dissabte, 22 de gener del 2011

MONTSERRAT Paret de la Codolosa

Abans de baixar del cotxe, directament cap al pla B i anem amb l'Enric a la Codolosa on mai ha escalat i quan fa fred és dels llocs on es pateix menys. Triar la via és fàcil doncs la majoria de maques estan ocupades així que ens posem a l'avi trepador, una via senzilla però agradable. Continuem amb la Iona, que té un tram de 6b, que no ens surt net doncs he de fer un repòs en el tercer bolt, el veig però m'ha faltat una mica de físic. Finalment a la via que ha obert en Joan Baraldés, a la dreta de l'Alimera.. La via té un parell de tirades, la primera de III/IV i la segona una sortideta de V i la resta IV/IV+. No té una gran dificultat però està bé, especialment el segon llarg.

 Últim llarg de l'Avi trepador

Segona tirada de la via de les Cabres

dimarts, 11 de gener del 2011

MONTSERRAT Collbato "esportiva"

Què bé poder fer un parèntesi a mitja setmana, encara que sigui molt petit.
Ens trobem amb el Jorge a Collbató i anem a fer una mica d'esportiva doncs no hi ha massa temps per més. Anem a l'esquerra del Totxo Pinotxo i fem Farigola 4b, l'home del sac 5c, la 3 6a, la 4 6a+ i Amistat infinita 6a. Al marxar passem pel sector del Patge de Collbató i fem la Duèndelos i Vent vuit, ambdues de 5c.
Amb una posta de cel preciosa marxem satisfets, doncs les vies han sortit totes a vista. Quina ràbia del reportatge gràfic, sobretot, perquè tenim un cel magnífic. Llàstima  que cada cop hi ha gent més bruta i caguen on els va bé, amb el poc que costa de fer un forat i colgar-lo després.

dissabte, 8 de gener del 2011

MONTSERRAT El Rave i la Campana "Vies Tambors de Guerra i Normal"

Quan vaig veure el Rave per primer cop vaig pensar que volia pujar sobre aquella pedra tan estranya. Però al tenir una aproximació llarga i ser una agulla petita, mai veia el moment, d'anar-hi. Tot i que escalant per Gorros, sempre el veia petit i provocador.
El dissabte quedem amb el Josep A i en Joan i pugem pel Clot de la Mònica cap al coll del Pollegons, segurament no és la millor opció, però no m'importa caminar per Montserrat a canvi de fer petites descobertes.
El tenim davant la seva forma el fa diferent. Anem a l'única via on hi toca el sol, la Tambors de Guerra, oberta pel Joan Vidal. La via té un primer llarg curtet però bonic i ben equipat. El segon té un artificial molt desplomat i quan aquest s'acaba té un tram vertical preciós, amb unes preses bonissimes. Tot i ser una petita agulla m'ha fet il·lusió de pujar fins aquí
A continuació anem a fer la normal de la Campana, a mi m'ha agradat perquè són vies que tenen quelcom més que la dificultat. Quan vaig fent el primer llarg de segon entenc perquè el Josep A anava poc a poc, les assegurances que hi ha són de l'època (però pots equipar amb friends) i la qualitat de la roca, que no és dolenta, et fa anar sempre al 100 per 100 i tantejant totes les preses, malgrat sigui un V. El segon llarg ja amb bona roca surts a la dreta de la R per un IV i després ja fàcil fins al cim. Es baixa amb un ràpel de 25 m.
Ara si que podem dir que la Plantació està de moda doncs mai havíem sentit tantes veus.

