dimarts, 28 de setembre del 2010

MONTSERRAT El Xumet "Via agullolegs" en solitari

Aquest dimarts m'he posat en pla espartà, ho he disposat tot perquè quan surti de treballar no m'ho repensi lo d'anar a escalar tot sol. Tot i que el dia no és molt bo, marxo a Montserrat, quan estic arribant penso, osti Mingo avui potser si que l'excusa era bona doncs els núvols estan entretinguts a la muntanya. Però ja i sóc, i si plou faré una caminada i cap a casa.
Arribo al peu de la via dels agullolegs i m'adono que m'he deixat la ressenya, bé mes o menys recordo que té 3 tirades i que té algun passet de V, a més al cap tinc alguna piada que he llegit, així que com no plou tiro amunt, l'entrada és força vertical, però amb bones presses, a més molt ben assegurat, després és fa més fàcil, cony que passa porto molt metres i no veig cap seguro i en les vies dels germans Masó no recordo un aleje tan gran, no és que sigui difícil, però davant meu per molt que forci la vista no veig res. M'aturo un moment per tranquil·litzar-me i valorar la situació. A l'esquerra tinc una canal amb arbres que en cas de necessitat pot ser una escapatòria, això no em fa sentir tan perdut en mig d'aquesta placa. Flanquejo a la dreta un bon tros i veig un spit, arribar-hi s'ha fet una mica angoixant la corda s'enganxava al codolets, després al baixar a recuperar la tirada he vist que m'havia saltat 2 seguros. Ja més tranquil i esperant que no plogui, perquè només porto una corda, enceto la segona tirada que només té un passet que li posen V-.
L'últim llarg són dels que comencen de manera que a mi no m'agrada, enfilar-se a un arbre, cal dir que és de bon pujar i que no fas massa la mona, després un artificial fins un parell de claus, l'artificial es fa molt bé, havia llegit que allunyaven, jo sóc talla espanyola i no he tingut cap problema. La sortideta he fet un pas que m'ha costat li posaria V+/6a, després a la ressenya he vist que hi marcaven Ao, a vegades va bé no portar-la. Després un flanqueig de IV molt aeri i bonic.
Tot i que fa una mica d'aire em costa de marxar, hi ha un silenci total i escoltar el silenci és una activitat que sempre m'ha agradat. Plego tot l'escampall i baixo pel camí del pla dels ocells, si no anés tan carregat em posaria a córrer em sento tan be, que ni me'n adono del refotut turmell. Després d'un petit incident amb una cabra que m'ha tirat unes quantes pedres arribo al Monestir on ja només hi queden els cobradors.
El dia he estat bé, malgrat la via no és de les que repetiré.
La ressenya la podeu trobar a Onaclimb i al ressenya.net. De material diu de portar un alien vermell, però no sé on el deuen posar, i de cintes unes 12.


Escalant l'últim llarg


Últim llarg


Si està tan bé a Montserrat, que ni els núvols volen marxar


Cim






7 comentaris:

joan asin ha dit...

Ei Mingo aixó d'escoltar el silenci és molt bo. Enhorabona per la via.

Joan Baraldes ha dit...

Ei Mingo,
Quan no tinguis company de cordada fes una trucada i segur que trobes colla !!
salut i a tibar

Jaumegrimp ha dit...

Mira que saltar-te dos espits!! hauràs de canviar les ulleres company! o el que passa que anàves tan concentrat i disfrutaves tan que no els has trobat a faltar Bou!
Com diu en Joan B, quan no tinguis colla no dubtis a trucar, ara els dimarts no eh!

Mingo ha dit...

Joan A, lo del silenci m'ho va explicar un que feia ioga i realment és una cosa que relaxa moltissim.

Joan B, ho faré malgrat aviat canviaran l'hora.

Jaume, lo de les ulleres tens raó de fet en portava unes de velles que no tenen tanta graduació i entre això i que amb els núvols no estava molt clar. M'esparava el tercer spit més amunt i quan el vaig començar abuscar ja m'havia desviat; home una mica el cul estret el tenia. Ostres el dimarts és el dia que surto mes d'hora a les 13h30m.

Llorenç ha dit...

Veig que vas fort!! saltant-te les xapes tant alegrement! Feia temps que no veiem les teves piades soltiaries! anims!

QUIMI ha dit...

Mal-leida corda i mal-leits codolets...només els que escalin en solitari sabran lo emprenyador que és que s'enganxi la corda i que pasi en el pas més delicat.
Enhorabona per la solitària.
Jo aconsello que tots els escaladors probin algún cop de fer-ho en solitari.En el meu cas,moltes escalades en solitari les faig expresament,no perque no tingui company.

Molta salut i moltes solitàries!(és la millor manera d'escoltar el silenci...)

rejondo ha dit...

Hola,
He trovat el teu blog navegant per internet i veig que tambe vas a escalar sovint amb Bautista (es el nom que li he possat al meu sailent partner)jiji.

¿T´importaria explicar-me si quan vas amb solitari fent de primer carreges la corda?
La veritat es que jo ho he probat de les 2 maneres (deixant la corda a la reunio y carregada a la mochila), pero tot te pros i contres.
referent a remuntar el llarg, ¿que utilitzes? ...jo utilitzo el shunt i el grigri (he de ampliar material), pero m´agradaria saber amb que ho fas tu... ¿traxion, jumars,..? ....coneixes una juguina de Petlz que es diu Pantin?
Perdona el morro que tinc per fer-te totes aquestes preguntes sense coneixens, pero es que es dificil trobar gent que fasi solitaris.
En tot cas, felicitats per les vies i el blog i salutacions fanatiques!!

Xavi
Salut i Muntanya

www.rejondo.wordpress.com