalar amb el meu amic i company d'escalada. Però no escalarem massa, ell no ho sap, a migdia li hem preparat un dinar pels seu mig segle.
A les 8 del matí ens trobem amb en Jordi “Tato” i enfilem cap a Collegats, a Salàs de Pallars recollim al Josep A., que ens presenta un seguit de bones propostes, seguint les indicacions que vam parlar per telèfon: vies no massa llargues i de dificultat moderada per no forçar la tendinitis que ambdós tenim al colze. No sé si s'haurà mosquejat perquè a tot el que proposa li diem que no, que si fa massa calor,.... que si està molt lluny,....en fi un munt d'excuses. Total que acabem fent esportiva pels voltants de la font de la Figuera. Comencem amb un parell de vies de V, la tendinitis es nota però la via no apreta massa, surt bé. Ara ens posem a la del costat, crec que es diu bollycao, V+ al segon passet hi ha un bloqueig, stop, ho tinc clar, avall. Anem més a l'esquerra, una via de 6b, guapíssim fins al peu d'un desplom molt llarg, em quedo amb moltissimes ganes, tot i l'inclinació i la longitud es veuen molt bones preses, aquí vui tornar-hi quan estigui millor. Sembla que per avui ja n'hi ha prou, a més com portem el company enganyat, li hem dit que havíem d'anar dinar a Lleida.
Desfem el camí i pels missatges que tenim al mòbil ja el podem enviar a dinar. Així que ens acomiadem a Salàs, ell no sap que dintre d'una estona ens tornarem a veure. Deixem uns minutets perquè arribi a destí, entretant en Jordi i jo ens posem guapos.

A dalt l'inmens desplom

MONTSERRAT Cajoleta "via blava"

-->

Divendres, faig una mossada ràpida i marxo cap a terres de ponent; abans faré una paradeta tècnica a Montserrat, fa dies que tinc ganes de fer l'aresta Brucs a la Cajoleta, però pujar a migdia el camí dels francesos, se'm fa una muntanya.

La pujada s'ha fet força agradable, no feia massa calor i gran part del recorregut està a l'ombra, de vegades és més dur dins del nostre cap. Estic al cor de Montserrat, impressionant, solament un parell de cabres i jo.

Arribo al peu de la via i com no hi ha res i els arbres no són massa forts, em poso els peus de gat i l'arnes i pujo amunt, no és gens difícil, fins que arribes a una baumeta miro a la dreta, osti hi ha algun bolo suelto m'ho miro i no es veu difícil, però III no en fa la pinta, a més no hi ha res, començo a dubtar que sigui per aquí, abans de provar-ho torno a la bauma i me'n vaig a l'esquerra, sembla més fàcil m'hi poso, i a mig pas trobo un bolt, vaig pel bon camí flanquejo fins un arbre on hi ha la R1. Ràpidament m'asseguro i faig tot els preparatius: corda, silent,...etc. Miro amunt i no veig res, collons hagués pogut agafar alguna cosa més que 6 cintes. El llarg no és veu difícil, m'hi poso facilet III/IV amb 5 seguros, dos corresponen a reunions intermedis. El llarg per fer sol força emprenyador, com no és massa vertical, la corda s'enganxa als bolos de la paret, a més s'ha girat vent.

Després de recuperar enceto l'últim llarg no em trec la motxilla fot fred i així estic més calent; el llarg, molt guapo una mica de V amb molt bona pressa i vertical, i després IV. Baixo a desfer la R, començo el llarg de segon, bufff estic acollonit, en cas de caiguda fotre un bon pèndul, això no és el que em fa por, quan vaig de segon m'asseguro amb el jumar que va corrent sol a mesura que puges i no sé si deu de ser efectiu amb aquest tipus de caigudes, bé com quan era petit prohibit caure.

Tot i que hi ha una llum molt maca, el vent em fa marxar. Per fer-ho cal anar fins al cim i fer un ràpel curt i grimpar l'agulla que et queda a l'oest, careneges fins trobar el camí de baixada.

Merda mentre baixo m'adono que el meu turmell demà voldrà descansar i no podré quedar amb els col·legues de Lleida, que hi farem això és el peatge per no ser tan jove.

Ah! és pot baixar per la cara est (pluja d'idees) però no sé si es pot baixar amb una corda.

