PERLES "via Putes mosques"

Repassant el blog m'adono que la trobada amb el Joan ha costat més que un embaràs, però finalment ens trobem a Oliana, on la boira ens fa canviar els plans inicials i anem a Perles a fer la via de les putes mosques, que no hem fet cap dels tres.

Mirant la ressenya entra un cert respecte, així que apart de les cintes agafem alguns friends que no ens serviran per res.

Començo la via però sovint m'he d'aturar a donar-me copets als dits insensibles pel fred, sort que el tram més difícil i toca un bon sol i la cosa va millor. La tirada molt guapa, llàstima de les aturades pel fred. Davant tinc una placa preciosa, com hi ha quatre tirades, a veure si em faig una mica el boig i també la faig, però no cola. En Joan enfila la placa fantàstica, tot i que la troba fàcil, a meitat del llarg hi ha un 6a, que se'l passa com si res, collons que forts aquests de Berga.

Tornem a canviar, ara és el Josep A qui obre un llarg espectacular a l'inici, després la cosa canvia i es converteix en una placa que al Joan li recorda la sud del Pedra, geològicament són els mateixos materials, tot i que els tres som geòlegs el tema de la pedra no l'hem tractat massa.

L'últim llarg, ja no canvien perquè fot bastant fred, acabem amb un llarg per mi preciós, llàstima que el sol ja no hi tocava.

Un parell de ràpels i som a peu de paret. Una via molt recomanable, es pot combinar a la de las Amistades pelirrojas, però un dia que faci més caloreta.

L1

En Josep A. en L1

En Joan en L1

En Joan en el tram de més dificultat, L2

L2

Espectacular inici de L3

Plaques com les de la sud del Pedra, L3

En Josep A, iniciant l'últim llarg

L4

Els tres "pedruscos"

SANT LLORENÇ DE MONTGAI Paella

No són unes serralades imponents ni agulles superverticals però aquí vam descobrir la línia vertical i en el nostre vocabulari hi entraren les universals, bong, americanes, tacs de fusta, martell. Exploràvem amb els ulls els racons d'aquestes parets gairebé verges, obrint rutes que han esdevinguts clàssiques; diumenge rere diumenge aquest va ser el nostre terreny joc. El primer bivac a la balma de l'Os, que poc dormíem, però recordo la sensació al contemplar el cel, semblava que els estels ens pertanyien. Quantes històries compartides amb els amics, alguns ja no hi són, altres avui i gràcies a la tossuderia d'en Sergi, compartirem una fantàstica paella.

A quarts de deu ens trobem una bona colla, aquest any s'han apuntat els companys de Cardona, habituals de la zona, l'esmorzar s'allarga més que de costum. Finalment anem a escalar, els més valents van a Sant Llorenç que està envoltat per una bona boira, la resta anem al Montroig on es pot escalar en màniga curta. Com en Jordi Vidal li fa il·lusió fer el diedre Blanqueta, que va ser la primera via oberta, hi anem un parell de cordades. La via disfrutona i tranquil·la tot i que l'últim llarg hi ha un pas que sempre m'ha costat molt, avui no ha estat menys.

Tot i que han passat trenta anys i escaig des que veníem a escalar amb rochetors i camisa de franel·la, el físic no és el mateix però la il·lusió és la que ens motiva perquè amb un 4 o 5 i alguns amb un 6 davant continuem enfilant-nos per les pedres. GRÀCIES COMPANYS per compartir moments tan intensos i que per molts anys

 

Avui dia Montroig total

 

El Pepe en el primer llarg

 

En Tato i en Jordi Vidal encapçalant la segona cordada

 

Al fons l'Albert i jo en L3

 

El Jose A en la R3

 

Esperant al Jordi

 

Jordi, només et falta la corbata

 

D'esq a dreta: Mingo, Albert, Tato, Josep A., Jordi V. i Pepe

 

no em van deixar ni un gra

 

Al final vam ser 26

MONTSERRAT Cajoleta+ Montgros "Esquivoles i Tot el que...."

De vegades les coses no et surten com havies planejat i finalment només he pogut escalar un dia del llarg pont.

Quedem amb en Quique per fer unes vies que ha obert en Luichy,  en Joan Vidal i en Josep Solé, en total són uns 350 metres d'escalada i una bona caminada fins a peu de via. Pugem pel camí dels francesos on trobem al Lluís Nadal que van a escalar l'aresta Arcarons. A l'arribar a peu de via veiem dues cordades i decidim fer primer la via del Montgrós, comencem pujant el plec de la Martina que té dues tirades que no estan malament, arribem al peu del Montgrós i sortim un pel a l'esquerra de la via blava, les tres tirades a mi no m'han agradat massa, a més fa molt vent, em venen al cap els companys que han anat a l'Arcarons, amb aquest vent deu ser complicat.

                                Inici de Tot el que vola...

