dissabte, 29 d’agost del 2009

SANT HONORAT via Retiro espiritual

Buscar un lloc on escalar sense patir massa calor i que no sigui Pirineu, és una tasca difícil en el mes d'Agost. En Josep A. em comenta d'anar a Sant Honorat, on hi ha una via en una cara oest, a més és una zona que no coneixem.
Dissabte al matí ens trobem a Peramola, avui haguéssim pogut escalar en qualsevol via, per què de calor més aviat no en fa i la boira és per tot arreu.
Sortim de Can Boix prenen el camí que va a l'agulla del Corb, i tot i que sembla que dones volta, creiem que és el camí més ràpid. La boira no deixa veure res, el company que un cop s'hi havia passejat ,em comenta que la vista és molt maca. Arribem al coll de Mu després d'haver passat per l'agulla del Corb, allí agafem un caminet que aprofita les zones planes del conglomerat fins arribar al peu de la via retiro espiritual.






Agulla del Corb

Tot i la humitat ens hi posem. El primer llarg només té un tram de IV equipat amb dos bolts; la roca és acceptable, però un pel humida.


El company en l'inici de via



Sortint de la part més vertical

El segon llarg, consisteix en la superació d'un desplom i un mur vertical (Ae) enllaçats per un tram força vertical (IV+) equipat.


En el primer desplom


L'Agulla de tres Ponts des de R2



El company arribant a R2

El tercer llarg surts a l'esquerra fins un bolt, per tornar a la dreta (bolt) i finalment puges a una vauma on fas la R.


Iniciant el 3er llarg




El quart llarg surts a la dreta per un tram molt vertical (V-) i després a la dreta, paral·lel a una canal amb vegetació.


Sortida R4

El cinquè llarg surts a la dreta (IV+) fins un collet i després amunt fins al peu d'una xemeneia (IV).


El company n la sortida de la R5

L'últim llarg és el més maco, tot i que l'aspecte de la roca no invita gens a posar-s'hi, però les preses bones ho són. La sortida té un passet de V, és només un pas fins que aconsegueixes posar el peu esquerra en un bolo del devonià, que són els més ferms (de seguida aprendreu quins són) i després xino xano fins dalt (IV+).


Inici de l'últim llarg



El company en la R5

Tot i haver-se esvaït la boira, al Sol no s'està gens malament i l'espectacle que tenim davant nostre és preciós.




DESCENS.
Us explico el que vam fer nosaltres, que després d'haver-ho fet creiem que no és el millor. Ràpel de 60 metres fins R4, un segon de 60 fins R2 i l'últim de 60 metres fins a peu de via. Després hem seguit les vires del conglomerat (fites) fins el camí que ve de Sant Honorat, un cop el trobem seguim avall fins a Can Boix. Es pot tornar pel camí que havíeu vingut (coll de Mu) , potser és més ràpid.
Creiem que el millor i segurament és més ràpid, és que un cop acabada la via continuar crestejant amunt fins el punt més alt i després anar a buscar el camí de Sant Honorat.
El lloc és preciós i no sap gens de greu caminar per anar a buscar el peu de via, ho disfrutes tan o més que l'escalada.




La via està equipada amb 10 cintes més reunions fas. Si voleu veure el croquis en el vértex 202 el trobareu.

dissabte, 22 d’agost del 2009

PIC COMALESTORRES 4art esperó via de l'Arnau

Algun dia havia de passar, avui no hi ha reportatge fotogràfic, i és una llàstima perquè havia fotos molt maques.

Quedem molt d'horeta amb l'Enric a Barruera, no per ser els primers, doncs el lloc triat no crec que sigui massa freqüentat, si no per les tormentes de migdia.

La via triada és la de l'Arnau al 4art esperó del pic de Comalestorres. Aquesta paret em va agradar el dia que vam escalar el Pistacho Asesino.

Així que avui dia 22 a les 8 enfilem cap les agulles de Comalestorres. Tot i pujar a l'ombra suem de valent, a l'arribar a les concorregudes agulles no hi ha ningú, tot i que el solet ja li toca a la paret. Nosaltres continuem mitja hora més fins al peu de la via, on trobem una nombrosa família d'isards que no volen saber res de nosaltres. Trobar l'inici de via és fàcil amb les indicacions de la guia de Cavallers (vol 2).


El primer llarg té uns 60 metres, es veu un spit al començament de la via, suposo que per situar-la. La tirada és molt maca, un passet de V en l'spit i després una placa molt fissurada de IV on pots posar el que et vingui de gust (van bé els friends grossos).


