MONTSERRAT La Cara de Mico via escalada virtual

-->

Tot i que han dit que ha d'entrar aire africà nosaltres ens decidim a escalar al solet, així que pugem amb els turistes cap a Sant Joan per anar a la Cara de Mico a fer la última via del Guillem Arias que el trobem quan fem l'aproximació. A poc a poc, per la meva part, arribem a peu de via on hi fa un ventet molt agradable.

La via comença amb un muret força fi, però només són un parell de passos perquè després la paret s'ajeu.

La segona tirada que l'enceta el Toni una rampa de IV, molt senzilla. El Toni em diu de que li deixi fer la tercera tirada que es veu molt vertical, la millor de la via i com acostumen les vies del Guillem molt equipada.

Quan veig l'inici del quart llarg, molt cutre, buff malgrat intentar fer-ho net es belluga tot així que un parell d'Ao, sense cap vergonya fins arribar a una corda fixa que ajuda a fer un tram terrós, després la cosa canvia radicalment i ens trobem un muret de l'estil del tercer llarg, pots fer una reunió o fer un parell de passos d'artificial fins al cim. La via és més maca que la passejada del costat, la infidel.

Tot i que ja havíem donat la tarda per tancada al passar per l'agulla del pla dels Ocells, ens posem a fer la via Guzman i així completem una tarda molt agradable.

La ressenya la podeu trobar al blog del Guillem Arias

 Sortint de la zona vertical del 1r llarg

 L2

 L3

 L4

 Inici de l'agulla del Pla dels Ocells o l'Escolanet

L2

PIC DEL MARTELL La reserva

Després de molts dies sense tocar la roca anem amb el Xavi al pic del Martell a fer la reserva, tot i que l'he fet força vegades avui tinc força dubtes, doncs no tinc massa confiança, doncs el maluc no el tinc al 100 per 100, procuro no pensar-hi encara que protesti, poc per cert, i fem aquesta bonica via que encara que estigui sobada és molt agraïda.

El company en el primer llarg

 L2

 L3

MONTSERRAT Magdalenes vies I. Jorba i Bipotens

-->

Ja fa dies d'aquesta escalada , començament de juliol, quedem un dimecres amb el Toni per escalar l'Ignasi Jorba que no he fet. Tot i que avui gairebé no tinc molèsties li dic al Toni que faci les tirades difícils doncs no em noto gens bé de coco. Les dues primeres tirades són molt senzilles, la tercera tot i anar de segon no en noto gens còmode ni concentrat, però va sortint amb algun Ao, la qual cosa no em deixa satisfet, però el grau de motivació no és gens bo.

L'últim llarg començo, em noto escalant amb molt poca convicció i al arribar a l'únic pas complicat em quedo encallat, el company que em deu veure molt insegur, em diu que tranquil que ja pujarà ell, veig el pas molt clar però no m'acabo de decidir finalment, passo amb més pena que gloria el que queda ja més senzill, fins i tot m'ho passo bé.

Com és d'hora anem a la Magdalena inferior on trobem al com pany Joan Baraldés que estan en la via que volíem fer, com estan acabant la tirada, ens hi posem a la via Bi potens. El primer llarg deu de ser IV+, el segon és el més bonic amb una sortida potent que deu ser V+crec, perquè avui em noto  patós, l'última tirada és comuna amb altres vies. Tot i que no estic massa content amb mi mateix el positiu és que el maluc no m'ha fet mal, clar que dos dies després tindré dificultats per caminar

 L1

  L2

   L2

 L3

  L3

 L4

  L4

Primer llarg de la Bipotens

 El Toni en el primer llarg

 El company en el tram més complicat de L2

Fotocim

MONTSERRAT Contrafort de la Magdalena sup. "via Charlot"

-->

Avui dimecres 27 i després d'uns quants dies reposant, tornem a reprendre amb el Toni, les nostres escalades d'entre-setmana. El terreny de joc, Gorros on no cal caminar massa. Triem una via que han re-equipat. Deu  fer uns 20 anys que la vaig fer i en tenia un bon record de la Charlot al contrafort de la Magdalena superior.

Començo el primer llarg on es veuen un parabolts molt lluents, al costat de les velles expansions, la tirada és senzilla potser hi ha algun tram de IV+, malgrat la poca dificultat no em sento gens còmode amb el meu físic.

El segon llarg que el Toni l'empalma amb el tercer (51m) és molt bonic, malgrat l'inici del llarg és de roca delicada.

