MONTSERRAT Esportiva a la Palomera

Aprofitem a sortir dissabte doncs el diumenge diuen que torna l'hivern. Com el Josep A fa dies que no escala i no està massa fi, decidim fer esportiva a la Palomera. Estàvem sols. Després ho vam entendre, doncs la part baixa de la paret quasi no li toca el sol.

  

Fent feina a la paret dels Monjos, via estereotip.

He escalat més aquest 4 dies de l'any que en els últims mesos. Avui quedem amb el Toni perquè vol enllestir una via que obren amb el Jordi a la paret dels Monjos. Fem les dues primeres tirades que són molt maques i el company canvia la R2 fins a sota d'uns blocs que fan molt bona pinta. Com fot fresca decidim anar a fer el vermut al merendero de les coves, doncs demà volen fer la primera ascensió el Jordi i el Toni.

Jo no l'he fet tota però el que vaig tastar esta molt bé. Si voleu veure la ressenya la podeu trobar a la nochedelloro o bé en una piulada del Jaume.

De testimoni gràfic no en tinc.

MALANYEU Paret Devessó "vies Aina i Amics de Malanyeu"

Tot i que les 10 no és d'hora, quan arribem a Malanyeu ens quedem al cotxe fins que no toqui el solet a les parets, a fora gela, per un moment dubtem de s'hi tocarà, però al voltant de les 11 el sol escalfa de valent i malgrat el fred que fa, al sol escalarem en màniga curta.

Les vies triades són de les més equipades doncs no estem massa forts. Comencem amb l'Aina que té l'últim llarg que a mi m'ha agradat força, la resta una tibada en el segon llarg, i la resta com la majoria de vies de la zona.

Continuem pels amics de Malanyeu que té un primer llarg mantingut en el V el millor de la via, doncs el segon pertany a la Sunyol i l'últim amb algunes herbes de les punxen no el fan massa agradable. Una bona combinació és entrar pels amics i sortir per la Sunyol.

 Primer llarg de la via Aina

 L1 d'amics de Malanyeu

 El Quique arribant a la R1 de l'Amics de Malanyeu

 Fotocim

MONTSERRAT Carena del cap de S. Joan via "Lluís Baciero"

Quedem amb el Quique per fer una passejada per Montserrat i escalar una mica escollim una de les últimes vies dels germans Masó, que presenta aquests ingredients. Aixi que per la drecera dels Graus agafem el camí de les bateries i en agradable passejada arribem al torrent de San Joan, l'agulla sembla lluny però en 10 -15 minuts arribes al peu. Després del torrent hi ha una pedra amb una pintada que crec que fa referència al camí de San Jaume (C.Santiago), allí s'intueix un corriol que no ho és, cal agafar-lo i buscant els llocs amb menys vegetació arribem a peu de via.

La via no està gens malament, sobretot la segona tirada que té un flanqueig molt finet, llàstima que la via sigui tan curta.

 Collbato. Foto Quique

 Carena del Cap de San Joan

 Primer llarg

 L2, llàstima que és curt

 El Quique en el segon llarg

 Inici del 3r llarg

Fotocim