divendres, 16 de gener del 2009

MONTSERRA Paret de la Codolosa "Josep Monistrol"


-->
Aprofitant que avui divendres passo per Collbató, aniré a provar una via que em va dir en Jaume Grimp a la paret de la Codolosa; la Josep Monistrol. Quan tens poc temps, aquesta paret té una aproximació molt ràpida i les vies no són massa llargues.
Localitzo la via, hi ha un spit visible des de l'inici, la tirada és força maca, el tram de V és un diedret que està protegit amb una universal, tan per l'esquerra com per la dreta té la mateixa dificultat, potser per la dreta és més bonic. La segona tirada té una sortideta molt maca, després anar recte amunt, un pel a la dreta per després flanquejar a l'esquerra. La via està equipada amb spits, que en algun tram allunyen; es poden utilitzar friends perquè hi ha molts forats i alguna fissureta.

Un parell d'espectadors


Primer llarg, el V és dalt al diedre


El company que em protegeix

diumenge, 11 de gener del 2009

MONTSERRAT Agulles Manolito Garcia

Hi ha dies que et sents totalment satisfet, normalment és per què has dut a terme una bona escalada. No puc dir que l'ascensió d'avui sigui una gran ascensió, tècnicament l'escalada no té dificultats en condicions normals, però avui les condicions eren realment especials, poques vegades es pot escalar a Montserrat amb la neu ten aprop, Ecos i Frares Encantats estan coronats d'una capeta blanca, escalar-hi és difícil, tot i el solet que fa, la pedra està molla en els llocs fàcils, en un tram de III+ que normalment passes sense despentinar-te, he hagut de posar un parell d'aliens i malgrat tot, pujo cagadet. Aquesta ascensió, que no té massa dificultat, avui agafa un caire de magnífica per tot plegat.

Tot i que fa molt de temps que es belluguem per Montserrat, la bellesa que avui s'hi respire l'he vist poques vegades. Ojala s'atures el temps.



Inici de la via mullat


L'Enric acabant el 1er llarg


Tot i el solet la paret esta molt humida.
2on llarg V


4art llarg IV+


En la penúltima reunió


L'Enric preparant el ràpel


Vistes des de el cim




dilluns, 5 de gener del 2009

MONTSERRAT Agulles Cap del Guerrer via UME 40 aniversari


-->
Això de tenir blog, et permet veure el que has anat fent, així que l'any passat per aquestes dates ja portàvem 3 bones escalades; ja fa temps que la meteo ens va en contra. Jo crec que va ser des que el conseller agnòstic d'Inicitiva, F. Baltasar, va resar a la Moreneta amb tanta fe que fins i tot el mes de Gener que és el més sec de l'any plou i neva. Esperem que que l'any 2009, ens dongui vidilla per poder fer tots els nostres projectes. Bon any a tothom.
Avui vigilia de reis, quedem per anar a Agulles a fer dues o tres agulles. Ja al sortir de l'aparcament no tenim massa clar si escalarem, doncs la boira i el fred és força emprenyador, a mesura que ens atansem la boira va deixant pas a un ventet gèlid tocacollons, potser a la zona del refugi no bufi tan. Així que anem al Cap del Guerrer que cap dels dos ha pujat. Després del refugi agafem el torrentet que hi ha entre la Màquina de Tren i la Roca de la Partió (no la Bola) i en 2 minutets anem al peu de paret busquem la part situada més a l'esquerra, allí comença la via UME 40 aniversari. El primer llarg a l'inici no li toca el solet i els dits ho noten, a més el 6a, que només és un passet cal tibar de cigronets, la tirada és molt maca i assegurances de les que malacostumen en tota la via.
La segona tirada és més suau V, molt maca, llàstima que tot i tocar el sol fot una rasca important.
El tercer llarg encara és més fàcil IV+ mantingudet i molt disfruton.
La baixada és fa per la mateixa via en tres ràpels si aneu amb un seixanta o en dos si aneu amb dues cordes. Tot i que encara podríam fer un altra via, el ventet ens fa arronsar-nos.
La ressenya la podeu trobar en http://www.onaclimb.com/montsecroq/index.htm#



