MONTSERRAT Placa Roofs "venus i mart"

El temps ens ha tirat enrere de sortir diversos dies del pont, avui diumenge sembla que hi haurà una petita treva, així que pugem  amb la Montse i el Josep A. cap a la Palomera, i escalem una via no massa difícil, que la Montse es treu com una campiona, malgrat haver-li deixat cintes llargues per si de cas. Tot i que no havia cap núvol quan hem començat el dia ara hi ha un broma potent sobre nostra però només ha deixat quatre gotes així que anem a fer la Venus i Mart a la Placa Roffts que no coneixem. 

Quan veig el primer llarg m'agafa una mandra terrible, doncs tinc un dolor una mica estrany a les costelles i darrera a l'esquena, no és el primer cop que ho tinc però com marxa tan ràpid com ve, no em preocupa però amb l'artificial que tinc davant no ho tinc clar. L'artificial és una petita putadeta, doncs o els aperturistes són super alts ho han fet alguna trampeta doncs arribes justet de l'últim esglaó i pujar-hi no és fàcil perquè desploma i no hi ha bona presa, en fi una tramposa hagués anat bé, però mai m'ha agradat aquest artilugi, de moment, que cada cop costa més estirar-se.

Mentre espero el company no em fa massa mal l'esquena, així que després anirem a la via que han obert els Masó a la Palomera que ens han dit uns que la feien que està bé.

El segon llarg l'enceta el Josep A. el veig disfrutar moltissim. Començo el segon llarg i es fa desagradable escalar em fot un mal de collons, a l'arribar el company em diu que escalava raro, li dic que ni paro que no estic fi. L'última tirada no té res. Un cop a dalt li dic al company de marxar doncs la meva maquinària avui no dona més de sí.

 Palomera

 Montse  Palomera

  Dos palomeros

 Placa Roofs

 L1

 Final de l'artificial

 El Josep A començant el bonic segon llarg

 L2

 L2

 L3

 Fotocim

MONTSERRAT El Cargolet

-->

Tot i que quan ens hem trobat amb el Toni semblava que faria caloreta, la realitat és que el fred ens ha fet marxar abans d'hora.

La primera via que hem intentat, segons la guia estava equipada però en el segon llarg veient la primera assegurança a uns 20 metres de la R decidim baixar i tornar un altre dia amb material. Marxem, jo no massa convençut, al Cargolet i quan arribem al peu buff la roca no fa massa bona pinta, penso que el col·lega m'ha enredat. Comença el Toni i veig que s'ho passa bé, ara em toca a mi, tot i la roca no té una gran adherència i que cal vigilar la tirada és molt guapa i força mantinguda en el V, tot i que des de baix no ho sembla. El segon llarg la roca és millor i amb millors preses, només té un passet difícil en un desplomet. La via molt maca, tot i que no ho semblava, ha valgut la pena malgrat el fred que feia.

El Toni en el 1r llarg del Cargolet

 L1

 En el desplomet del 2n llarg

MONTSERRAT Frares Encats Agulla fàcil "via del Senglar"

-->

Aquest cap de setmana fem una incursió per la bonica zona de Frares encantats, tot i que la intenció era començar per un altra agulla, el fred ens fa buscar cares més assolellades, així que anem a l'Agulla fàcil.

La via a mi m'ha agradat força i em recorda als meus inicis per Montserrat, on les expansions eren molt minses. En els primers 50 metres únicament hi ha un buril, però hi ha força forats, per friends; nosaltres hem utilitzat els aliens vermell i groc i el camalot del 1. Via sense massa dificultat tècnica però té un plus pel lloc i l'estil que la fan recomanable.

Al baixar i quan estem aprop de la canal del Lloro trobem una placa equipada amb spits vells alternats amb bolts del 8, no sabem el que és però té un llarg d'uns 40 metres  de V, totalment equipats.
La ressenya de la via la trobareu al blog de l'Eduard 

 Primer llarg

 L2

  En el tram més difícil

 Els companys arribant a la R2

 Fotocim

Placa que vam trobar equipada i que va a parar quasi al peu del Bastó de Frares

MONTSERRAT Esportiva a Collbató

Tot i que la intenció era fer un altra cosa, el temps no massa segur i el cos que no està per molta marxa ens han fet anar a fer esportiva per Collbató. Vam anar a la part de més a l'esquerra, que semblava que no hi havia tanta penya. Clar que després es va omplir. No portàvem cap ressenya i vam anar fent el que quedava lliure, segurament és una bona tàctica doncs si arribem a saber la graduació no ens haguessim posa't a la poema de amor de 6b+, que quasi va sortir. La resta eren més humanes, Nerea, Alguer, Almogaver tossut i algunes més. Per no portar tampoc teníem la màquina de fotos.