El segon llarg és el més indefinit, surt de la R per la seva vertical i continues per una placa similar a la de sota fins un terreny més fàcil. Nosaltres vam anar un pel massa a l'esquerra, que era la zona més lògica, vam haver de muntar R per les cordes, si no vas tan a l'esquerra suposo que la corda corre millor, de totes maneres en aquest cas tots els camins porten a la R2.


El tercer llarg, és el més maco, primer agafes un terreny fàcil fins arribar a unes plaques sota un diedre IV+/V i finalment fas el diedre que te l'has d'equipar V+. La R, a l'igual que totes amb dues expansions.


El 4art llarg és el més fàcil i curt. La majoria de tirades tenen 60 metres. La tirada consisteix en arribar al peu de la piràmide final.


L'últim llarg, surt vertical de la R i fas un flanqueig delicat a l'esquerra V, per agafar una placa fissurada molt maca (IV), malgrat no tenir un aspecte atractiu pels líquens.

La via m'ha agradat, és bonica i sense grans dificultats, una disfrutada.

El descens es fa cap a l'esquerra (ENE) per un fort pendent d'herba fins arribar a una canal, suposo que deu ser la 5 agulla de Comalestorres la que queda al costat de la canal, allí fem tres ràpels, amb un 60 fas, que et porten al camí del matí.


Material que hem utilitzat: camelots 0,4/0,5/0,75/1/2/3 alien groc i vermell i una baga pels arbres. Totes les reunions tenen dues expansions

dissabte, 15 d’agost del 2009

AGULLA DE COLOMERS via de les rampes

Comencem a caminar i les cames noten l'esforç de tota la setmana a Picos, sort que hem pogut deixar el cotxe a mitja horeta del refugi nou de Colomers. Allí prenem el caminet marcat amb pintura groga i vermella, fins que es bifurca, aleshores seguim les marques vermelles (volta llarga als llacs) fins que estem aprop de l'Agulla de Colomers i enfilant un fort pendent arribem a peu de via (1h 10').
El primer llarg és fàcil i raret III/IV al començament i després un pendent d'herba d'uns 10m fins arribar a un parell de claus amb bagues on muntem la primera R.

La segona tirada es dirigeix per un pendent herbós a una xemeneia que escalarem per la paret de la dreta, molt vertical però amb bona presa (IV/V-) fins arribar a un replà on hi trobarem una reunió muntada amb ponts de roca. Les tirades són netes però amb bagues i friends cap problema.

El tercer llarg, crec que és on ens vam equivocar, la lògica marca pujar a la dreta d'un arbre per agafar una xemeneia que deixem per anar a unes llastres cap a l'esquerra fins arribar a una gran plataforma. Allí munto reunió, sembla molt difícil sortir d'aquí, a més no coincideix la dificultat que hem fet amb la que marca la via.

Jo crec que de la R2 es surt per un mur vermellós molt vertical a l'esquerra de l'arbre (IV+) tal com vam fer nosaltres (V+/Ao) i després amb tendència a l'esquerra.

Des d'on estem i amb la ressenya a la mà no coincideix res, així que decidim mirar el diedre xemeneia que havíem deixat. Trobem unes bagues que ens fan pensar que la via anava per allí. Pujo sobre un gendarme i veig molt difícil de continuar a la dreta, un mur ple de líquens, impossible; a l'esquerra hi ha un fissureta també amb líquens, no tinc gens clara la continuació, però m'hi poso, aconsegueixo posar un alien verd i un de blau, tècnicament no és molt difícil, però estic supercagat, això és supercutre. Continuo pujant i ja veig el final, em queda un pas raríssim, trobo una fissureta amb terra i molsa, la netejo i poso un tros d'alien vermell, no sé si ha quedat massa bé, m'aniria de collons poder-m'hi agafar, però no m'atreveixo. No se si he levitat, però m'ha sortit, ufff crec que he suat adrenalina. Munto R4 en uns blocs i un pont de roca.

Fem un cinquè llarg fins l'aresta que porta al cim. Tenim clar que la via anava més a l'esquerra i que la baga sota del gendarme era d'algú que havia baixat, llàstima segur que per la via haguéssim disfrutat molt més perquè l'entorn en el que ens belluguem és fantàstic una solitud que encara podem disfrutar en aquest llocs del Pirineu.


Circ de Colomers





Segon llarg. La R2, està sota l'arbre. La via deu anar per la placa clara a l'esquerra de l'arbre i agafar la xemenia a l'esquerra (IV+/III)


Sortida de la suposada R3


L'Enric a la R4


L'últim llarg


El Tuc de la Balaguera, al fons





L'Agulla de Colomers