MONTSERRAT Codolosa via Joan's i Josep Monistrol

Avui divendres quedem amb el Toni doncs fa temps que he de treure el rovell de les articulacions, coi cada cop costa més. Com fa un dia fred i no és massa d'hora anem a la Codolosa on hi ha força gent. Comencem per la via dels Joan's que queda a la dreta de la Josep Monistrol. Les dues primeres estan força bé. La darrera nosaltres l'hem agafat per la dreta perquè jo no portava estreps i no és massa recomanable, crec que encarar directament el desplom és millor opció i si esteu forts, fa pinta de poder-se fer en lliure. Baixem i el company és fa d'una tirada la Josep Monistrol. Segurament els claus i spits allunyen al personal, però és una via que sempre que l'he fet, m'ha agradat.  

MONTSERRAT Esportiva a la Palomera

Aprofitem a sortir dissabte doncs el diumenge diuen que torna l'hivern. Com el Josep A fa dies que no escala i no està massa fi, decidim fer esportiva a la Palomera. Estàvem sols. Després ho vam entendre, doncs la part baixa de la paret quasi no li toca el sol.

  

Fent feina a la paret dels Monjos, via estereotip.

He escalat més aquest 4 dies de l'any que en els últims mesos. Avui quedem amb el Toni perquè vol enllestir una via que obren amb el Jordi a la paret dels Monjos. Fem les dues primeres tirades que són molt maques i el company canvia la R2 fins a sota d'uns blocs que fan molt bona pinta. Com fot fresca decidim anar a fer el vermut al merendero de les coves, doncs demà volen fer la primera ascensió el Jordi i el Toni.

Jo no l'he fet tota però el que vaig tastar esta molt bé. Si voleu veure la ressenya la podeu trobar a la nochedelloro o bé en una piulada del Jaume.

De testimoni gràfic no en tinc.

MALANYEU Paret Devessó "vies Aina i Amics de Malanyeu"

Tot i que les 10 no és d'hora, quan arribem a Malanyeu ens quedem al cotxe fins que no toqui el solet a les parets, a fora gela, per un moment dubtem de s'hi tocarà, però al voltant de les 11 el sol escalfa de valent i malgrat el fred que fa, al sol escalarem en màniga curta.

Les vies triades són de les més equipades doncs no estem massa forts. Comencem amb l'Aina que té l'últim llarg que a mi m'ha agradat força, la resta una tibada en el segon llarg, i la resta com la majoria de vies de la zona.

Continuem pels amics de Malanyeu que té un primer llarg mantingut en el V el millor de la via, doncs el segon pertany a la Sunyol i l'últim amb algunes herbes de les punxen no el fan massa agradable. Una bona combinació és entrar pels amics i sortir per la Sunyol.

 Primer llarg de la via Aina

 L1 d'amics de Malanyeu

 El Quique arribant a la R1 de l'Amics de Malanyeu

 Fotocim

MONTSERRAT Carena del cap de S. Joan via "Lluís Baciero"

Quedem amb el Quique per fer una passejada per Montserrat i escalar una mica escollim una de les últimes vies dels germans Masó, que presenta aquests ingredients. Aixi que per la drecera dels Graus agafem el camí de les bateries i en agradable passejada arribem al torrent de San Joan, l'agulla sembla lluny però en 10 -15 minuts arribes al peu. Després del torrent hi ha una pedra amb una pintada que crec que fa referència al camí de San Jaume (C.Santiago), allí s'intueix un corriol que no ho és, cal agafar-lo i buscant els llocs amb menys vegetació arribem a peu de via.

La via no està gens malament, sobretot la segona tirada que té un flanqueig molt finet, llàstima que la via sigui tan curta.

 Collbato. Foto Quique

 Carena del Cap de San Joan

 Primer llarg

 L2, llàstima que és curt

 El Quique en el segon llarg

 Inici del 3r llarg

Fotocim

MONTSERRAT "via Dersu Uzala"

No és que ens haguem cansat d'escriure i escalem tan que no tenim temps de posar-ho al blog. Res més lluny, al contrari l'activitat dels últims mesos ha estat molt petita per diferents circumstàncies. Esperem que la vida que ens toca viure ens permeti invertir la tendència aquest any que comença.

Ja fa alguns dies a mitjans de desembre el Toni m'insisteix per anar a escalar, malgrat jo no estic gens motivat; anem a la Dersu Uzala, una via que havia fet quasi quan es va obrir, i no em va agradar massa. No és que avui l'hagi trobat millor, però el fet de tocar pedra després de molt de temps i no saber si aviat podrem tornar-hi, avui, la fa especial. Gràcies Toni per insistir

 El Toni en el 1r llarg

 L1

 Escalant el tercer llarg

  El Toni en el 4r llarg

 El Toni en el 5e llarg

MONTSERRAT Agulles El Gep Llarg i la Boteruda

Fa dos mesos que no toco paret, i avui dissabte em fot mal el maluc al pujar les escales, merda. Tot i que els mals són diferents als que m'han corsecat més de mig any, aquest estan més relacionats amb el baròmetre que des de fa alguns anys tinc instal·lat en els meus ossos. Un parell d'antinflamatòris i baròmetre neutralitzat.

Diumenge som una bona colla, per si de cas el maluc em toques la moral, i no pugues escalar. Però sembla que la cosa va bé, així que amb el Toni, el Quique, el Josep Anton, jo i els meus bastons encarem cap Agulles, que està força emboirat i fred. Comencem per la via clàssica del Gep Llarg, que feia 37 havia escalat, tot i que no em noto gens suelto i tinc petites molesties la cosa la dono per molt bona, baixem i escalem la via del costat la dificultat no deu de ser més de IV, tot i que avui per mi és el de menys.

Marxem a fer una via nova dels germans Masó del cànem al perló, a la boteruda . El Toni i el Quique ja estan acabant la via quan nosaltres estem per començar. El peu de via no és massa engrescador però malgrat estem buscant excuses, els companys ens diuen que no està malament, així que comencem per una rampeta fàcil fins que comença l'artifo, que en cap moment exigeix els estreps amb A0 es passa sense patir gaire, segurament si la roca no fos tan descomposta es podria fer en lliure no massa difícil. Després de l'artificial encarem un muret que té tres bolts, coi tot i que és un V-, m'ho penso, segurament amb més rodatge passaria més tranquil, busco algun foradet que no trobo, aixi que amunt, quan arribo al segon parabolt miro a sota i veig un bolt que no he vist, tot i que anava una mica cagat, veure'l a sota em dona moral. Aquí s'acaben les dificultats. La via malgrat, en la ressenya ens parla d'un alien verd, vermell i un camelot del 2, no són necessaris.

Tot i que hem fet vies de poca entitat estic supercontent i no notar molèsties al maluc és fantàstic.

Espero que duri

RESSENYA/saques 1

El Toni en el Gep llarg

El Josep A. en la normal del Gep i el Toni en la R1 de la via de l'esquerra

 Eoooooooooo

 El Toni en el cànem i el perló

 El Mingo en el mateix lloc

 El Josep A. una mica més amunt

Un dia perfecte, escalada, salut i bons companys, sobretot