MONTSERRAT La Plantació

-->

Avui diumenge hem quedat una mica més tard no ens passi com ahir, que el sol encara no toca a la paret. Anem a conèixer la Plantació, esperem que el fred no ens faci marxar, com l'últim cop.

L'aproximació és força agradable, pel camí del Clot de la Mònica en uns tres quarts et plantes en aquest raconet de Montserrat, supertranquil. Anem als estalvis del porró a fer la via Pell Roja, arribar-hi és fàcil vas pujant pel camí marcat amb taques grogues fins que trobes una fita i un corriol a la dreta que et deixa a peu de via.

El primer llarg superguapo 6a molt ben equipat, no és obligat però val la pena intentar-ho sense fer trampes; fins el tercer bolt és el tram més difícil la resta V-V+ com a màxim. El segon llarg té un desplomet de sortida V+ molt maco després xino xano fins al cim.

La ressenya ens diu que es pot baixar rapelant d'un arbre i anar aprop de la canal, aquesta era la nostra intenció per què hem deixat les bambes a peu de via, l'arbre està sec i jo no me'n fio gens de baixar, així que baixem a peu per una canal (W) bastant emprenyadora. Al cim també hi ha un pi, que té les branques molt baixes, no sé si amb un seixanta arribaríeu al peu de via, el pi és viu.

Un cop recuperades les bambes decidim anar al Barretet a fer la via Caçadors de Mamuts. Tornem al camí de les marques grogues i pugem amunt fins que trobem un altra fita i un altra corriol que l'heu de deixar a l'alçada del Barretet, des de baix sembla molt lluny l'agulla, però en 10 minuts arribes. La via és molt guapa, el primer llarg té un pas tonto d'entrada V+, la resta tot i no ser massa difícil és preciosa. El segon llarg, un altra meravella, tan que intento enganyar al Josep A a veure si me la deixa fer, però no hi ha sort. Comença amb una mena de canal de V, fins arribar a un desplomet li marquen V+, jo l'he fet per l'esquerra del bolt és possible que per la dreta hagi més vidilla. La via a l'igual que l'anterior està molt ben equipada, si voleu ja casi al cim hi ha una fissureta per un camalot del 0,75. Del cim es baixa rapelant 35/40 mts. Les dues vies estan ben equipades però en la última jo li hagués posat un ràpel just sortir al cim, per què ara es rapela d'una arrel (forta), però aneu en compta al recuperar les cordes és fàcil que caiguin pedres i que el nus es pugui enganxar (feu un as de guia per què no s'enganxi). Ja no queda temps per més, i és una llàstima per què fa una tarda superagradable.

La Plantació via Pell Roja i camí del Barretet
(la foto és de fa un parell de caps de setmana)

Un matí excel.lent per caminar

Primer llarg de la Pell Roja

Després del desplom, segon llarg

L'Enric i en Josep A. al cim de l'agulla

L'Enric a l'inici del Barretet

En Josep Anton a l'inici del 2on llarg

L'Enric en el segon llarg del Barretet

Un dia fantàstic en un lloc de somni

Les ressenyes les podeu trobar a la web Onaclimb http://www.onaclimb.com/montsecroq/montsesud.htm#

MONTSERRAT Cara sud del Montgros

-->

Avui primer cap de setmana d'anticicló, quedem per anar a fer alguna vieta a la Cajoleta, doncs els compromisos no ens deixen tot el dia. A l'arribar tenim dubtes de si el sol arribarà a tocar a tota la paret, sort que Montserrat hi ha tantes possibilitats, així que anem a conèixer la sud del Montgrós, que segur que hi farà sol, tot i que el cel està enteranyinat. Una bona caminadeta fins al Montgrós i comencem per la via de més a la dreta, crec que es diu Juan Bala, les dues primeres tirades de V i l'última de IV. Arribem dalt i baixem rapelant, la via no ens agradat massa la roca no està descomposta però hi ha moltes crostes de roca que et fan anar sempre alerta. Ens recordem del be que ens ho vam passar fent esportiva l'altre cap de setmana a la Palomera.

Provem la via del costat, no recordo el nom, en Josep A. Em diu que és V+, després de fer els primers metres dubto que la dificultat sigui aquesta, ens adonem que estem en un altra via una mica més difícil 6a+, un llarg de de quasi 55 metres força maco i la roca molt millor que l'anterior. Un cop tots dos a la R, decidim baixar i no fer la rampa de IV, que queda fins dalt. Ei que passa, estem canviant la nostra mentalitat clàssica.

Cara Sud del Montgrós

Primera tirada de la Juan Bala

En Josep A. Arribant a la R1 ( la foto hauria d'està girada, però ???)