PEÑA RUEBA Punta comun "via sendero límite"

Aquest últim dissabte de Març quedem amb el Jorge de Bilbao a Murillo de Gállego, per anar a la Peña Rueba, que ens en han parlat molt bé els amics de Lleida, precisament els trobem buscant un bareto per esmorzar, abans d'anar als esperons del Gállego i el Fuertes.

Nosaltres enfilem cap al sendero límite, a traves d'una pista que surt del poble, l' anem seguint fins que la pista arriba al punt més baix, allí deixem el cotxe, doncs uns 150 metres enrera surt un camí que va a la ferrata de la Peña Rueba i passa pel peu de la majoria de vies d'aquest sector. Hi ha un altra aproximació en cotxe, agafant la carretera d'Agüero i la primera pista en bon estat a la dreta l'agafem i anem a parar al mateix lloc, però la pista està en millor estat.

L'aproximació a peu és bastant curta uns 15 minuts. Quan arribem tenim una parella francesa al peu i una de guardia civil a la segona reunió. Més tard arribem un parell de manyos, que ens diuen que la sendero és una via bastant nova i que segurament esdevindrà una clàssica. Les tirades tenen sobre els 30 metres i es poden fer dos de cop, sempre, però com tenim gent davant ens ho prenem amb calma. La dificultat més gran està en les quatre primeres tirades, sobretot, la segona i la quarta, que les graduen de V, però jo li posaria V+/6a en un pas del segon llarg i el quart llarg de V+, amb alguna apretada potser més difícil. Després la cosa afluixa bastant IV/IV+. La roca té algun tram delicat, però en general es força acceptable.

Una jornada que no oblidaré, com tantes d'altres viscudes amb el Jorge, Middi, Montrebei, Ordesa, Montserrat nord... van ser zones on vam escalar plegats, ara jo no ens recordàvem de quan vam fer l'última escalant en cordada de dos.

La baixada cal seguir unes marques grogues, després d'una corda fixa les marques tiren avall, però nosaltres seguim amunt per agafar la ferrata de baixada, creiem que és la millor opció.

La ressenya la podeu trobar en el blog sendero límite

 Peña Rueba, Punta común

 Les cordades precedents en el 1er i 2on llarg

 El Jorge escalant el 2n llarg

 Després del passet més difìcil de L2

 L3

 En el millor llarg, el quart

 l4

 L5

 L5

 Sortint de la via L9+10

 Fotocim

 Mallos de Agüero

 Mallos de Riglos

MONTSERRAT Mamella "via Tomahawk" Punxó de la pau i la justicia "esperó de l'eriçó"

Aprofitant el canvi d'hora, amb el Toni pugem al capdamunt de la Plantació per anar a la Mamella a fer-la rajar. Ens enfilem per una bonica via del Joan Vidal, la Tomahaw que té una primera tirada senzilla de IV/IV+ amb alguna apretada de V i un segon llarg molt bonic i vertical de V+, després perd la verticalitat. Una via molt maca i amb ambient

Ens adonem amb el Toni que hem estat més estona en l'aproximació, què és força incòmoda en la part final, que escalant la via. Així que la tarda ja no donarà massa més, però abans passem pel Punxó de la pau i la Justícia que el Toni té ganes de provar la via de l'esperó de l'eriçó, que té un llarg. La fem els dos de primer, una agulleta que ens ha deixat una sensació molt agradable. Tot i que el pas més difícil es troba en zona descomposta si selecciones be les presses aquestes són fermes. Una via bonica i recomanable, clar que amb lo bé que s'està tot ens sembla bé; ni fred ni calor, la millor llum del dia, una tranquil·litat i una satisfacció dins nostre, que no es pot comprar amb tots els diners.

 Primer llarg de la Mamella

 R1

 Punxó de la Pau i la Justícia

Les ressentes es poden trobar a la nit del lloro

MONTSERRAT La Presidenta "via Jerónimo"

Des que el dia que Montserrat semblava més les selves de Tailàndia, que hi anàvem darrera. Avui sembla que serà el dia. El Jaume que em cuida molt, em fa passar davant per no forçar la marxa doncs encara estic una mica avariat.

Després d'una bona suada ens plantem a peu de via, el començament és molt difícil, ho intentem però no li veiem ni el color així que al final possem el pedal per poder passar, després la cosa ja és més humana. Una tirada força maca, jo diria que la millor. El segon llarg comença amb un bonic tram vertical, després ja tomba fins al cim en una escalada molt agradable.

Una via força recomanable, malgrat ens quedi el cuquet del començament, tot i que amb el Jaume creiem que és més difícil del que marca la ressenya, o potser ens fem grans i cada cop costa més. Malgrat tot, una tarda molt agradable i amb bona companyia

 El dia que voliem fer la Presidenta

 L1

 El jaume abans d'entrar a R1

 El company iniciant L2

 Acabant la via