Pollegons superior 


La Campana i el Rave 


En Joan al llarg i del Rave


Segon llarg del Rave 


Arribant dalt 


 La Campana, la normal va seguint la fissura


Gent escalant la via del Tuareg a la gran ciutat 


 El Rapel del Rave, menys de 30 metres


 El Josep A. "disfrutant" del primer llarg de la Campana


 En Joan arribant a la R1


Inici del segon llarg

dilluns, 3 de gener del 2011

PUIG CAMPANA Esperó Central

Ahir a la nit el vam intuir, avui el tenim davant nostre; impressionant el Puig Campana, és veu preciós amb la punta vermella pels primers raigs de sol. Marxem cap als 420 metres de somni, ummm no estarem sols, a mesura que ens atansem no veiem ningú enfilar-se per la nostra via, perfecte. Som al peu i la parella estan asseguts, no sé que estaven esperant, ens diuen que ja l'han fet un parell de cops, però que ara es posen a escalar. En fi fem uns estiraments per tranquil·litzar-nos, sembla que porten bon ritme. El primer llarg el fem per un diedre que jo li posaria V, coi si els IV+ són així, després veiem que la via anava a l'esquerra del diedre. A continuació un parell de llargs que van a  l'esperó, per aquí hi ha moltes variants. A partir del llarg 4 ja estas de ple en l'esperó i tots els llargs són molt guapos, és IV+, però molt aeri i vertical i t'ho has d'anar equipant perquè no hi ha més de 4 claus i 1 spit en tota la via. Llàstima que hem hagut d'esperar força estona a les reunions, perquè ho haguéssim fet en 3h 30m. La propera vegada ens llevarem més d'hora.
La baixada li marquen 1h 15 minuts, nosaltres hem estat gairebé dues hores. Cal anar sempre amb molta atenció perquè és perillosa, no difícil
Ja a la tartera anem mirant l'esperó i intentem esbrinar els llargs de l'esperó, que ara ja és un record, més a la dreta veiem la via diedros mágicos i l'esperó elegante, que bonic que és veu, en fi ens ha sortit feina per una propera visita.
De material amb els camelots 0,5 al 3 aquest últim és el  més utilitzat i sobretot, cordinos pels nombrosos pont de roca.
La ressenya la podeu trobar a la pàgina de via clásica
 En el centre l'esperó central


 Primer llarg, la ruta flanqueja a l'esquerradel peu del diedre


El Josep A. en el llarg 2 


Arribant a la R4 


L5 


L6


Arribant a R6 


L7, preciós com tot l'esperó 


El Josep A. arribant a R7 


L8, és fa difícil dir quin és el llatg més guapo 


Al final se'ns va afegir un col.lega que havia fet una via per la dreta en solitari 


baixada 


A l'esquerra l'esperó central al mig l'espero elegante

diumenge, 2 de gener del 2011

MONTANEJOS Paret de la Maimona "Kombinado Komecacas"

Marxem cap al sud on tenim assignatures pendents de fa temps. Abans però, i per aprofitar el viatge fem una paradeta a mig camí per conèixer Montanejos i fer alguna de les vies llargues que hi ha per la zona. Us explico per on vam passar doncs serveix per anar cap a la zona d'Alacant i t'estalvies uns 80 quilòmetres d'autopista de pagament. Sortim de l'AP7 a Torreblanca i agafem una carretera molt bona que empalma amb l'autovia CV10 que acaba a Sagunt. Nosaltres la deixem a Onda i cap Montanejos per un recorregut molt bonic, el poble com tots els de la zona està molt ben cuidat, a l'estiu es deu estar de conya, al matí et matxaques escalant i després al balneari a prendre les aigües i uns bons massatges. Qui diu que l'escalada és dura.
Deixem el cotxe a la font de la pechina i en 5 minuts arribem a la paret de la Maimona on trobem gent, la nostre via no hi ha ningú, així que ens disposem a fer els 4 llargs que marca la guia. Els dos primer llargs li marca 5b i els dos següents 5c i 6a. La roca és la calcària del Juràssic, per fer-vos una idea és com la de les parets de Camarasa, la via és molt guapa i allò que diuen en Montanejos los seguros estan lejos, aquí no es dona. La via es pot fer en dos llargs i únicament necessitareu cintes. La baixada 1 ràpel de 60m fins a peu de via.  
Paret de la Maimona

L1

El company al segon llarg

L2

En el tram més complicat del tercer llarg



L3

En el tram més fi del llarg 4