Conqueridors de l'inútil

dimecres, 4 de juliol del 2012

MONTSERRAT Magdalenes vies I. Jorba i Bipotens

-->

Ja fa dies d'aquesta escalada , començament de juliol, quedem un dimecres amb el Toni per escalar l'Ignasi Jorba que no he fet. Tot i que avui gairebé no tinc molèsties li dic al Toni que faci les tirades difícils doncs no em noto gens bé de coco. Les dues primeres tirades són molt senzilles, la tercera tot i anar de segon no en noto gens còmode ni concentrat, però va sortint amb algun Ao, la qual cosa no em deixa satisfet, però el grau de motivació no és gens bo.

L'últim llarg començo, em noto escalant amb molt poca convicció i al arribar a l'únic pas complicat em quedo encallat, el company que em deu veure molt insegur, em diu que tranquil que ja pujarà ell, veig el pas molt clar però no m'acabo de decidir finalment, passo amb més pena que gloria el que queda ja més senzill, fins i tot m'ho passo bé.

Com és d'hora anem a la Magdalena inferior on trobem al com pany Joan Baraldés que estan en la via que volíem fer, com estan acabant la tirada, ens hi posem a la via Bi potens. El primer llarg deu de ser IV+, el segon és el més bonic amb una sortida potent que deu ser V+crec, perquè avui em noto patós, l'última tirada és comuna amb altres vies. Tot i que no estic massa content amb mi mateix el positiu és que el maluc no m'ha fet mal, clar que dos dies després tindré dificultats per caminar

Primer llarg de la Bipotens

El Toni en el primer llarg

El company en el tram més complicat de L2

Fotocim

dimecres, 27 de juny del 2012

MONTSERRAT Contrafort de la Magdalena sup. "via Charlot"

-->

Avui dimecres 27 i després d'uns quants dies reposant, tornem a reprendre amb el Toni, les nostres escalades d'entre-setmana. El terreny de joc, Gorros on no cal caminar massa. Triem una via que han re-equipat. Deu fer uns 20 anys que la vaig fer i en tenia un bon record de la Charlot al contrafort de la Magdalena superior.

Començo el primer llarg on es veuen un parabolts molt lluents, al costat de les velles expansions, la tirada és senzilla potser hi ha algun tram de IV+, malgrat la poca dificultat no em sento gens còmode amb el meu físic.

El segon llarg que el Toni l'empalma amb el tercer (51m) és molt bonic, malgrat l'inici del llarg és de roca delicada.

Encara és d'hora però no em sento gens motivat d'anar a l'Ignasi Jorba, així que fem una via que està al costat de la normal crec que es diu Garcia Lorca a la Magdalena Inferior. No faré cap comentaris de la via.

El Toni arribant a la primera R

El company en el tram delicat del segon llarg

Fotocim, quin company més sexy que tinc

dissabte, 9 de juny del 2012

COLLEGATS Paret del Pessó via Els intocables de Bellmunt

Fugint de la calor i aprofitant que estem per les terres de ponent ens decidim anar a la paret del Pessó a la zona de la Virgen del Pilar, último buril,... a migdia( sobre les dues) ja no hi toca el sol. Anem a fer l'única via que ens queda d'aquest sector; els intocables de Bellmunt. La millor opció per fer la via és entrar per la Discovery, que vam fer fa anys, doncs a partir de la feixa les vies prenen rutes diferents, la nostra a la dreta farcida de parabolts i l'altra amb algun spit va per l'esquerra. Tot i que si no heu fet cap via en aquest pany de paret, la Discovery és una via molt recomanable, clar que cal portar algun catxarro, no la recordo exposada.

El primer llarg dels intocables és força vertical amb algun passet de 6a, no obligat.

El segon llarg és un xic més fàcil, però amb un muret molt vertical amb els forats justos per passar sense patir gens.

Els dos llargs següents els fem en un de sol, doncs sembla que vol ploure. Són fàcils amb algun pas aïllat de IV.

El quart llarg en lliure li donen 6b, nosaltres hem fet algun Ao, jo li posaria Ao-V+, és un tram molt guapo, al final del llarg la ressenya del llibre d'en Ballart li marca 6a i la de la nochedellloro V+, però no deu ser més de IV+/V fins la R.

L'últim llarg té un pas molt tècnic a la sortida i un molt puta (no obligat) abans d'entrar a la R, doncs hi ha un savinot que si caus, el cul hi va directe i la roca no és massa bona.