En Josep A. a l'inici del segon llarg

Escalant la via de 6a+

Zona d'Agulles

MONTSERRAT La Palomera

Després de mirar el cel, i consultar aquest mals misteriosos, propis de l'edat, que venen i marxen sense cap raó aparent. Avui em quedaria al llit.

Mentre m'apropo a Montserrat el dia està tapadot, teníem la intenció d'anar a la plantació, però avui no serà.

Pugem a la Palomera, no sé si avui escalarem massa, fot bastant de fred i humitat i en qualsevol moment pot ploure, tot i que les previsions eren pluja al vespre. En fi, arribem a la Palomera i la roca fot molt bona pinta. Anem a la Palomera II a la part de més a la dreta i fem una via facileta, avui no tinc el cos per tibar massa i la pedra està superfreda, la dificultat em diu el company que és 4c+, suposo que al final m'equivoco per què ataco un desplom que no és tan fàcil a més no hi ha bolts, després em diu el company que a l'esquerra havia un parabolt i que el pas per allí no tenia res. Com ha sortit el solet, continuem i fem una via molt maca que està al costat, li posem 5b+, no és V+ però tampoc V, ens ha agradat força. Com sembla que l'adrenalina li va be a les meves lumbars, provem una via de 6a que està al costat, molt fineta al començament després més fàcil, carai com més costa més disfrutem. Llàstima que comença a fotre fresca, per què es veuen línies molt xules. Anem a la Palomera I que encara li toca el sol, i fem un parell de vies fàcils, fins que el fred ens fa marxar. Baixant, em trobo supermotivat tinc ganes de tornar a provar els 6bs i un 6c, per aquest últim caldrà entrenar.

Via de més a la dreta encara tapat

Al final ha quedat un dia molt bo

A la Palomera 1

MONTSERRAT Paret de la Codolosa "via l'últim fluter"

Avui divendres després de la feina marxo cap a Collbató, no sé si tindré molt de temps, però vui probar-ho. Son quarts de quatre i estic davant de la Paret de la Codolosa, fa pocs dies vaig veure a internet unes vies obertes pels Alberts. La via triada és la de l’últim flutter, una mirada a la ressenya i suposo que deu de ser molt semblant a la majoria del sector. L’aproximació, com totes les vies del sector és molt ràpida, a peu de via hi ha un parabolt diferent als que estem acostumats a veure a les parets. Ataco la via directament, no aneu a la dreta que sembla el més lògic, pugem per la placa IV-IV+ fins arribar a un diedre que va cap a l’esquerra, allí comencen les dificultats , fem un tram preciós i ben equipat de V molt mantingut, tot i ser una paret modesta aquest tram té molt d’ambient. Desfaig el llarg i torno a disfrutar de la tirada, ha estat una sorpresa molt agradable, abans de començar m’imaginava una via amb placa amb algun tram més vertical de V, doncs no, uns pasos molt agoserats. El segon llarg, és facilet una placa de quart on hi trobareu un parell de parabolts. La via malgrat ser curta, molt recomanable. El descens és pot fer en ràpel o bé pujar una mica fins agafar el camí de les bateries.

Paret de la Codolosa- l'últim fluter

Primera tirada, la més maca

Últims raigs de sol

MONTSERRAT Vinya Nova "vies esportives"

La intenció era anar a la Plantació a conèixer la zona i fer alguna escaladeta. El lloc ens ha encantat, però escalar era un pel duret, un sol esmorteit i sobretot, un ventet d'allò més fresquet. Així que tornem a desfer el camí i anem a fer esportiva a la Vinya Nova. Collons això és un altra cosa, 5 minuts caminant i un munt de vies ben assegurades, i a l'hora de dinar un olor a carn a la brasa ummmm. De totes maneres, no ho canvio pels solitaris Frares Encantats, o Ecos.

Les vies no sé massa quines hem fet crec que el sector era el número 2, camp base i d'allí hem fet algunes vies de V+, no tenen nom només un número. No eren gaire dures, després hem fet una de 6a+ la número 16, molt maca un desplomet amb molta vidilla que et posa els avantbraços i les pil.les en forma, ràpid. Ha sortit a vista, joder potser al final aprendrem. Ens adonem que hem de treballar més la condició física per pujar de grau, el que passa és que aquestes vies motiven per continuar treballant. Quan marxàvem, en el sector de la recuperació hem fet la via 5 de 6a, aquesta haurem de tornar per fer-la millor, doncs el fred apretava una mica.

Tot i que l'esportiva està molt bé, he de dir que els meus aliens i camalots no estan en venda

Un regitzell d'agulles en la Plantació

Una de les vies de V+

Escalant la 16 6a+

En el pas clau de la via 5

PARET DE LA FONTFREDA "via Vicenç Bertolin"

Feia temps que tenia ganes d'anar a la paret de la Fontfreda a fer la fissura obliqua, però el dia és molt justet, així que quan vaig veure la via Vicenç Bertolin, que sobre el paper és més fàcil ens decidim provar-la.

