De jovenet havia
sentit dir que si a partir dels 50 no et fa mal res és que no estas
viu, collons en el meu cas ho segueixo al peu de la lletra, quan no molesta el maluc ho
fa el turmell o el colze o la clavícula, en fi ja veig que ho hauré
d'anar trampejant i escalar el que es pugui.
Aquest diumenge 7 de
desembre, quedem amb el Josep Anton per anar a Alòs de Balaguer, on
fa molts anys vam fer l'Olga Frontera, avui anem a una via dels
companys de Lleida que ens van dir que només per l'últim llarg, valia la pena. Així que fem una mínima aproximació i xino xano ens
plantem al peu de l'últim llarg, bufff li dic al company, això és
per aquí? Sembla el desert no es veu res ni cantos ni res. Però el
Pinto ens va dir que no es veu res però que hi molt de canto. Quan
no escales regularment el coco mana massa, així que amb el cul ben
estret amunt. No ho semblava però es troba molt de canto i molts
llocs per anar posant friends, el llarg és preciós.
El company en el segon llarg
El Josep A. en R2
En la preciosa placa de l'ultim llarg
.JPG)
.jpg)
