MONTSERRAT "Via Juli Font"

Aquest cap de setmana han assegurat que serà passat per aigua, sembla que no pugui ser amb el bon dia que fa, avui divendres, però ho han dit molt convençuts. En fi després de la feina, marxo cap a Collbató, la via triada fa temps que la tinc al cap, però el fet que hagi un 6a i que cal portar un pitó, ni que sigui opcional sovint m'ha tirat enrera. El dia que fa és boníssim, fins i tot fa calor, carrego amb el silent, 8 cintes i el semàfor alien i cap al camí de les bateries, que era el que utilitzaven els reis per anar a Montserrat.

Mirant el paper, em dona la impressió que aquestes pedres deuen de ser la via, coi però si això és un totxet amb un desplomet, em miro be la ressenya i no tinc cap dubte, com enganyen les visions frontals. M'hi poso l'entrada és fineta IV+, però després disminueix la dificultat fins al peu del desplomet, surt molt bé, si ho diuen serà 6a. La resta del llarg fàcil fins la savina on hi ha marcada la R, com porto uns 25 metres arribo fins dalt, la via va per la dreta (hi ha un spit) però com estic supermotivat, ataco directament per una mena de desplomet li poso un alien en un forat, la seqüència és molt guapa i jo li donaria una mica més de dificultat que el pas de sota. Per un terreny delicat IV arribes al cim. Baixo a recollir tots els trastos, quan torno a ser dalt m'adono que encara és d'hora i podria anar fer alguna cosa més, però s'està tan bé aquí dalt sense fer res.

Inici de la via

Amb el company, silent

El cim

Vista de la zona de la Pastereta

Per baixar cal carenejar cap al nord i baixar pel vessant de la dreta fins el camí de les bateries (10 minuts)

SANT LLORENÇ DE MONTGAI nova via a la paret de l'Os "viacrisis"

Os poso la ressenya d'una via que han obert els companys de LLeida, a la paret de l'Os.
Adjunto informació proporcionada pel Sergi Rosell:

El 6b+, no és obligat, és el conjunt de la tirada sense repòs. Escalant de seguro a seguro és 6a obligat. La roca és molt bona, únicament cal anar en compta a l'entrada de la segona reunió. Els friends i tascons entren força bé a molts llocs i el pedal com a company et pot treure de mes d'un compromís

SERRA DE SANT JOAN Espero de Montanisell (via J.Jover)

Ara fa tres setmanes que estàvem en aquest racó solitari del Montsec, en aquella ocasió vam fer una via amb molt bona roca, bon equipament, una disfrutada de via. La sensació que tinc amb la via d'avui és totalment diferent, no té passos tan estètics, però vies com aquesta et fan madurar com escalador, aventura total.

Buscant per internet informació de l'esperó de Montanisell, no en trobem això vol dir que deu de ser una via que no es fa massa. En la pàgina de la Tribu hem trobat una ressenya del Joan Jover i diu que per la primera tirada calen 4 claus variats. Així que agafo el meu martellet, que sempre és la riota dels meus col·legues, per què no es creuen que clava claus; uns quants pitons, mare meva ja ens recordarem de clavar-los? ens diem amb el company, un joc d'aliens, un de camalots fins al 3 i fissurers.

L'aproximació (punt de sortida el mateix de la via Con ocho basta) la fem no allunyant-nos massa de la base de la paret, anem passant el peu de via de la sinchapa, peus de poc, aerolito sevillano (que fot molt bona pinta) i finalment arribem a l'espero de Montanisell, és clau per trobar el peu de via un bloc desenganxat de la paret.

