SERRA DE SANT JOAN Paret del repetidor "via Pa de Quilo"

Feia dies que volíem venir a fer la via, però el fred i la neu ens ho havien impedit. No m'agradaria desmerèixer la via, per què darrera de cadascuna de les línies hi ha una feina i sobretot, una il·lusió, però segurament no hi tornaré. La via té set tirades i tret de la sisena que és molt bonica i la quarta que li donem un aprovat, la resta no tenen gaire interès. El lloc, és un altra cosa es respira tranquil·litat i una gran solitud, em recorda Montrebei fa 25 anys.

Tot i que la via està força equipada, nosaltres hem utilitzat un joc de camelots del 0.5 al 3 i els aliens vermell, groc i verd i un fissurer mitja. Trobareu algun “seguro” curiós com un parell d'escàrpies en la primera tirada amb una cadeneta.

Paret del Repetidor

Primera tirada, una mica rara

Inici del segon llarg, després d'aquest pas la resta caminant

Tercer llar

Inici de la quarta tirada

Arribant al cim

Chep chep cheoeeeeeeeeee

Pista de baixada, així fins el pla

SERRA DEL MONTROG "Paret de l'Extrem" via Oscar Lafotet

Em trobo amb el company al bar el faro de Balaguer, mentre esmorzem ho calculem tot, per poder disfrutar, per fi, d'un dia de sol. Volem escalar la paret de l'Extrem al Montroig i decidim pujar per Camarasa i evitar la possibilitat de trobar neu o el terreny molt tou pel costat que puja per Vilanova de la Sal. L'aproximació ha estat molt agradable, no hem pujat per les emprenyadores pedreres que ens porten a peu de via. Cal sortir de Camarasa i un cop hem passat el pont que creua el riu Segre agafem una pista en molt bon estat en direcció a les Crestes del Conill. Deixem el cotxe a tocar les esmentades crestes en un encreuament, agafar la pista de més a la dreta que passa per uns camps d'oliveres regades per goteig, immediatament la pista es fa un corriol que cal seguir fins que aquest gira clarament a l'esquerra (deixar-la), veureu que hi ha unes fites, un pal i alguna marca groga (N) que marca el camí que puja al refugi del buho, sense pèrdua arribem a la paret de l'Extrem i baixem fins a peu de via. Horari aproximat 1 hora.

Camí d'aproximació

Paret de l'Extrem

El peu de l'Oscar Lafotet, no té pèrdua doncs hi ha 3 parabolts, l'entrada antiga es veu més senzilla, però la roca no es veu tan ferma com la nova variant d'entrada que des de el peu sembla més de V+. Comencem a trepar i els passos no són tan difícils com semblaven, a l'arribar al tercer bolt dubto de si encastar-me per la dreta o anar per l'esquerra, em decideixo per l'últim aquí he trobat el pas més complicat 6a-, després cal agafar un diedre amb pedrots pel mig, no massa maco, al acabar-lo anar en tendència a la dreta per un terreny, amb terra, branquetes i alguna pedra dubtosa, fàcil però emprenyador. Muntar la R en algun arbre que hi ha a la feixa. (Material utilitzat el que hi ha a la via i alguna sabina ).

Variant d'entrada

En el diedre del 1er llarg

Després de fer un petit canvi de R, el company enceta una tirada molt estètica i aèria, graduada de IV+, però amb algun passet de V.

El company disfrutant en un dels llargs macos de la via

Treint el cap pel segon llarg

La tercera tirada, per mi, la més bonica de la via. Puges per un diedre xemeneia molt vertical fins una fissura vermellosa allí cal flanquejar a la dreta fins la reunió .

Inici del tercer llarg

El company en l'estètic tercer llarg

La quarta tirada, comença per una placa equipada amb 3 bolts V i després per terreny més fàcil i emprenyador.

Quarta tirada

La cinquena tirada té un passet desplomat a la sortida,V+, que està equipat amb un espit i un parabolt, després bé un terreny descompost, on trobes un bolt que assegura un pas que no és difícil però on no te'n fies de cap pressa, a continuació pujar una fàcil xemeneia fins al cim.

