SERRA DE SANT JOAN (Alt Urgell) "Via con ocho basta"

De la Serra de San Joan, he fet un parell de vies una que em va agradar, la Montfort i el Cap i Passarell a Montanisell que no os la recomanaria.

Esmorzant al Tahussà, amb el Josep A. i en Jordi (Tato) discutim l'activitat que volem fer, la intenció era fer l'esperó de Montanisell, però en Jordi ja l'ha fet; així que després de parlar amb els veïns de taula i recordar la piada en el blog de l'Edunz ens decidim per la Con ocho basta.

L'aproximació és molt còmoda: cal anar a Organyà i agafar la carretera que va a Montanisell, allí prenem una pista en bon estat i després d'unes roques equipades per fer esportiva aparquem en una corba (2 a 3 km), just davant d'uns desploms vermells. D'aquí a peu de via 5 minuts.

Tot i que la via està reequipada pel Miquel Blanco, que la va obrir, agafem tota l'artilleria, que no cal, únicament amb el camelot del 0,75 feu i és totalment prescindible. De fet com diu la via amb 8 cintes n'hi ha prou.

El primer llarg és el més difícil 6a obligat, la roca molt adherent i el llarg molt guapo, el final quan flanqueges cal anar amb compte per què hi ha repises de terra però és fàcil.

Inici de la via

Primer llarg

El segon llarg uauuuuuuuuuuu de pel.li cula, una placa rematada per un desplom amb unes preses brutals vas tan segur que el parabolt que t'assegura si no hi fossin no el trobaries a faltar. M'ha agradat tan el llarg, que els amenaço de tornar a baixar. Com diu en Tato només hi falta música.

El cul se'm fa anís en el 2on llarg

En Tato acabant el desplom

En Josep A. en el mateix lloc

La sortida de la R li marquen 6a+. No l'he trobat tan difícil, potser per què és exposat, si caus, ho fas a la R, per què el bolt està després de fer el pas. Continues fins trobar-te un diedre tombat amb un bolt V+, després tens un tram fàcil, poso un friend, per què no sé si aniré pel 6a o recte pel terreny de IV, sense pensar-m'ho, cap al 6a fa molt bona pinta, surt molt bé (2bolts i 1 pont de roca) llàstima que a la sortida hi ha terreta. La R3 em sorprèn una mica, un bloc molt gros però desenganxat de la paret és on hi ha la R.

En el pas de V+, en primer terme la sortida de 6a+

Final del 3er llarg

Finalitzant el 3er llarg

L'últim llarg una mena de canal equipada amb nombrosos ponts de roca fins que arribes a un clau amb una argolla brutal, a sobre hi ha una fissura una mica desplomada però amb molt bona presa (V+) que cal fer-la sense entretenir-se i després narinant fins el cim.

En els inicis de l'últim llarg

En la fissureta de V+

El dia al final s'ha espatllat

La via és molt guapa, el lloc sense comentaris, aquesta via ho té tot per esdevenir una clàssica, felicitats als que van traçar aquesta línia tan maca

La baixada, diuen que cal agafar una mena de canal que baixa a la pista, però si t'equivoques pots quedar tallat. Nosaltres hem anat flanquejant pel vessant fins que hem estat a l'alçada d'una masia i aleshores recte avall, fins un corriol que et dur a la pista uns 15 a 20 minuts.

La ressenya la podeu trobar trobar en el blog de l'Edunz

MONTSERRAT La Pastereta "El teu somriure,cel"

Aprofitant que me'n vaig cap a ponent i que fa un dia fantàstic, faig una parada a Montserrat. No sé si tinc massa temps però carrego la motxilla i cap a la Pastereta, he vist una via que pot estar bé, Pel teu somriure,cel.

Trobar el peu de via és fàcil uns deu metres a la dreta de la funció clorofíl·lica, a més està escrit el nom.