Comença un nou dia al Montsec

L'aproximació es fa seguint la pista dels Puntals d'Ager fins que la pista fa una corba molt tancada i comença a baixar, allí cal deixar el cotxe. Seguim un corriolet amb algunes fites fins que la paret que tenim al costat ens permet anar al peu de via, ara és més fàcil trobar l'inici de via per què hem posat una fita molt gran amb alguns troncs secs.

Paret de la Fontfreda

A peu de via, es veu perfectament l'espit del primer llarg, que és curtet i amb un pas de V+, força maco. La reunió es fa en una sabina, també hi ha un pontet de roca amb una bagueta.

Primer llarg

El company arribant a la R1

El segon llarg sobre el paper és fàcil, té una sortideta de V-, cal anar amb compta amb la terreta, després fàcil fins la R. El company m'avisa que tranquil amb la pluja de pedres, m'estranya que tardi tan en fer aquest 50 metres fàcils quan m'hi poso ho entenc, la roca diguem que de discreta a delicada i gran quantitat de terreta, fa que la progressió sigui molt lenta.

En Josep A. en el passet de V-

Enceto la tercera tirada, al començament la roca no està malament i començo a flanquejar mirant amunt si veig l'spit que em marqui el punt on he de progressar en vertical, no veig res, arribo a un pont de roca equipat, miro amunt i la roca molt delicada, així que continuo amb el que em sembla més lògic, un tros que no presenta dificultat tècnica però amb repissetes plenes d'herbes i terra i les preses de ma molt inestables, tan que no m'atreveixo a posar res, després d'uns 8 metres de flanqueig ascendent veig molt a la dreta l'spit, el company em diu que torni, però em fa por desfer el tercer per la precarietat, li dic que ell no passi per on he anat, així que no poso res fins que arribo bastant més amunt, ara tinc una canal terrosa, aniria millor amb bambes en aquest llarg. Tot i ser un llarg dels fàcils he estat força estona.
Al començar la quarta tirada hi ha un passet de V- i després IV, en el tram fàcil roca discreta.
La cinquena tirada, l'inici de V+, amb roca boníssima, llàstima que quan s'acaba la dificultat, la roca torna a empitjorar, no tan com a les tirades de sota. La segona part de la tirada, li marca un spit que no hem sabut trobat, el friends entren be, tot i que la progressió és lenta, per què cal anar tantejant totes les preses.

Inici del cinquè llarg, per fi escalem

Arribant al final del llarg 5

El company arribant a la R5

La sisena tirada V, molt maca i amb roca força bona, llàstima que és curta.

En Josep A. encentan el preciós llarg 6

El setè llarg no fot massa bona pinta, va per la part que no hi toca el sol. Començo a pujar intentant fer poca força en les preses de ma, i posant coses no per la dificultat sinó per la roca, casi al final de les dificultats es troba un spit. Superat aquest em trobo un invertit molt bo, just quan m'hi agafo comença a desmoronar-se tot el que tinc en els peus, buff sort que estic ben agafat, per què els peus es desplacen un parell de pams; quan queien els rocs m'ha semblat veure un tros de corda saltant pels aires, al temps que sentia un renec del company, no sé si s'ha trencat la corda o alguna pedra ha impactat en el company. No dic res, el company em diu lo aprop que li han passat, continuo i la tensió de les cordes és la mateixa que fa una estona, perfecte. Arribo a peu pla i veig a uns 20 metres l'arbre de reunió, el company em diu que queden uns 10 metres, així que faig reunió en una savina.

Inici del llarg

Part delicada del llarg

Únicament ens queda una tirada de 50 metres i una tiradeta curta i “fàcil” fins al cim,segons la ressenya. Em miro la tirada, mentre puja el Josep A. es veu difícil, les visions frontals enganyen moltíssim, el que més por em fa és la part de dalt que no fot gens de bona pinta.
Arriba el company i m'explique que una pedra ha segat una baga que havia posat en una sabina. Penso que hem estat de sort.
La tirada següent es fa caminant fins al peu del que és el vuitè llarg.
El V+, com tots guapissims, bona roca i ben equipat, dos ponts de roca i un spit entremig. S'acaben les dificultats i a poc a poc vigilant amb la roca i la terreta. Vaig mirant per on tirar amunt, la roca no em convenç i vaig fins la canal més lògica, buff canal matojera i cutre, més a la dreta hi ha una mena de xemeneia, on la roca és veu molt millor, el company em diu que segons la ressenya he anat massa a la dreta. Tan se val, pujo per la xemeneia, miro abans de posar alguna cosa, porto uns 20 metres sense posar res, l'únic que m'aniria be és un camelot del 4, que no tinc. La canaleta és un IV, amb un pas de V. Al final trobo un curiós pont de roca. Continuo amunt i de sobte hem trobo l'últim spit que protegeix un muret, ostia em pensava que estava fora de la via. Cal atacar-lo amb tendència a l'esquerra. Arribo a l'arbre, la tirada té gairebé 60 metres.

