Tot i que les 10 no és d'hora, quan
arribem a Malanyeu ens quedem al cotxe fins que no toqui el solet a
les parets, a fora gela, per un moment dubtem de s'hi tocarà, però
al voltant de les 11 el sol escalfa de valent i malgrat el fred que
fa, al sol escalarem en màniga curta.
Les vies triades són de les més
equipades doncs no estem massa forts. Comencem amb l'Aina que té
l'últim llarg que a mi m'ha agradat força, la resta una tibada en
el segon llarg, i la resta com la majoria de vies de la zona.
Continuem pels amics de Malanyeu que té
un primer llarg mantingut en el V el millor de la via, doncs el segon
pertany a la Sunyol i l'últim amb algunes herbes de les punxen no el
fan massa agradable. Una bona combinació és entrar pels amics i
sortir per la Sunyol.
Primer llarg de la via Aina
L1 d'amics de Malanyeu
El Quique arribant a la R1 de l'Amics de Malanyeu
Fotocim