La primera tirada és fantàstica un muret molt vertical de V+ amb uns forats boníssims i les assegurances, per no malacostumar-se, molt ben posades( 8 cintes són suficients). M'agrada tan el llarg, que el torno a escalar de segon.

Uf miro l'hora i falten 5 minuts per les 6 i encara queden un parell de tirades de IV. No sé si baixar i marxar tranquilet, però fa una tarda ideal, així que amunt. El llarg és fàcil III/IV, cal anar en tendència a l'esquerra, trobareu 4 bolts. Arribo a la R i no està preparada per rapelar, així que decideixo continuar. El següent llarg té la mateixa dificultat. Baixo a recuperar la motxilla i decideixo que rapelaré per la via, deixo una baga vermella per veure-la quan baixi; pujo cagant llets, s'està fent fosc no porto frontal i vaig amb ulleres de sol.

Amb un ràpel arribaria a la R1, però és possible que s'enganxi la corda, així que faig un ràpel curt fins la R2, que bé la corda llisca bé. Trec l'altra corda i les uneixo amb un as de guia, per què no s'enganxi, m'adono que he passat malament la corda pel mallon i cal no donar possibilitats a Murphy. A la R1 ja quasi no hi veig, però hi ha una anella i la corda baixa directa, al peu.

Si algú em veies pel camí amb ulleres de sol........... clar que si me les trec hi veig molt menys.

Serrat de la Pastereta

Inici de la via

Preciós muret del primer llarg

Iniciant el 2on llarg

La ressenya la podeu trobar a Onaclimb

MONTSERRAT El Pingüí "Via Hello Harry"

-->

Quan no tens massa estona, cal anar a lo segur. Avui no ha estat així i no hem trobat la via que buscàvem, tot i que després d'escalar pensem que potser millor, per què amb la rasca que feia, era dur trepar.

La via que hem fet és la Hallo Harry al Pingüí, una via curta però molt maca. Comença en el mateix punt on ho fa l'aresta brucs, però a l'alçada d'un parabolt cal flanquejar cap un forat on hi ha la R, tot i ser un tram molt fàcil té molt d'ambient.

El segon llarg és el més bonic, li marquen V /Ao, però surt tot amb lliure i no crec que sigui més de 6a, a més és superaeri, llàstima del fred que ens ha fet desistir de completar-ho en lliure.

L'últim llarg, va a buscar un desplom que segur que també surt , altre cop el fred ens ha paralitzat la motivació. Des de'l cim hi ha una visió privilegiada de les Bessones, però no ens entretenim gens. Un curt ràpel ens deixa a la canal de baixada.

A l'alçada del primer bolt cal anar a la dreta.

En Josep A. disfrutant?, o patint fred en el 2on llarg

Desplom del 3er llarg

El company finalitzant

La Bessona sup.

La ressenya la podeu trobar a Onaclimb

MONTSERRAT Cam Nou Barris

Avui diumenge, el dia s'ha llevat millor que ahir, però només tenim temps per una matinal; així que anem a Collbató, que no ho coneixem i té una aproximació molt ràpida. L'opció triada és la de Can nou barris i la via es diu mal pas. Quan arribem encara no toca el sol a l'inici de via, així que fem el que sempre s'hauria de fer abans d'escalar, unes rotacions i uns quants estiraments. Ben escalfadets iniciem l'escalada, un muret curtet que li marquen V+, molt equipat, com tota la via. La primera R me la salto i no la xapo, per que em corrin millor les cordes, ara tinc un muret que li donen III/IV crec que havien un parell de bolts. A l'esquerra que sembla més fàcil també n'hi ha, em ve al cap les primeres escalades a les arestes Brucs d'Agulles, quina por passàvem. Un cop a la R, decidim canviar de via, la mal pas és veu molt descomposta, així que escollim una placa que és veu més compacta, és la via somni de primavera, que té marques de pintura verda (???), potser volien pintar unes floretes, per això de la primavera.