Inici del vuitè llarg

Finalitzant la tirada

Regina

L'última tirada fàcil, al final molta terra però et pots agafar a un arbre.
No ens entretenim massa, per què ens queda una horeta de llum i no coneixem la baixada. La canal de baixada és fàcil de trobar i trobareu uns punts grocs a l'inici.
Una via clàssica i d'aventura total, on s'escala poc. Els trams on s'escala són molt bonics però curts, la resta amb roca discreta i delicada. Nosaltres hem utilitzat un joc de camelots del 0,5 fins al 3 i els aliens gris, vermell, groc i blau. És possible que haguem fet la segona ascensió.

MONTSERRAT Mamas and the Papas "vies esportives"

Les tardes ja no donen massa de sí; així que avui hem anat a fer esportiva al sector Mamas and the Papas, que està en la zona del Clot de la Mònica, molt aprop d' on es deixa el cotxe. Hem començat per una via no massa difícil, la número 4 que té una dificultat de V, la via és curteta uns 10 metres, ara entenc per què alguns esportius quan van a fer vies de tres tirades diuen que fan via llarga. Després la via del costat, la número 5 que és una mica més llarga 30 metres, primer comença amb V i després a la part de dalt hi ha uns desploms molt macos de V+. Hem continuat amb l'Iroquesos que la graduen de 6a-, un desplomet molt maco. Finalment ens hem posat a la Nyam Nyam que pica una mica més 6b.
De testimoni gràfic no en tenim per què amb les preses la màquina s'ha quedat al cotxe, és llàstima per què anàvem tres i haguéssim pogut fer fotos maques. Tot i que d'escalada esportiva no en fem massa, aquest any és el primer cop, l'experiència ha estat molt positiva, segurament tindran raó els col·legues del Piri que és la manera de pujar grau.
Activitat realitzada avui 19 de novembre 2008 pel Marco, en Josep A. I jo

MONTSERRAT L'Escorpí "via del Terry"

Feia dies que no escalava amb l'Enric, tot i que escala molt poc, és un escalador que pots anar a qualsevol lloc, mai es queixa. Ja fa més d'un any que fem cordada centenària, si entrenés no el podria seguir.

Ahir quan em va trucar em va dir que anéssim a fer una cosa tranquileta que no es sentia massa fort, sort que no estava fort, per què en l'aproximació anava darrera seu traient la llengua. La via triada és la Terry a l'Escorpí, dels germans Masó, que generalment, és sinònim de via maca amb equipament just.

El que més ens ha costat ha estat l'aproximació, que no l'hem feta pel lloc més adient. Crec que l'aproximació correcta es anar al coll d'agulles (Portell Estret) d'allí surt un caminet a l'oest, pujar i després d'un revolt del camí, marcat amb pintura vermella, buscar un corriol a la dreta poc marcat fins a peu de via.

La via és molt senzilla, les dues primeres tirades una mica ramposes, però el marc és preciós, escalar amb el solet de tardor i darrera tenir el Bisbe i el vuit de la cara nord és una sensació excitant.

L'última tirada és la més escaladora, tot i que comença enfilant-se a una alzina, collons que poc m'agrada fer el mono, sobretot, quan es belluga tan la branca que segur que no es trencarà per què és molt grossa, però redéu es que no m'agrada gens, la continuació has de ajudar-te de l'spit per poder-te posar a la paret i el tram que ve després és força vertical primer amb preses molt petites i després més generoses. De l'últim spit al cim hi ha uns 15 metres que són els més fàcils, feu atenció en una mena de plataforma on hi ha un buril antic, que dona seguretat en l'esmentat tram.

Quan som a dalt tenim la sensació de ser al centre de Catalunya, fa un dia amb una visibilitat que pocs dies a l'any es donen; es veu perfectament la Roca Alta de Vilanova, els Montsec, el Pirineu tot nevat, i cap al sud el mar és veu molt nítid, crec que mai l'havia vist tan be des de Montserrat.

Teníem previst fer un altra via, però anar a escalar amb el mòbil té avantatges, però avui ha estat un inconvenient.

Traçat de la via

Inici de la via

L'Enric acabant en 1er llarg

Fent el mono en el 3er llarg

3er llarg, el més escalador

Arribada al cim de l'Escorpí

La baixada es fa pel costat NW amb un curt ràpel de 20 m. De material únicament fareu servir 7 cintes i les R.

La ressenya més complerta la trobareu http://www.onaclimb.com/montsecroq/index.htm#