MONTSERRAT Agulla de l'Arbret "via Vicenç Soto"

Tot i que avui comença l'estiu, a Can Massana i fot fresqueta i la màniga llarga no molestaria; em ve al cap l'any passat una ascensió que vam fer amb en Pere i l'Adrien en ple més de Juliol a les Garrigoses on no vam suar gens.
Enfilem el camí d'Agulles, no sé les vegades que l'hauré fet, però sempre quan pujo el pas que hi ha al costat de les Portelles, recordo la sensació que vaig tenir el primer cop que vaig treure el cap a dalt, entraves en un mon mineral on cada pedra tenia un nom i una història de la qual ara em formem part.
L'agulla triada és la de l' Arbret, una via que han obert els germans Masó, amb el company comenten que les últimes vies que hem fet, són dels mateixos aperturistes, arribem al peu de la Vicenç Soto.

El primer llarg és una rampeta amb un trosset més vertical de V, molt ben equipat, com tota la via.
La reunió és fa en un arbre on hi ha penjat un peu de gat new ballet de boreal en bon estat, si algú el va perdre ja ho sap on el té. Esperant al col·lega em vaig mirant el llarg estrella de la via, és veu un mur preciós, uauuu.

El company em diu que no es nota fi, i m'ofereix de fer el llarg, li agafo les cintes abans que es repensi. L'inici li marquen 6a+, fantàstic continua per un mur supervertical amb bolos molt generosos, el tram està equipat com si fos esportiva. Arribes a l'artifo, un parell de passos d'Ao, el primer casi em surt, el segon costa molt més, no li veig el color, es continua per 6a és un tram de molta finura, l'he trobat més complicat que el de baix, després narinant fins la R.

La tercera tirada té molt d'ambient, com a dificultat té un desplomet de V+. A l'igual que les anteriors està equipada amb spits i claus.
Al cim ens espera el solet que s'agraeix. Llàstima que hem de marxar per què la temperatura és ideal per escalar.

Una cordada a la Saca gran

La ressenya la podeu trobar a Onaclimb

MONTSERRAT Agulla veïna del Musclet

Després d'uns dies d'inactivitat, per culpa de petites molèsties, decidim anar a provar el colze.
Es fa difícil trobar una via on no hagis d'apretar massa i no patir massa calor, avui que han pronosticat temperatures de rigorós estiu. Encara que sembli estrany, ens trobem al Bruc, per anar a Montserrat sud, està clar que no trobem gairebé ningú, la gent deu d'estar en lloc més fresquets.
Ens dirigim cap a la Proa, per tal d'anar a l'agulla veïna del Musclet, la via està força bé, li falta una mica de continuïtat. Per trobar el peu de via, cal anar a la Proa i pujar la canal de l'electró, flanquejar a l'esquerra fins l'inici de les cordes fixes que et porten al peu de via, abans però, hi trobareu un bon replanet per posar-vos els gats i en el nostre cas, fer els estiraments que últimament els practiquem com si fossin una religió.
La primera tirada no està malament, llàstima que hi ha una fissura on hi ha força vegetació per què el llarg hagués pogut sortir sense expansions, malgrat tot és força maco, una mica discontinuo a la part de dalt.
El segon llarg, consisteix en un petit flanqueig a l'esquerra per anar a buscar una aresta (IV-V-)
El tercer llarg una placa molt maca amb un passet més vertical a la meitat del llarg (V)
La quarta tirada surts a la dreta i amunt fins un arbre (V-)
Després teniu un canvi de reunió, caminant
L'última tirada només té com a dificultat la sortida de la reunió, que si fas una mica la mona amb l'alzina pot tenir més o menys dificultat, després del pas (2 spits) no trobareu res més però ja és molt fàcil. Per fer la via amb 10 cintes es fa, no és necessari res més, però podeu portar friends per què trobareu forats i fissures. Tot i que ja ens toca el sol de ple, la calor no apreta doncs aquell ventet tan emprenyador que sempre bufa a l'hivern ara es fa molt agradable.
La baixada l'hem feta per la mateixa via. Dalt al cim no hi ha reunió amb espits (al menys no l'hem trobat) vam fer la R i vam rapelar d'una savineta no massa gran que hi ha abans del cim, just abans d'una plataforma de gres. Tot i la seva aparença la planta és forta, trobareu un mallon i un parell de cordinos, amb dues cordes s'arriba fins la R4, si aneu amb una caldrà desgrimpar un tros fàcil. Rapelem d'un arbre (porteu alguna baga per abandonar) fins la R2 o R3 depèn de si aneu amb una o dues cordes. Finalment ràpel de la R2 a peu de via (32mts). Nosaltres teníem les bambes i la motxilla abans de les cordes fixes, el meu consell és que ho deixeu a peu de via on hi ha un arbre molt bo, i d'aquest podeu fer un ràpel fins al camí, així os estalvieu les cordes fixes i la canal de l'electró.
La ressenya la trobareu a l'Onaclimb