Enceto l'últim llarg que li marquen 6a en l'inici, molt maco, el més difícil el final del flanqueig, després va baixant la dificultat a mesura que puges. Un llarg molt guapo. Un parell de ràpel i ja està.

Donem una volteta per la zona i cap a casa.

En Josep A. de xarreta (no sé pq no la puc posar bé)

Inici de l'últim llarg

Collbató, no es veu però està ple de Penya

La ressenya la podeu trobar a Onaclimb

MONTSERRAT Paret de la Codolosa "vies Tribu i Full equip"

-->

“A quien madruga Dios ayuda” això és el que em deia la meva mare quan era petit i no m'alçava del llit. Avui la cosa no anat com el refrany, hem anat d'horeta cap a la zona del Monestir, 1ºC i el dia tapadot i tot humit de la boira. No sabem massa el que fer , si marxar cap a casa o provar a un altra zona, finalment anem cap a un dels llocs més calorosos de Montserrat, la Codolosa. Quan arribem i fot fresqueta, 3ºC, malgrat tot, anem a una via que em va recomanar en Jaume Grimp, la full equip. No tenim ressenya, però em sembla que té una tirada de IV i la segona V+/6a. A l'arribar, hi ha 6 persones per fer la via així que ens posem a la via del costat, la Tribu.

La primera tirada, petits murets de IV/IV+ alternats amb rampetes fàcils. Tot i fer repòs quasi tota la setmana, em fot mal la tendinitis del colze; això de les tendinitis no ho he acabat d'entendre mai, fent una mica d'exercici a vegades passa abans. Mirant el desplom que tinc davant m'agafen tots els mals. Arriba el company, i li deixo l'estrep per si de cas, no el fa servir el pas és molt dur, s'ha d'escalar per què les assegurances no et permeten fer Ao. A l'arribar a casa he vist que li marquen 6b+ atlètic, gairebé ha sortit, ha faltat power. Segurament tornarem per què ens ha quedat el cuquet de treure'l net. La continuació molt maca, suposo que deu de ser V, però anava bastant petat.

Ens queda una última tirada curteta, una sortideta difícil i després més fàcil, 6a/V. Un parell de ràpels i a peu de via. Entretant el dia s'ha aclarit, en fi el refrany. Com és d'hora ens posem a la full equip, la primera tirada murets alternats amb zones més fàcils, semblant a l'anterior. La segona tirada guapisima, una sortida preciosa que li marquen 6a, després més fàcil V, i un altre passet tonto a la part de dalt li marquen V+, mentre anem pujant sentim Boney M del bareto de baix, recordo que hi ha un cartell que diu que anem pels camins, que siguem silenciosos per no molestar a les criatures del bosc.....

Un parell de ràpels més i cap a casa.

En Josep A. negociant el desplom del segon llarg(Tribu)

El company acabant la via de la Tribu

Primer llarg de la full equip

El col.lega disfrutant del segon llarg

La ressenya la podeu trovar a la web de la tribu (Codolosa)

MONTSERRAT El Gerro i la Veïna "via Àfrica i nets"

Tot i que em fa mandra anar tot sol cap a Montserrat, quan surto de la feina me'n vaig a trepar que fot un dia fantàstic, i tal com va la meteo, cal aprofitar-ho.

El lloc que he triat avui no el conec, el Gerro a la zona dels Pallers. Segons el mapa, el camí més curt és pel Vermell del Xincarró. Mentre camino veig un grup d'agulletes a l'esquerra del Vermell, coi quina deu de ser el Gerro, potser està més amunt, per què recordo que aquesta agulla era la número 1 del llibre d'en Labraña, en fi espero no passejar el material. Entre cabòries arribo a un caminet marcat amb punts blaus que va a l'esquerra, a mesura que pujo, l'agulla de més a l'esquerra sembla que és la meva, ho comprovo amb la ressenya i estic en el lloc adequat, carai que be l'aproximació és ràpida uns 20 minuts.