L'Ajaguda

La Cajoleta

Remuntant l'últim llarg

Els plecs del Llibre

MONTSERRAT- LA PLANTACIÓ La Presidenta via canvi climbàtic

-->

Tot i que avui dimecres fa força calor, l'aproximació a la Plantació no és fa massa pesada, la vegetació i una mica d'airet en són el motiu. La via triada és el canvi climbàtic, l'aproximació és fa pel Clot de la Mònica, seguim el camí fins dalt de tot i agafem el trencall de l'esquerra (marques grogues) direcció Pollegons, arribem a una gran fita i allí comença la canal dels llorers i en poca estona arribem al peu de via.

Al peu hi ha dues CC amb una fletxa, el primer llarg és una rampa de III, trobareu un parell d'spits i un clau, podeu posar alguna baga a les sabines però el terreny és molt fàcil.

Rampa d'inici III

En Josep A. arribant a la còmoda R1

-->

La segona tirada és una placa de IV+ molt ben equipada, la roca a trams dubtosa, però es deixa agafar.

Segon llarg placa de IV+ amb algun pas de V

Arribant a R2

-->

El tercer llarg és molt maco molt bona presa, al final del llarg hi ha un desplomet (V+) . Arribem al cim de la Vicepresidenta, la temperatura és ideal i l'olor de timonet ho impregna tot. La visió de l'últim llarg no fot massa bona pinta.

Tercer llarg

Al cim de la Vicepresidenta

-->

El company l'ataca el llarg, no ho semblava però el tram és molt bonic (V+/6a).

El company en el tram més difícil 6a

-->

Tot i que hi ha una bona caminada, és un sector de Montserrat molt salvatge, preciós. Amb el company, que ja fem cordada centenària, Montserrat mai ens deixa indiferents.

La via esta equipada, només calen cintes,

Ja som cordada centenaria

Roca de Sant Cugat

-->

La baixada es fa per una canal molt evident fins al peu de via.

Canal de baixada

PELADET La revolta dels Nyerros

Son gairebé les dues a la font de les Bagasses, ha quedat un dia fantàstic; ens preparem per anar a la paret del Peladet. Tot i que fa molta calor, no patim massa en l'aproximació, hi ha força vegetació.

Estem al peu de la revolta dels nyerros, tot i que es veuen força parabolts, no hem sento massa motivat, fa dies que tinc molèsties físiques i això em destrempa una mica, no em queixo per què el meu company que li falta poquissim per fer els 50, fa dies que arrossega una tendinitis pitjor que la meva.

Malgrat tot ens hi fotem, la primera tirada està força bé uns 20 metres de Ao combinat amb V, en lliure crec que és 7a.

Cal fer una mica la mona a l'iniciar la via

La segona tirada és l'estrella de la via, per mi el pas més complicat l'he trobat a la sortida de la R, un 6a de veritat, el company que se l'ha fet de primer no l'ha trobat tan complicat. La resta és un V+ mantingut amb alguns passos de 6a. Molt maca jo l'he disfrutat moltissim fins que ha començat a girar-se un fort vent que m'ha fet menjar gairebé tot el magnesi que portava; a l'arribar a la R2 semblava un guixaire.

En Josep A. en el llarg més bonic de la via

Arribant a R2

La tercera tirada hi ha dues plaques molt maques, la primera de V i la segona una mica més vertical V+, el llarg a l'igual que els anteriors està equipat.

Les plaques del tercer llarg

El company arribant a la R3

L'ultim llarg és molt guapo, primer vas per un terreny que cal vigilar IV i posteriorment et poses en una mena d'esperonet de V+ amb un pas de 6a, el llarg acaba amb una mena de xemeneia de 6a. Aquest llarg va ser l'únic que vam posar un parell de friends.

En el primer tram de 6a

Sortint de la paret

Precioses vistes del cim

La baixada no sé si explicar-la, per què per fer 4 ràpels vam tardar quasi tres hores. Un no rotund la baixada per la via, si a més fa vent, pot portar-vos molts maldecaps. Ens va passar de tot i més, sort de la mica de Lluna que havia doncs vam arribar ven fosc al cotxe.

La ressenya la podeu trobar a l'Onaclimb