 El company en L1

 L1

 Segon llarg

 El company arribant dalt del plec de la Martina

L3 en el Montgrós

Després de l'inici del Montgrós, la resta és molt ramposa

Baixem a fer les tres tirades que ens queden de la Cajoleta, les dues primeres poc interessants i l'última té un tram molt aeri i molt bonic, de material només és necessiten cintes unes 8

 

L2 de la Cajoleta

En el tram més bonic de la via L3

Les ressenyes les poden trobar en el blog del Luichy 1 i 2

SERRA DEL MONTROIG Rosa de Abril

Recordo el nom d'una via “si quieres llegar a viejo no hagas vias del Marmolejo”. No n'he fet massa de vies d'en Marmo, que tot i que és de Lleida no el conec, però amb el Josep A. van compartir l'expedició al G2. El que dèiem les vies d'en Marmo són vies on no et regalen res, el grau està molt ajustat i les assegurances sempre justes.

La intenció d'avui és fer la via Hèroes del silencio, però abans per escalfar farem la via Rosa de Abril que jo havia fet fa uns 6 anys en solitari.

Començo a pujar i cony em faig creus com havia passat per aquí en solitari, a més recordo que no vaig posar res i avui he posat un parell de friends. No sé si quan escales en solitari vas més concentrat o que era més jove.

 

Serra del Montroig, que be que s'està a l'hivern

L1

 Passet obligat al final de L1

 

El company enceta el segon llarg, li dic que és de tràmit, coi de tràmit res és un bon V, ja veig que el pas dels anys es comencen a notar. En aquest llarg m'he estat barallant amb un friend cassin que no hi ha manera de que surti, ara sé que és de l'Edunz.

Uns 20 metres de la R2 hi ha un niu de voltors, els polls són molt grans.

 El company a L2

 

El tercer llarg, abans d'arribar al 1er spit tens un pas difícil he posat un camelot del 0,5, però no me'n fio ni un pel, es belluga molt, el company em diu després que treballava molt bé. Cal llegir bé jo he anat per tot el desplom, que crec que és 6a o 6a+, el company ha anat pel diedre i el V+ li sembla correcte. Tot els passos difícils són obligats.

Dalt el sol es tapa i comença a fer fred així que la hèroes la deixem per un altre dia

 Pel diedre V+

La ressenya la podeu trobar a Onaclimb

MONTSERRAT Mama's and the Papa's

Mirant les últimes activitats veig que últimament només faig esportiva, en alguns casos com a pla B i d'altres, com avui, perquè amb les tardes tan curtes és l'única opció; espero que el que diuen els que fan molt grau, sigui veritat; que és la manera de pujar el grau, je je je, ja veurem quan les assegurances no siguin tan bones i properes.

Avui quedem un altre cop al sector Mama's and the Papa's, però aquest cop anirem al sectar A i al C. Ens posem a les vies la Boira de V, després en Me cago....de V+ i finalment a els Coloms de la Rambla que li posen 6a, però tot just arriba al V+. Marxem del lloc perquè bufa un vent molt gelat i malgrat el sector és cara oest, com el sol va molt baix no toca al peu de via. Així que anem al sector C allí no estic segur del que hem fet, crec que és Peluts no, de 6a, aquest si que ho és, encara que els que escalen aprop nostre m'han dit que és 6a/6a+, aquesta via és força atlètica, però estem contents per què l'hem resolt a vista. Ja no queda temps per res més, doncs abans de les 6 ja ens tanquen el llum.

                                  El company escalant la Boira

                                 Me cago en la .......

                                  Coloms de la rambla

                                             Peluts no?

PERLES Roc d'en Solà i agulla de l'Alba

Avui estic content, no perquè vagi a escalar si no perquè ho faré amb els amics amb qui més estones he compartit per les muntanyes. El Jorge, el Josep A. i l'Enric. No recordo quin dia vam coincidir per última vegada, però avui ens trobem a Pons. Tirem amunt i al sortir de la boira no sembla que farà un bon dia, mirem la sud de la roca Naireda i les plaques estan xopes, així que anem a Perles que l'Enric i el Jorge no ho coneixen. El dia s'està tapant i fot força rasca 3 graus. Comencem a escalfar en la Roca d'en Solà en dues vies fàcils Boraviu i Lluisors de 5b, collons com costa la roca està molt freda. Canviem a l'agulla de l'Alba i encadenem Komics i Salamanca de 5c.. Em poso a Llum d'estiu de 6a+, pensant que és una via de 6a i surt a vista, a continuació faig Conífer pensant que és aquesta la de 6a+ i li dic al company que em sembla més difícil l'anterior, aleshores comprovem que ens hem equivocat en la graduació. Amb la moral a tope intento Punguina de 6b, uauauaua també surt a vista. Per acabar intento Baixa'm baixa'm de 6a+, aquesta via a diferència de les anteriors és més atlètica, també surt però fent algun repòs. Ha estat un bon dia, mai havia encadenat un 6b d'esportiva a vista, tot i que m'hagués agradat fer via llarga amb els amics.

 Boraviu 5b

 Jorge, en Lluisors 5b

En Josep A encadenant Llum d'estiu 6a+

 Punguina 6b