Una via força maca i generosament equipada amb parabolts

Fotocim

La ressenya la podeu trobar a la nochedelloro

dissabte, 26 de maig del 2012

OLVENA Sector Garrapatillos

Aquesta piada també es de fa dies, i es que tinc una mica abandonat el blog, tot i que últimament no tinc gran cosa a posar. El dissabte 26 de maig ens atansem a Olvena i en l'aparcament i veiem unes ratlles grogues, i com fa temps que ens vam treure el carnet no sabem massa el que volen dir, però fa pinta de que si aparquem potser ens deixen una recepta. Deixem el cotxe a Olvena i baixem fins a peu de les vies més llargues, però la calor ens desmotiva del tot i decidim anar a fer una cresta que ara no recordo el nom i que sembla que hi fa més aire, però ens han avançat 5 persones que fan dues cordades amb dues cordes. Jo em pensava que ho havia vist tot però una cordada de 3 van amb una corda, un a cada extrem i el tercer esta unit a la corda a traves del shunt. Veien que la primera tirada de 50 metres la fan en tres tirades decidim remuntar el camí fins el poble i anem a fer esportiva al sector Garrapatillos fins que la calor ens fa marxar a tot el personal. Les vies no sé quines hem fet, però la dificultat deu rondar el V+.

divendres, 25 de maig del 2012

SANT LLORENÇ DE MONTGAI Rematxa ·via diablillos"

Ja fa dies que vam fer la via, concretament el divendres 25 de maig, però la motivació d'escalar i escriure les piades està sota mínims.

Després de treballar quedem amb el Josep A a Sant Llorenç de Montgai, que per ser un dia feiner hi ha força personal escalant. Esperem una mica per la calor i quan l'esperó Rematxa comença a estar a l'ombra comencem la Diablillos, que n'hem sentit parlar molt. El primer llarg té un pas de V+ atlètic però a mi m'ha costat més el que hi ha abans doncs no m'atreveixo a forçar el meu maluc, després d'intentar-ho de totes les maneres possibles cal fer-ho forçant l'articulació, sortosament me la sento bé i després ve el pas força atlètic. Després anar fent fins la R, tot i que la ressenya li marca un flanqueig també difícil si l'agafes bé no té cap complicació i és força bonic.

El segon llarg que enceta el company és més bonic té algun passet força maco.

La via tot i no ser de les més maques estar força bé i escalar a Sant Llorenç entre setmana és un gust.

dilluns, 7 de maig del 2012

MONTSERRAT Portella Gran "via la senda dels angels"

-->

Sempre que marxàvem d'Agulles amb el Josep A., ens dèiem, algun dia hem de venir a fer aquesta via, però sempre costava fer-li un forat, i no sé si és una cosa del meu subconscient. El primer cop que vaig escalar per Agulles, a començament dels setanta, vaig veure uns escaladors que feien la Ravic, em va deixar impressionat, mira que després he fet vies molt aèries de la zona nord de Montserrat.

Així que avui dilluns estem al peu de la Senda dels Àngels amb el cul una mica apretat. L'entrada me la miro una mica a l'esquerra a la dreta, el company em diu que havia llegit que algú havia pujat per l'arbre, en fi que quan el company em posa la ma al cul, ep sense apretar, això em dona el plus que em faltava i arribo a la primera xapa, després anar fent ara lliure ara algun pedalillo fins la R1.

El segon llarg l'enceta el company, a mi aquest m'ha costat, no em trobo massa fi, quan el cos no va bé el cap et juga males passades, tan que jo ara ja baixaria. Em miro el llarg i tot i que em costa posar-m'hi, continuo; la sortida té un passet molt finet, més cabron pel segon que pel primer, per això va bé xapar un spit de la Ravic, que al primer li fa més nosa que servei però al segon li estalvies un pèndol, cal posar un expres ben llarg. Vas flanquejant i tirant amunt per una zona força maca i fina.

L'últim llarg és d'aquells que no voldries que s'acabessin mai, molt vertical però amb uns còdols bonissims.

Tot i que la via no és una gran via ens sentim contents i satisfets d'haver-la escalat i el meu subconscient més tranquil.

Arribant a R3

Fotocim

dimarts, 1 de maig del 2012

MONTSERAT La Palomera "via Josep Fatjó"

Avui últim dia del pont, fa un dia boníssim, com només disposem del matí decidim acabar el que no vam poder el diumenge, així que tornem a pujar a la Palomera per fer una nova via dels germans Masó, la Josep Fatjó.

Anem resseguint la Palomera fins que arribem a una canal que fa molt bona pinta, però mirant la ressenya aquesta és la via canalin acanalado, així que seguim amunt fins trobar la fletxa típica de les vies Masó. La primera tirada no és difícil però té molt ambient i a mi m'ha agradat molt, és una tirada que no necessita expansions doncs hi ha nombrosos forats on col·locar catxarros. Una bona opció és escalar prescindint de les dues expansions i practicant en els nombrosos forats.

El segon llarg comença amb un desplomet artificial de bon fer. Després flanqueges fins arribar a un tram molt vertical i aeri, tot i que la ressenya li posa 1r V+ i després V-, més aviat és a l'inrevés.

Llàstima que sigui curta la via perquè és una via bonica, per una matinal o una tarda de calor.

Com encara ens queda una mica de temps escalem la via canalin, que està força bé, tot i que en alguna ressenya marca 37 metres, aquesta no arriba als 30.

La ressenya la podeu trobar a la noche del lloro2