divendres, 16 d’agost del 2019

PIC SOLANA DE LLAUSET via Antiparques

No sé el perquè, aquesta l'havia deixat bastant arraconada, en algun lloc havia llegit que la via no valia massa la pena, després d'haver fet casi totes les vies, a mi, aquesta i la Valric són les que més m'han agradat.
El primer llarg de la via té un passet de IV+ molt ben assegurat, el llarg es força bonic.
El segon llarg, no conto els metres que fas caminant a la feixa, una placa de V amb tres expansions, també molt guapa.
El tercer llarg surt de la reunió a la dreta i vas pujant per un espero molt estètic amb un parell de passos de V.
El quart lloc una sortida que cal protegir amb l'alien vermell o groc, la resta del llarg senzill.
L'últim llarg una placa molt bonica de IV, desequipada però pots posar friends sempre que ho necessites i l'arribada és gairebé al cim.

 Arribada a la feixa, on hi ha la R1

 Passets de IV+ en el 1er llarg

 Ressenya del blog de l'Antxi i el Llorens


dimarts, 6 d’agost del 2019

TORRE DE MARFIL Via No tires que hay cristales

La primera idea era anar a la paret del Montlude, però dels tres que anem, dos no ens acaba de convèncer la zona intermèdia de la paret, així que marxem cap a Benasque a la Torre de Marfil. La intenció és fer un parell de vies.
Tot i que encara tinc dubtes amb el meu maluc i el coco després de 3 anys de repòs, els dic als col·legues que la via de los cristales, que no he fet, m'agradaria fer-la de primer per anar agafant confiança. Dit i fet, la via te tres tirades de V, però la segona malgrat tenir el mateix grau, és la més mantinguda. Baixem per la mateixa via, els companys es posen a la Alan Parson, jo com ja l'he fet, em quedo abaix.

 Torre de Marfil. Via en la zona del diedre

 L'Enric començant la via

 El Jorge a l'inici

 R1

 L2

Els companys a L2

 L2

 L3

Iniciant el rapel
El Jorge a Alan Parsons


dilluns, 22 de juliol del 2019

QUINTO BASTIONE DE MONDEVAL Via de la placa negra

Dels 18 dies que hem estat per terres dolomítiques pràcticament cada dia ha plogut, però sort que amb les noves tecnologies, afinen bastant l'hora en que plourà. Avui, la previsió és que ho faci a les 5 de la tarda. Així que pugem al Pas de Giau i després de gairebé 1hora ens plantem al collet on veiem que surt un camí cap als bastions de Mondeval, però no sabíem que el nostre estava tan lluny, així que després de una bona patejada ens adonem que hem de baixar cap al camí principal si volem arribar-hi. La calor és bastant insuportable, i els dos estem molt tous, gairebé  a punt de tirar la tovallola, tampoc tenim massa clar on és el Quinto Bastione de Mondeval. Jo li dic al company, i si pugem al menys a veure si trobem la via. Així que enfilem per un fort pendent d'herba. Arribem i segons la ressenya diu que hi ha una fletxa picada a la roca, molta fletxa no es veu, però aquestes marques, semblem fetes per l'acció de l'home. Ens fixem més i veiem una bagueta, així que ens enfilem. De fet no trobem gran cosa més fins la zona de la placa negra rematada per un sostre de quart, aquí Dolomites, si et diuen que un pas és de quart, vol dir que és difícil.
La via no és molt difícil però hi ha un component molt alt d'aventura, per això aquí a diferència d'altres llocs, no hi ha ni deu.
Ens afanyem a baixar, perquè aviat seran les 5, la baixada és per una canal que hi ha a toca el sisè Bastione. Just arribar al camí, les 5 i puntualment ens cau una tromba d'aigua, que el mòbil que porto a la butxaca morirà ofegat.

 Quinto Bastione de Mondeval

 primer llarg

 1er llarg

 Segon llarg

 Cinquè llarg

dissabte, 20 de juliol del 2019

DOLOMITES Pta Lucy i Quarta Bassa

Anem a la zona de las Cinqüe Torri, una zona de molta concurrència. Tot i que hem arribat aviat a la Quarta Bassa i a les més clàssiques, ja hi ha gent, així que entrem per la dreta de la Quarta. L'Agulla té tres llarg  senzills. Al baixar veiem que a la Punta Lucy únicament hi ha una cordada, així que ens hi posem. La via esta molt polida, sobretot, la part baixa. Té 6 tirades de quart dolomític. No tinc fotos de l'escalada per què la càmera no va funcionar.

 La quarta Bassa, una agulla amb molta concurrència

 Punta Lucy

Punta Lucy

dijous, 18 de juliol del 2019

ESPORTIVA A DOLOMITES

Dels 18 dies que hem estat únicament dos dies no ens ha plogut, així que hem força esportiva, a mi ja em va bé, per què després de tres anys esperant la recuperació dels malucs; activitat forta cada dia encara no estic preparat.
Les fotos son de la zona de Falzarego, Cinque Torri i Missourina.














dissabte, 6 de juliol del 2019

PIC DE LLAUSET via GAS

Encara amb cruiximents a les cames del Salvaguarda, enfilem cap a Llauset, de ràpida aproximació i escalada. Lo segon si, però caminar per blocs inestables, molt dur i entretingut, per mi. Crec que m'ha costat més, creuar la tartera que pujar del cotxe al coll d'Anglòs. 
En vista de l'èxit de caminar per sobre dels blocs optem per rapelar el primer llarg. El diedre es veu molt maco, hi trobereu un parell de bolts, tot i que té 55 m, nosaltres no hem posat res, es bastant fàcil crec que li marquen III-IV. El segon llarg també és senzill i tampoc està tan malament, el tercer llarg té els primers 10 m bastant guapos, però la resta a mi ja no m'ha agradat massa. D'aquesta paret només em queda per fer l'antiparques, de les que he fet, sens dubte la que més m'ha agradat la Valric.
Un cop dalt, ens queda, per mi el més complicat baixar, recordo que el primer cop vam baixar en una horeta avui, jo,  més del doble.

 Al collet d'Angliòs

 El Quique, en el diedre del primer llarg

 L2

 Sortint a la cresta, beciberri al fons



dijous, 4 de juliol del 2019

ASCENSIÓ AL SALVAGUARDA

Avui he decidit de treure el rovell dels ferros que porto. L'objectiu triat, és el pic del Salvaguarda, que des de els LLanos de l'hospital de Benasque té quasi 1000 metres de desnivell. He pujat de l'Hospital fins al Portillon de Benasque pel camí més directe i d'allí fins al Salvaguarda, la baixada l'he fet fins als plans de Besurta, i de nou a l'Hospital. El GPS em marca un total de 20 Km.
L'ascensió és molt tranquil·la i el camí sempre és bo, pujant amb els pals m'he trobat molt bé, baixant és un altra història, la musculatura que hi ha al voltant de la protesi encara no hem dona prou estabilitat, però vull pensar que a mesura que anirem treballant la cosa millorarà. Sort que el paisatge t'ajuda a superar les molèsties.

 Sortida dels Llanos

 L'hospital al fons


 Primeres rampes cap al Portillon

 Massis de la Maladeta

 Arribant al Salvaguarda

 Cim del Salvaguarda

 La Forcanada

 Baixant cap a Besurta