Inici de l'últim llarg

Sortint de la paret

Per baixar anar a buscar el camí que va al refugi i desfer el camí d'aproximació. Mentre baixem comentem amb el Josep Anton, les impressions de la via i coincidim que no és una via que repetirem, doncs apart de la segona i tercera tirada la resta no ens ha agradat massa.

Paret de l'Extrem

Ressenya publicada a la revista Aresta (CELL)

MONTSERRAT Collbato "via del Pitu"

-->

Que be avui tindrem un dia de sol com ahir, però fins migdia perquè després han anunciat fins i tot neu. Quedo amb el company per fer una matinal a Collbató, però a mesura que ens atansem a Montserrat el cel està cobert i fot el fred de costum. Decidim fer la via del Pitu, que es troba més amunt de la placa Poma. L'aproximació és molt curta i no hem tingut temps d'escalfar-nos, així que hi dediquem una estoneta a escalfar.

El primer llarg, tot i ser curtet té una placa molt maca, és pot empalmar el segon llarg, però tinc els dits freds, així que faig reunió, el desplom del segon llarg fa molt bona pinta. El company enfila el segon llarg, li pregunto si les preses que s'intueixen són bones, em diu que si. Però no ho entenc no les agafa, en fi. Arribo al desplom i es veu molt assequible, foto les mans a les preses i malgrat ser bones, són tan rugoses per dins que amb les mans gelades es fan insuportables, bufff quin mal, Arribo a la R, i marxaria quina merda. Però malgrat tot, som tossuts i tirem amunt, no acabo d'entendre perquè no van fer un canvi de reunió. Ara tinc un pas que segons la ressenya és 6a o Ae, però és fa molt bé amb el company coincidim que això és V, el tram és maco, llàstima que com tota la via tot és curt,

L'ultim llarg, també curtet, té un parell de passos de V, a la part del final cal anar amb compte amb la roca. Baixem amb un parell de ràpels fins a peu de via i d'allí cap a casa que encara trobaré els meus fills dormint.

El material que s'ha de portar són cintes, no recordo quantes, però hi han molts bolts.

La ressenya la podeu trobar en el blog d'en Joan Asin.

El company en la bonica placa del primer llarg

Llàstima del fred perquè el tram és molt maco

Tercer llarg

Tercer llarg. La via no és gens continua, però és distreta i malgrat el fred ens ho hem passat bé

El company en el tram més delicat del quart llarg

SERRA DEL MONTROIG "El Panellet"

Seguint la tònica de l'any, i després d'arribar a la Serra del Montroig amb la previsió de bon temps ens refugiem del fort vent a la roca del Panellet, que tot i ser curteta i té força vies de caire esportiu amb una bona roca.

ABELLA DE LA CONCA Placa Ajaguda vies esportives

El fred ha estat el protagonista del cap de setmana, he sortit de Lleida a 5 sota cero i a quarts de deu estic a Tremp, esperant el company, el termòmetre encara marca per sota de cero, sis per ser exactes. Enfilem cap a la Serra de Sant Joan, amb molts dubtes, perquè a mesura que anem pujant la temperatura va baixant, a més les pistes de terra estan amb neu, així que abans d'arribar a Boixols i a uns set graus i mig per sota de cero, decidim anar a provar en Abella de la Conca. Si haguéssim portat els piolets podríem provar en algun talús de la carretera.

Arribem al bonic racó d'Abella de la Conca, malgrat estem a -3 a la placa de l'Ajaguda s'hi està força bé, fem unes quantes vies d'esportiva, una molt a la dreta (separades del grup de vies) que és molt fàcil, deu de ser IV+ i les de la seva esquerra que són més difícils, la primera que fem jo li donaria un 6a, després de que el company la faci, coincidim en el grau. La segona, la que queda més a la dreta ara sé que li posen 6a, però jo li donaria 6b o 6b+, a mi a vista no em va sortir i amb la corda per davant vaig trobar passos molt finets i que em van costar moltissim, si no hagués estat per la pressió i els ànims del company no hagués sortit. Aquests raconet que no coneixia, està molt bé segur que te vies clàssiques, tot i la temperatura que marca el termòmetre en la paret no n'hem patit gens

Placa Ajaguda

Va por ti Mariajo, suposo que és un liquen?