Iniciem el primer llarg en un petit desplomet llàstima que hi ha branquetes i la roca una mica delicada per què el pas és V+/6a, continuem per un tros més fàcil fins que arribes al segon clau, a partir d'allí comencen les dificultats uns 8 metres que jo no li posaria més de 6b. Ens ha anat sortint fins que una argelaga en mig de la fissura et detura, no hi ha collons d'arrencar-la, per què amb la força pots anar darrera i el clau està uns metres per sota. Aconsegueixo posar un alien groc i amb un passet d'Ao et poses a l'alçada de l'últim clau, la dificultat tècnica minva però la de coco al reves. Un cop a la reunió repasso mentalment la tirada: té 4 claus, 3 ponts de roca equipats, una baga en una savina. Jo he posat l'alien groc, blau, camalot 3 i una baga en una savina. Els estreps no calen i els claus tampoc.

Inici del primer llarg

Aqui comencen les dificultats

El segon llarg, té millor roca, la dificultat IV/IV+ però cal tenir una certa intuïció per trobar l'itinerari. En la reunió hi ha un spit, aquí hem posat un clau. No entenem pq no van posar l'spit un parell de pams més amunt que hi ha una fissura ideal per friends

Arribant a la R2

El tercer llarg té un primer tram preciós i molt aeri fins arribar a peu d'un desplomet que té un spit, li marquen V, però jo he fet desploms de V+ que eren més fàcils. Inicies un flanqueig a l'esquerra no és difícil però vas amb el culet apretadet doncs cal agafar-se a un bloc que sona a vuit, es surt per una canaleta (IV+) i quan pugueu feu reunió, no feu com nosaltres que vam fer cas de la ressenya, les cordes corren amb molta dificultat i no t'adones si has recuperat la corda a més no hi ha comunicació amb el company. Apart de l'inici de la tirada la resta no és massa maca.

Inici del tercer llarg

L'últim llarg té un spit, que té més funció de fita que d'assegurança pq un cop has passat el lloc més compromés te'l trobes. Després d'aquest, cal anar a la xemeneia; l'inici és abrasiu i difícil, després deu de ser més senzilla, el company va optar per la placa, la veritat és que des de la xemeneia és veu més factible però té un passet de V+/6a on va molt bé un tascó per assegurar el pas, finalment queda un pas més espectacular que difícil (V) i narinant fins dalt.

En el pas difícil del 4art llarg

Finalitzant les dificultats

Malgrat hem tardat més del que calculàvem, ens sentim satisfets, aquí dalt, s'està tan bé.

El meu supermartellet

Croquis de la via

La baixada es fa pel vessant contrari, caminant fins una pista una mitja hora

MONTSERRAT Matinal a Collbató

Tot i el bon temps aquest cap de setmana tenia clar que no escalaria, però com tinc un col·lega molt fanàtic, al final hem fet una matinal a Collbató. Quan hem arribat ja hi ha força gent enfilada per les pedres, ens dirigim a la placa de la Poma, on hi ha una via de V+(pinchos no morunos), un altra de 6a (gamarús alegre), i finalment una de 6a+ (Atxís, txús !). Comencem per la més fàcil, en fred costa una mica però està força bé; una placa rematada per un desplom amb molt bona presa. Quan l'acabem arriba una cordada, que es posa al V+, mentre nosaltres fem la de l'esquerra(6a). Com són una mica granadets, menys que nosaltres, comencem a parlar de tendinitis i altres mals, ens expliquen que un company seu li va petar un tendó del braç, ostia no es dirà Jaume el teu company, resulta que és el company d'entrenament d'en Jaume Grimp, l'Anselm. Entretant hem fet la via de 6a, molt maca. Com la via de 6a+ està ocupada anem a una placa que hi ha a l'altre cantó, que està ocupada en part, ens posem a la via 16 un 6a molt finet. Anem a la del costat pensant que és un 6b, collons surt de puta mare, després ens diuen que el 6b està més a la esquerra, nosaltres que ens pensàvem que havíem fet un 6b sense patir massa. Tirem una mica més amunt i fem una vieta fàcil i cap a casa. Deu ni do el xivarri que hi ha, quin contrast amb la paret de San Joan, del cap de setmana passat. Em sembla que de moment no em passaré a l'esportiva. Merda ens hem deixat la màquina de fotos al cotxe.