El matí no pinta massa bé, a Lleida escapa gotes, però esperem que escampi, això van dir a la tele. Marxem amb el Tato cap a Pont de Suert, allí ens trobarem amb el Josep A. per anar al pic de la Solana de Llauset. El dia no acaba d'aclarir-se, malgrat tot, agafem els trastos i creuem el túnel a peu, per què fan obres i no deixen passar els cotxes. L'aproximació és molt còmoda en poc més d'un hora arribes a les parets, el paisatge des de el coll d'Anglòs és fantàstic i solitari.
L'any passat ja vam estar en aquest racó del Pirineu, per fer la via Valric, avui farem la via roca viva que sobre el paper és més difícil.
Bufff tants dies sense escalar no sé si me'n recordaré, de moment el primer bolt es veu força amunt, m'hi poso i la veritat és que no té massa dificultat tot i que la roca té una mica de molseta es fa molt bé, la tirada li marquen IV+, dels fàcils penso jo, el llarg té 55 mts i si no recordo malament hi ha 3 o 4 bolts pintats de blanc, cap problema si es vol augmentar la seguretat.
El segon llarg, de tràmit hi ha un bolt en una placa de III, però és més per marcar el camí, li marquen un pas de IV+.
El tercer llarg és el més maco una placa molt tombada IV hi veureu un bolt, jo penso que és per obligar-te a passar pel mig de la placa ja que per la dreta deu de ser II+. Bé de fet casi tota la via els parabolts busquen la dificultat per què si vols es pot fer moltes trampes, però clar llavors no es disfruta de l'escalada, després de la placa hi ha un diedret que et porta a una mena de canal que cal deixar-la a l'alçada d'un parabolt que marca el camí cap a l'esquerra, aquesta zona és molt dreta però amb boníssimes preses que li marquen V, però també és dels fàcils, fins la R..
La quarta tirada, cal escalar on estan els parabolts hi ha un parell de trams molt macos (V), llàstima que són curtets.
El cinquè llarg surts pel diedre de la dreta i després cal anar en direcció dreta, cap problema per què els bolts són les fites per no perdre's.
L'últim llarg té un tramet de IV fins sortir a l'aresta que porta al cim.
La via, està bé per què la zona és maca i solitària, però personalment os aconsellaria la Valric tot i ser curta és més disfrutona.
De material: amb 4 friends n'hi ha prou (o,5 al 2)
Embassament del Llauset, al fons el Vallhibierna
Vista dels Beciberris, des de'l coll d'Anglòs
En Josep A. i en Jordi (Tato) al final del 1er llarg
El Russel (em sembla)
Arribant a la R3
Tercera reunió
Arribant a la R5
Sortint a l'aresta
DESCENS Cal anar a buscar un collet a uns 40 mts sota el cim, allí hi ha una baga amb un mallon, fas un ràpel d'uns 20 mts fins una instal·lació (és pot baixar caminant, però cal anar amb compte) després un ràpel de 25 metres salva la part més vertical de la canal, caminar 1 horeta fins al cotxe.
La ressenya la trobareu al volum III de la Roca Caliente de los Pireneos
.jpg)
