dissabte, 12 de desembre del 2009

SOLSONES Paret del Pas Estret

El títol d'aquest post hauria de ser, buscant el sol pel Solsonès. El nostre objectiu era l'esperó de can Fité, però a peu de via fot molt fred, esperem una estona al solet però la boira alta no deixa que ens escalfi, així que anem baixant molt però que molt lentament per una estona ens oblidem que em vingut a escalar, el meu company i col·lega em fa una interpretació geològica del que tenim al davant. No donaré la tabarra però tenim un tall d'aquells de llibre.

Tornem a estar en el cotxe amb un sol lleganyós, coi són quasi la 1 i el termòmetre marca 2ºC , mirant la guia decidim anar a la roca del Pas Estret que és una petita paret que hi ha una mica més amunt del poble de Pedra. Decidim fer totes les vies recomanades; comencem amb la via Unai, una via que segons la guia és IV, però coincidim amb el Josep A que la graduació és IV+, amb algun passet de V, la via és molt xula i equipada per malacostumar-te. Tot i que la nostra intenció era fer més vies, estem dalt tremolant com dos ocellets, malgrat la presència del sol, així que amb un ràpel a peu de via i cap al cotxe. Malgrat tot, hem conegut una zona que de ben segur i tornarem

Solsonès, per tot arreu tenim parets





Primer llarg


Acabant el 1er llarg


Segon llarg


Malgrat i toca el sol, fot un fred que ta....


Roques del Minguell


Posem en pràctica aquest sistema de ràpel que se'n va parlar en un vèrtex i realment és el millor, no tires pedres, mai s'enganxen les cordes i guanyes temps si et coordines bé amb el company


6 comentaris:

ricard de mataró ha dit...

felicitats per la via, té una pinta molt xula, ens tindrem que escapar algún dia per aquí,i em sembla que el dissapte estiguesim on estiguesim vam pasar tots una mica de fred.
ens veiem.

Llorenç ha dit...

Quin fred!!!! on aneu!!amb la que queia per aquells indrets! vau fer la millor opció de la zona en aquestes condicions. Amb tant de fred, tot que que haguessiu intentat hagués estat un martiri.

Ara a tornar-hi, que hi ha molt a fer per aquí, i de vies com al Unai no n'hi ha massa!

Anònim ha dit...

Doncs si hi voleu tornar només us recomano la Becaina del Numismàtic (i la Unai que és la que heu fet), la resta no són tant boniques ni tant equipades.

Lluís Parcerisa

Mingo ha dit...

Ei Ricard doncs val la pena el lloc i del Maresme tampoc està tan lluny.

Ep LLorenç, durant una estona estàven en el limit de la boira, però fotia molta rasca, i malgrat vam tenir la sort d'escalar una estona al sol, la pedra estava fredisima.

Gràcies Lluís per la recomanació, la veritat es que pujavem per fer la via del Martí, però a peu de via devíem estar al voltant dels 0 graus. Quan vam anar a la paret del Pas Estret teniem intenció d'escalar la majoria de vies i vam començar per la de menys dificultat, el que passa que el fred ens va fer plegar.

Jaumegrimp ha dit...

Vaja amb el fred Mingo! llàstima! nosaltres vàrem anar a a Plantació i tot i que primer fèia molt de fred encara es va poder escalar!

Gatsaule ha dit...

Mingo, et vas perdre una bona via no pujant l'esperó.... Ja que no vau escalar gaire, almenys ens podries il·lustrar una mica amb la geologia de la zona!