Tot i que la zona de Gorros no és un lloc que em motivi massa, per les tardes d'estiu és una zona agraïda i si a més puges amb el funicular, ni et canses. Quedem amb el Joan B i gairebé a les 5 ja estem sota de la Mingo Arenas de la Magdalena Inferior. La visió del començament de via no és massa encoratjadora, roca dubtosa i el seguro molt amunt, tinc dubtes i en Joan s'ofereix a començar, coi com treballa el coco quan fa temps que no escales, això no pot ser, així que em lligo i amunt. La tirada no és complicada i les expansions es van trobant, la part final és un pel mes dret, però a canvi la roca millora moltissim. Que guapo és tot això, aquesta cara sempre l'he trobat molt aèria. Miro la continuació recte és veu un spit, en Joan em diu que és la Patiño i que molta gent diu que és per on anava la Mingo Arenas, nosaltres sortim per l'esquerra, en una segona tirada que és preciosa aèria molt vertical amb molt bona presa, hi ha un petit pas un pel mes fi però la resta no crec que sigui més de IV+. Ja només queda una tirada de tramit fins al cim.
El company en el 1er llarg de la Mingo Arenas
Arribant a R1
En Joan en la bonica segona tirada
Al baixar ens enfilem per uns químics en la paret de la Miranda de les Magdalenes, pensant que potser tibarem una mica, però és una grimpadeta molt senzilla. Com s'hi veu fins a quarts de deu, en Joan em proposa de fer altra via a la Magdalena inferior. Pel que he vist, és la Kontuz Mesedez, te una entrada desplomada però hi ha uns forats on hi entra tota la mà, després és anar seguint els parabolts. La via té un parell de tirades, està bé, però no té el caràcter de la Mingo Arenas.
Una tarda ben aprofitada, bona companyia i vies maques
1er llarg de la Kontuz Mesedev
Part final de la via