QUINTO BASTIONE DE MONDEVAL Via de la placa negra

Dels 18 dies que hem estat per terres dolomítiques pràcticament cada dia ha plogut, però sort que amb les noves tecnologies, afinen bastant l'hora en que plourà. Avui, la previsió és que ho faci a les 5 de la tarda. Així que pugem al Pas de Giau i després de gairebé 1hora ens plantem al collet on veiem que surt un camí cap als bastions de Mondeval, però no sabíem que el nostre estava tan lluny, així que després de una bona patejada ens adonem que hem de baixar cap al camí principal si volem arribar-hi. La calor és bastant insuportable, i els dos estem molt tous, gairebé  a punt de tirar la tovallola, tampoc tenim massa clar on és el Quinto Bastione de Mondeval. Jo li dic al company, i si pugem al menys a veure si trobem la via. Així que enfilem per un fort pendent d'herba. Arribem i segons la ressenya diu que hi ha una fletxa picada a la roca, molta fletxa no es veu, però aquestes marques, semblem fetes per l'acció de l'home. Ens fixem més i veiem una bagueta, així que ens enfilem. De fet no trobem gran cosa més fins la zona de la placa negra rematada per un sostre de quart, aquí Dolomites, si et diuen que un pas és de quart, vol dir que és difícil.
La via no és molt difícil però hi ha un component molt alt d'aventura, per això aquí a diferència d'altres llocs, no hi ha ni deu.
Ens afanyem a baixar, perquè aviat seran les 5, la baixada és per una canal que hi ha a toca el sisè Bastione. Just arribar al camí, les 5 i puntualment ens cau una tromba d'aigua, que el mòbil que porto a la butxaca morirà ofegat.

 Quinto Bastione de Mondeval

 primer llarg

 1er llarg

 Segon llarg

 Cinquè llarg

DOLOMITES Pta Lucy i Quarta Bassa

Anem a la zona de las Cinqüe Torri, una zona de molta concurrència. Tot i que hem arribat aviat a la Quarta Bassa i a les més clàssiques, ja hi ha gent, així que entrem per la dreta de la Quarta. L'Agulla té tres llarg  senzills. Al baixar veiem que a la Punta Lucy únicament hi ha una cordada, així que ens hi posem. La via esta molt polida, sobretot, la part baixa. Té 6 tirades de quart dolomític. No tinc fotos de l'escalada per què la càmera no va funcionar.

 La quarta Bassa, una agulla amb molta concurrència

 Punta Lucy

Punta Lucy

ESPORTIVA A DOLOMITES

Dels 18 dies que hem estat únicament dos dies no ens ha plogut, així que hem força esportiva, a mi ja em va bé, per què després de tres anys esperant la recuperació dels malucs; activitat forta cada dia encara no estic preparat.
Les fotos son de la zona de Falzarego, Cinque Torri i Missourina.

PIC DE LLAUSET via GAS

Encara amb cruiximents a les cames del Salvaguarda, enfilem cap a Llauset, de ràpida aproximació i escalada. Lo segon si, però caminar per blocs inestables, molt dur i entretingut, per mi. Crec que m'ha costat més, creuar la tartera que pujar del cotxe al coll d'Anglòs. 
En vista de l'èxit de caminar per sobre dels blocs optem per rapelar el primer llarg. El diedre es veu molt maco, hi trobereu un parell de bolts, tot i que té 55 m, nosaltres no hem posat res, es bastant fàcil crec que li marquen III-IV. El segon llarg també és senzill i tampoc està tan malament, el tercer llarg té els primers 10 m bastant guapos, però la resta a mi ja no m'ha agradat massa. D'aquesta paret només em queda per fer l'antiparques, de les que he fet, sens dubte la que més m'ha agradat la Valric.
Un cop dalt, ens queda, per mi el més complicat baixar, recordo que el primer cop vam baixar en una horeta avui, jo,  més del doble.

 Al collet d'Angliòs

 El Quique, en el diedre del primer llarg

 L2

 Sortint a la cresta, beciberri al fons

ASCENSIÓ AL SALVAGUARDA

Avui he decidit de treure el rovell dels ferros que porto. L'objectiu triat, és el pic del Salvaguarda, que des de els LLanos de l'hospital de Benasque té quasi 1000 metres de desnivell. He pujat de l'Hospital fins al Portillon de Benasque pel camí més directe i d'allí fins al Salvaguarda, la baixada l'he fet fins als plans de Besurta, i de nou a l'Hospital. El GPS em marca un total de 20 Km.
L'ascensió és molt tranquil·la i el camí sempre és bo, pujant amb els pals m'he trobat molt bé, baixant és un altra història, la musculatura que hi ha al voltant de la protesi encara no hem dona prou estabilitat, però vull pensar que a mesura que anirem treballant la cosa millorarà. Sort que el paisatge t'ajuda a superar les molèsties.

 Sortida dels Llanos

 L'hospital al fons

 Primeres rampes cap al Portillon

 Massis de la Maladeta

 Arribant al Salvaguarda

 Cim del Salvaguarda

 La Forcanada

 Baixant cap a Besurta