La Proa, la via queda a la part més esquerra

Primer llarg, en el pas més complicat

El company en el flanqueig del segon llargs

El tercer llarg, un dels macos

Vistes de Frares, des de la R3

Inici del 4art llarg

Passant l'estona per Collegats

S'acaba el mes de maig amb un cap de setmana llarg, escalar, uffffff no sé si podré per què el tinc atapeït; divendres un bolo amb els col·legues músics a Barna, dissabte celebració familiar d'aquelles que no et pots escaquejar a Lleida i diumenge hem quedat per escalar amb el meu amic i company d'escalada. Però no escalarem massa, ell no ho sap, a migdia li hem preparat un dinar pels seu mig segle.
A les 8 del matí ens trobem amb en Jordi “Tato” i enfilem cap a Collegats, a Salàs de Pallars recollim al Josep A., que ens presenta un seguit de bones propostes, seguint les indicacions que vam parlar per telèfon: vies no massa llargues i de dificultat moderada per no forçar la tendinitis que ambdós tenim al colze. No sé si s'haurà mosquejat perquè a tot el que proposa li diem que no, que si fa massa calor,.... que si està molt lluny,....en fi un munt d'excuses. Total que acabem fent esportiva pels voltants de la font de la Figuera. Comencem amb un parell de vies de V, la tendinitis es nota però la via no apreta massa, surt bé. Ara ens posem a la del costat, crec que es diu bollycao, V+ al segon passet hi ha un bloqueig, stop, ho tinc clar, avall. Anem més a l'esquerra, una via de 6b, guapíssim fins al peu d'un desplom molt llarg, em quedo amb moltissimes ganes, tot i l'inclinació i la longitud es veuen molt bones preses, aquí vui tornar-hi quan estigui millor. Sembla que per avui ja n'hi ha prou, a més com portem el company enganyat, li hem dit que havíem d'anar dinar a Lleida.
Desfem el camí i pels missatges que tenim al mòbil ja el podem enviar a dinar. Així que ens acomiadem a Salàs, ell no sap que dintre d'una estona ens tornarem a veure. Deixem uns minutets perquè arribi a destí, entretant en Jordi i jo ens posem guapos.

A dalt l'inmens desplom

MONTSERRAT Cajoleta "via blava"

-->

Divendres, faig una mossada ràpida i marxo cap a terres de ponent; abans faré una paradeta tècnica a Montserrat, fa dies que tinc ganes de fer l'aresta Brucs a la Cajoleta, però pujar a migdia el camí dels francesos, se'm fa una muntanya.

La pujada s'ha fet força agradable, no feia massa calor i gran part del recorregut està a l'ombra, de vegades és més dur dins del nostre cap. Estic al cor de Montserrat, impressionant, solament un parell de cabres i jo.

Arribo al peu de la via i com no hi ha res i els arbres no són massa forts, em poso els peus de gat i l'arnes i pujo amunt, no és gens difícil, fins que arribes a una baumeta miro a la dreta, osti hi ha algun bolo suelto m'ho miro i no es veu difícil, però III no en fa la pinta, a més no hi ha res, començo a dubtar que sigui per aquí, abans de provar-ho torno a la bauma i me'n vaig a l'esquerra, sembla més fàcil m'hi poso, i a mig pas trobo un bolt, vaig pel bon camí flanquejo fins un arbre on hi ha la R1. Ràpidament m'asseguro i faig tot els preparatius: corda, silent,...etc. Miro amunt i no veig res, collons hagués pogut agafar alguna cosa més que 6 cintes. El llarg no és veu difícil, m'hi poso facilet III/IV amb 5 seguros, dos corresponen a reunions intermedis. El llarg per fer sol força emprenyador, com no és massa vertical, la corda s'enganxa als bolos de la paret, a més s'ha girat vent.

Després de recuperar enceto l'últim llarg no em trec la motxilla fot fred i així estic més calent; el llarg, molt guapo una mica de V amb molt bona pressa i vertical, i després IV. Baixo a desfer la R, començo el llarg de segon, bufff estic acollonit, en cas de caiguda fotre un bon pèndul, això no és el que em fa por, quan vaig de segon m'asseguro amb el jumar que va corrent sol a mesura que puges i no sé si deu de ser efectiu amb aquest tipus de caigudes, bé com quan era petit prohibit caure.

Tot i que hi ha una llum molt maca, el vent em fa marxar. Per fer-ho cal anar fins al cim i fer un ràpel curt i grimpar l'agulla que et queda a l'oest, careneges fins trobar el camí de baixada.

Merda mentre baixo m'adono que el meu turmell demà voldrà descansar i no podré quedar amb els col·legues de Lleida, que hi farem això és el peatge per no ser tan jove.

Ah! és pot baixar per la cara est (pluja d'idees) però no sé si es pot baixar amb una corda.

