Recordo el nom d'una via “si quieres llegar a viejo no hagas vias del Marmolejo”. No n'he fet massa de vies d'en Marmo, que tot i que és de Lleida no el conec, però amb el Josep A. van compartir l'expedició al G2. El que dèiem les vies d'en Marmo són vies on no et regalen res, el grau està molt ajustat i les assegurances sempre justes.
La intenció d'avui és fer la via Hèroes del silencio, però abans per escalfar farem la via Rosa de Abril que jo havia fet fa uns 6 anys en solitari.
Començo a pujar i cony em faig creus com havia passat per aquí en solitari, a més recordo que no vaig posar res i avui he posat un parell de friends. No sé si quan escales en solitari vas més concentrat o que era més jove.
Serra del Montroig, que be que s'està a l'hivern
L1
Passet obligat al final de L1
El company enceta el segon llarg, li dic que és de tràmit, coi de tràmit res és un bon V, ja veig que el pas dels anys es comencen a notar. En aquest llarg m'he estat barallant amb un friend cassin que no hi ha manera de que surti, ara sé que és de l'Edunz.
Uns 20 metres de la R2 hi ha un niu de voltors, els polls són molt grans.
El company a L2
El tercer llarg, abans d'arribar al 1er spit tens un pas difícil he posat un camelot del 0,5, però no me'n fio ni un pel, es belluga molt, el company em diu després que treballava molt bé. Cal llegir bé jo he anat per tot el desplom, que crec que és 6a o 6a+, el company ha anat pel diedre i el V+ li sembla correcte. Tot els passos difícils són obligats.
Dalt el sol es tapa i comença a fer fred així que la hèroes la deixem per un altre dia
Pel diedre V+