Desplego tota la parafernalia i amunt al principi li marca un V+, és un pas de finura la via està molt ben equipada, arribo a la R i continuo, casi dalt hi ha un pas preciós V+. Llàstima que sigui curta per què l'escalada m'ha agradat força.

Ara vaig a l'agulla del costat, la veïna del Gerro a fer la via dels nets. També faig les dues tirades en una. La via només té un parell de passets molt bonics un al començament que li posa V+ i l'altre te'l trobes al final V, molt maco.

Per baixar del Gerro cal fer dos ràpels curtets, i la veïna del Gerro amb un ràpel de 30m arribes al peu de via.

Ara sé que el Gerro és l'agulla de l'esquerra

La via va per la cara que no es veu
Més a la dreta hi ha un sector d'esportiva

Er Menda, dalt del Gerro

Si voleu veure les ressenyes les trobareu a Onaclimb

MONTSEC Cap de Ras "via Fanal Nocturn"

Fa uns anys que vaig descobrir aquesta zona, quan vam pujar a fer la Ocells de Nylon als Puntals, una via que no té res a veure amb l'equipament que hi ha a les vies del Cap de Ras, vuit burils i un parell de claus i la penúltima tirada de lo milloret de la zona. Aquell dia amb el meu amic i company d'escalades vam confeccionar una llarga llista de les vies que volíem fer (tercer hombre, Redrum, Badalona, inversió tèrmica, tope clàssic i Alkaid), la fanal nocturn no sé si ja estava oberta el que si recordo és que no estava publicat el llibre d'en Soldevila i que no se'n parlava massa. Avui hem acabat la llista, i repassant records amb el Josep Anton hem coincidit que no és la via que més ens ha agradat, potser és que esperàvem una mica més doncs les poques vies que hem fet del llibre d'en Soldevila sempre les hem trobat molt guapes. Ep això no vol dir que sigui una via lletja, no no. És una via que s'ha de fer, la primera i segona tirada narinant, la tercera tirada està força bé, la quarta la millor, la cinquena curta però preciosa, després una de tràmit, la setena un pas que li posen de 6a de sortida nosaltres creiem que és una mica més i finalment la sortida que és buscar el millor lloc per sortir.

Fa una tarda preciosa, el Pirineu ple de neu, el Boumort, la Pessonada, Sant Joan,.. mai ens cansarem de pujar al Montsec, que ja és una mica nostre.

El company acabant la segona tirada

En Josep A. encetant el tercer llarg

La tirada més maca de la via

Última dificultat del llarg

Acabant la quarta tirada

Cinquè llarg, curt però preciós

Inici del setè llarg, després d'aquest tram la dificultat baixa a V

En Josep A acabant la tirada

Buscant el millor lloc per sortir (8e llarg)

MONTSERRAT El Clot del Boixar

Després de força dies sense sol, avui sembla que escalarem, tot i que havíem quedat per fer via clàssica a Montserrat, un contratemps a fet que anéssim al Clot del Boixar i fer esportiva. En aquest vessant no hi bufa tan el vent, l'aproximació és curteta uns 10 minutets, pel camí ens creuem amb una colla que no saben massa cap on tirar, sento que un diu: i si els hi preguntem a aquests senyors, la mare que els va parir, ja és el segon cop que m'ho diuen aquesta setmana, la primera va ser quan marxava del rocòdrom un, que no el coneixia em diu: adéu senyor, en fi, primer et diuen de vostè i després senyor i després potser iaio, cagon dena.

Arribem al Clot, supertranquil, no hi ha ningú, les vies no són massa llargues anem al sector que li diuen esquerra i ens apalanquem en una placa molt maca i fem totes les vies que van des de 5b fins 6a. Els 5b una mica justets de grau, ens han semblats una mica més de grau, els 6a són petits trams molt macos els dos, sobretot, hunkpapa.

El Clot del Boixar

En les vies de V

EN Josep A. començant Hundpapa

En el desplomet final

Si voleu veure les ressenyes ho podeu fer a Onaclimb