He trobat una pàgina que parla d'algunes vies esportives

MONTSERRAT Plantació Roca de Sant Cugar "via Conxita Garcia"

-->

Amb un dia sensacional enfilem cap a la Plantació, a mesura que ens atansem i mentre penso que potser no ha estat una bona idea, doncs els company no ha estat massa fi de salut aquesta setmana; en Josep A. em diu: Mingo em sembla que avui havíem d'anar a un lloc amb menys aproximació i més solet. Això nostre és alguna cosa més que un matrimoni.

Malgrat tot, continuem amunt per la canal dels Llorers, que avui es troba amb força branques i algun llorer al terra, suposo que degut a les nevades dels dies passats. A l'alçada de l'agulla dels Col·leccionistes trobem l'únic pas per retornar a la canal dels Llorers que havíem deixat a l'alçada de la Presidenta.

Arribem al peu de l'agulla Patchwork, que té un aspecte força cutre, un cop posats únicament la part de dalt està descomposta.

Arribant al cim de l'agulla Patchwork

-->

Abans de començar la segona tirada, cal fer un curt ràpel fins al peu de la roca de San Cugat, on hi podries arribar caminant sense fer l'agulla Patchwork. Mirem la tirada i no tenim clar que puguem passar, entre un arbre i la paret queden retingudes uns quants tronquets secs i fulles enganxades amb aquelles lianes tan fines que punxen i s'enganxen a tot arreu quan baixes per algunes canals. Sort que el company té una navalla que ha agafat a última hora i que ens permet tallar-les i alliberar gran part de la fullaraca que barra el pas. En el començament és on hi la màxima dificultat, després minva una mica, però és força mantinguda en el V-V+. El llarg està generosament equipat

Iniciant la tirada, després de la neteja

Tirada molt mantinguda en el V-V+

En el 2on llarg

Arribant a R2

-->

L'últim llarg és molt maco, llàstima del solet, comença amb un desplom de V+, dels fàcils i després amb menys dificultat fins dalt IV+. Les assegurances es troben en tots els passos complicats.

La ressenya que trobareu a l'Onaclimb marca que cal portar un joc d'aliens i un tascó petit, nosaltres els portàvem però no sé en quina tirada es deuen posar.

Després del passet difícil del 3er llarg

Arribant a R3

-->

La baixada, si heu deixat material a peu de via cal fer-la des de R3, segurament també és la millor opció per baixar avall; doncs la canal embrossada que esmenta la ressenya, ara no és pot rapelar doncs un arbre s'ha descalçat hi ha caigut fent molt difícil poder-hi passar.

MONTSERRAT Collbato "via Esther"

-->

Tot i que últimament estic poc motivat i el company avui dilluns no pot. A l' acabar la feina, sense donar temps a pensar massa, agafo el silent i marxo cap a Montserrat, pel camí decideixo de fer la via Esther que té una aproximació curta a més com és una via d'en Moragas estarà generosament equipada.

Tot i el fred, la llum que cau sobre els Graus de Collbató és preciosa. En poca estona arribo a peu de via, comença per una placa de IV+, amb alguna presa dubtosa, a mitja tirada tens un pas una mica desplomat (V+), a mig pas el bucle de corda s'enganxa en un còdol, bufff sort que el bolt el tinc a tocar. La tirada té entre 25 i 30 metres; per guanyar temps decideixo continuar, malgrat no tenir més cintes, però és veu molt fàcil 25 metres III.

L'últim llarg, és fantàstic només per aquest llarg val la pena fer la via. Comença amb un desplom IV+/V, després continua per una placa fineta V-V+ fins arribar a un desplom, l'intento en lliure però anant sol no m'atreveixo, no crec que sigui més de 6a+/6b, després continua vertical amb molt de canto V. Quan arribo dalt veig que no cal que torni a fer la tirada doncs te una mica menys de 30 metres, a més a la tirada ja no li toca el sol i es nota “biruji.“

Més piades d'aquesta via les podeu trobar en els blogs d'en Joan Asin i en Joan B.

Una foto del company que sempre està igual, i mai es queixa. Però és avorrit