L'Ajaguda

La Cajoleta

Remuntant l'últim llarg

Els plecs del Llibre

MONTSERRAT- LA PLANTACIÓ La Presidenta via canvi climbàtic

-->

Tot i que avui dimecres fa força calor, l'aproximació a la Plantació no és fa massa pesada, la vegetació i una mica d'airet en són el motiu. La via triada és el canvi climbàtic, l'aproximació és fa pel Clot de la Mònica, seguim el camí fins dalt de tot i agafem el trencall de l'esquerra (marques grogues) direcció Pollegons, arribem a una gran fita i allí comença la canal dels llorers i en poca estona arribem al peu de via.

Al peu hi ha dues CC amb una fletxa, el primer llarg és una rampa de III, trobareu un parell d'spits i un clau, podeu posar alguna baga a les sabines però el terreny és molt fàcil.

Rampa d'inici III

En Josep A. arribant a la còmoda R1

-->

La segona tirada és una placa de IV+ molt ben equipada, la roca a trams dubtosa, però es deixa agafar.

Segon llarg placa de IV+ amb algun pas de V

Arribant a R2

-->

El tercer llarg és molt maco molt bona presa, al final del llarg hi ha un desplomet (V+) . Arribem al cim de la Vicepresidenta, la temperatura és ideal i l'olor de timonet ho impregna tot. La visió de l'últim llarg no fot massa bona pinta.

Tercer llarg

Al cim de la Vicepresidenta

-->

El company l'ataca el llarg, no ho semblava però el tram és molt bonic (V+/6a).

El company en el tram més difícil 6a

-->

Tot i que hi ha una bona caminada, és un sector de Montserrat molt salvatge, preciós. Amb el company, que ja fem cordada centenària, Montserrat mai ens deixa indiferents.

La via esta equipada, només calen cintes,

Ja som cordada centenaria

Roca de Sant Cugat

-->

La baixada es fa per una canal molt evident fins al peu de via.

Canal de baixada

PELADET La revolta dels Nyerros

Son gairebé les dues a la font de les Bagasses, ha quedat un dia fantàstic; ens preparem per anar a la paret del Peladet. Tot i que fa molta calor, no patim massa en l'aproximació, hi ha força vegetació.

Estem al peu de la revolta dels nyerros, tot i que es veuen força parabolts, no hem sento massa motivat, fa dies que tinc molèsties físiques i això em destrempa una mica, no em queixo per què el meu company que li falta poquissim per fer els 50, fa dies que arrossega una tendinitis pitjor que la meva.

Malgrat tot ens hi fotem, la primera tirada està força bé uns 20 metres de Ao combinat amb V, en lliure crec que és 7a.

Cal fer una mica la mona a l'iniciar la via

La segona tirada és l'estrella de la via, per mi el pas més complicat l'he trobat a la sortida de la R, un 6a de veritat, el company que se l'ha fet de primer no l'ha trobat tan complicat. La resta és un V+ mantingut amb alguns passos de 6a. Molt maca jo l'he disfrutat moltissim fins que ha començat a girar-se un fort vent que m'ha fet menjar gairebé tot el magnesi que portava; a l'arribar a la R2 semblava un guixaire.

En Josep A. en el llarg més bonic de la via

Arribant a R2

La tercera tirada hi ha dues plaques molt maques, la primera de V i la segona una mica més vertical V+, el llarg a l'igual que els anteriors està equipat.

Les plaques del tercer llarg

El company arribant a la R3

L'ultim llarg és molt guapo, primer vas per un terreny que cal vigilar IV i posteriorment et poses en una mena d'esperonet de V+ amb un pas de 6a, el llarg acaba amb una mena de xemeneia de 6a. Aquest llarg va ser l'únic que vam posar un parell de friends.

En el primer tram de 6a

Sortint de la paret

Precioses vistes del cim

La baixada no sé si explicar-la, per què per fer 4 ràpels vam tardar quasi tres hores. Un no rotund la baixada per la via, si a més fa vent, pot portar-vos molts maldecaps. Ens va passar de tot i més, sort de la mica de Lluna que havia doncs vam arribar ven fosc al cotxe.

La ressenya la podeu trobar a l'Onaclimb

MONTSERRAT Frare de Baix "via del petit Nil"

Aquest dissabte només hi ha temps per una matinal, demà hi ha pronòstic de pluja per variar. Així que escollim una via curteta i sense massa aproximació; la via del petit Nil al Frare de baix. El primer llarg és molt guapo, un diedre placa que li marquen V+ i posteriorment un diedre desplomat amb molt bona presa, també de V+, la resta fins la R, V, el llarg està equipat amb bolts, nosaltres l'hem completat amb un camalot del 2 i l'alien vermell.

El segon llarg és un artificial fàcil, fins casi el cim, té una sortida molt maca i amb molt bones preses.

Un ràpel de 30 metres i llestos, cap a casa.

Inici de la via

El tram més difícil del llarg

El company arribant a la R

En Josep A. en el segon llarg

Jo entremig de les cames (va per tu Joan G.)

Arribant al Frare

La part final del ràpel és volada

La ressenya la podeu trobar a Onaclimb