Encara és d'hora però no em sento gens motivat d'anar a l'Ignasi Jorba, així que fem una via que està al costat de la normal crec que es diu Garcia Lorca a la Magdalena Inferior. No faré cap comentaris de la via.

 El Toni arribant a la primera R

 El company en el tram delicat del segon llarg

 Fotocim, quin company més sexy que tinc

COLLEGATS Paret del Pessó via Els intocables de Bellmunt

Fugint de la calor i aprofitant que estem per les terres de ponent ens decidim  anar a la paret del Pessó a la zona de la Virgen del Pilar, último buril,... a migdia( sobre les dues)  ja no hi toca el sol. Anem a fer l'única via que ens queda d'aquest sector; els intocables de Bellmunt. La millor opció per fer la via és entrar per la Discovery, que vam fer fa anys, doncs a partir de la feixa les vies prenen rutes diferents, la nostra a la dreta farcida de parabolts i l'altra amb algun spit va per l'esquerra. Tot i que si no heu fet cap via en aquest pany de paret, la Discovery és una via molt recomanable, clar que cal portar algun catxarro, no la recordo exposada.

El primer llarg dels intocables és força vertical amb algun passet de 6a, no obligat.

El segon llarg és un xic més fàcil, però amb un muret molt vertical amb els forats justos per passar sense patir gens.

  

Els dos llargs següents els fem en un de sol, doncs sembla que vol ploure. Són fàcils amb algun pas aïllat de IV.

El quart llarg en lliure li donen 6b, nosaltres hem fet algun Ao, jo li posaria Ao-V+, és un tram molt guapo, al final del llarg la ressenya del llibre d'en Ballart li marca 6a i la de la nochedellloro V+, però no deu ser més de IV+/V fins la R.

L'últim llarg té un pas molt tècnic a la sortida i un molt puta (no obligat) abans d'entrar a la R, doncs hi ha un savinot que si caus, el cul hi va directe i la roca no és massa bona.

Una via força maca i generosament equipada amb parabolts

 Fotocim

La ressenya la podeu trobar a la nochedelloro

OLVENA Sector Garrapatillos

Aquesta piada també es de fa dies, i es que tinc una mica abandonat el blog, tot i que últimament no tinc gran cosa a posar. El dissabte 26 de maig ens atansem a Olvena i en l'aparcament i veiem unes ratlles grogues, i com fa temps que ens vam treure el carnet no sabem massa el que volen dir, però fa pinta de que si aparquem potser ens deixen una recepta. Deixem el cotxe a Olvena i baixem fins a peu de les vies més llargues, però la calor ens desmotiva del tot i decidim anar a fer una cresta que ara no recordo el nom i que sembla que hi fa més aire, però ens han avançat 5 persones que fan dues cordades amb dues cordes. Jo em pensava que ho havia vist tot però una cordada de 3 van amb una corda, un a cada  extrem i el tercer esta unit a la corda a traves del shunt. Veien que la primera tirada de 50 metres la fan en tres tirades decidim remuntar el camí fins el poble i anem a fer esportiva al sector Garrapatillos fins que la calor ens fa marxar a tot el personal. Les vies no sé quines hem fet, però la dificultat deu rondar el V+.

SANT LLORENÇ DE MONTGAI Rematxa ·via diablillos"

Ja fa dies que vam fer la via, concretament el divendres 25 de maig, però la motivació d'escalar i escriure les piades està sota mínims.

Després de treballar quedem amb el Josep A a Sant Llorenç de Montgai, que per ser un dia feiner hi ha força personal escalant. Esperem una mica per la calor i quan l'esperó Rematxa comença a estar a l'ombra comencem la Diablillos, que n'hem sentit parlar molt. El primer llarg té un pas de V+ atlètic però a mi m'ha costat més el que hi ha abans doncs no m'atreveixo a forçar el meu maluc, després d'intentar-ho de totes les maneres possibles cal fer-ho forçant l'articulació, sortosament me la sento bé i després ve el pas força atlètic. Després anar fent fins la R, tot i que la ressenya li marca un flanqueig també difícil si l'agafes bé no té cap complicació i és força bonic.

El segon llarg que enceta el company és més bonic té algun passet força maco.

La via tot i no ser de les més maques estar força bé i escalar a Sant Llorenç entre setmana és un gust.

 L1

  L1

 L2