Primer llarg en el passet de 6a


En Josep A. en el mateix pas


En Josep A. en el segon llarg


Disfrutant del llarg


Disfrutant del... fred


Tercer llarg tot i que és fàcil es força disfruton


Josep A. arribant al cim


Les bessones

diumenge, 21 de desembre del 2008

MONTSERRAT La Plantació

-->
Avui diumenge hem quedat una mica més tard no ens passi com ahir, que el sol encara no toca a la paret. Anem a conèixer la Plantació, esperem que el fred no ens faci marxar, com l'últim cop.
L'aproximació és força agradable, pel camí del Clot de la Mònica en uns tres quarts et plantes en aquest raconet de Montserrat, supertranquil. Anem als estalvis del porró a fer la via Pell Roja, arribar-hi és fàcil vas pujant pel camí marcat amb taques grogues fins que trobes una fita i un corriol a la dreta que et deixa a peu de via.
El primer llarg superguapo 6a molt ben equipat, no és obligat però val la pena intentar-ho sense fer trampes; fins el tercer bolt és el tram més difícil la resta V-V+ com a màxim. El segon llarg té un desplomet de sortida V+ molt maco després xino xano fins al cim.
La ressenya ens diu que es pot baixar rapelant d'un arbre i anar aprop de la canal, aquesta era la nostra intenció per què hem deixat les bambes a peu de via, l'arbre està sec i jo no me'n fio gens de baixar, així que baixem a peu per una canal (W) bastant emprenyadora. Al cim també hi ha un pi, que té les branques molt baixes, no sé si amb un seixanta arribaríeu al peu de via, el pi és viu.
Un cop recuperades les bambes decidim anar al Barretet a fer la via Caçadors de Mamuts. Tornem al camí de les marques grogues i pugem amunt fins que trobem un altra fita i un altra corriol que l'heu de deixar a l'alçada del Barretet, des de baix sembla molt lluny l'agulla, però en 10 minuts arribes. La via és molt guapa, el primer llarg té un pas tonto d'entrada V+, la resta tot i no ser massa difícil és preciosa. El segon llarg, un altra meravella, tan que intento enganyar al Josep A a veure si me la deixa fer, però no hi ha sort. Comença amb una mena de canal de V, fins arribar a un desplomet li marquen V+, jo l'he fet per l'esquerra del bolt és possible que per la dreta hagi més vidilla. La via a l'igual que l'anterior està molt ben equipada, si voleu ja casi al cim hi ha una fissureta per un camalot del 0,75. Del cim es baixa rapelant 35/40 mts. Les dues vies estan ben equipades però en la última jo li hagués posat un ràpel just sortir al cim, per què ara es rapela d'una arrel (forta), però aneu en compta al recuperar les cordes és fàcil que caiguin pedres i que el nus es pugui enganxar (feu un as de guia per què no s'enganxi). Ja no queda temps per més, i és una llàstima per què fa una tarda superagradable.

La Plantació via Pell Roja i camí del Barretet

(la foto és de fa un parell de caps de setmana)


Un matí excel.lent per caminar


Primer llarg de la Pell Roja


Després del desplom, segon llarg


L'Enric i en Josep A. al cim de l'agulla


L'Enric a l'inici del Barretet


En Josep Anton a l'inici del 2on llarg


L'Enric en el segon llarg del Barretet


Un dia fantàstic en un lloc de somni


Les ressenyes les podeu trobar a la web Onaclimb http://www.onaclimb.com/montsecroq/montsesud.htm#

dissabte, 20 de desembre del 2008

MONTSERRAT Cara sud del Montgros


-->
Avui primer cap de setmana d'anticicló, quedem per anar a fer alguna vieta a la Cajoleta, doncs els compromisos no ens deixen tot el dia. A l'arribar tenim dubtes de si el sol arribarà a tocar a tota la paret, sort que Montserrat hi ha tantes possibilitats, així que anem a conèixer la sud del Montgrós, que segur que hi farà sol, tot i que el cel està enteranyinat. Una bona caminadeta fins al Montgrós i comencem per la via de més a la dreta, crec que es diu Juan Bala, les dues primeres tirades de V i l'última de IV. Arribem dalt i baixem rapelant, la via no ens agradat massa la roca no està descomposta però hi ha moltes crostes de roca que et fan anar sempre alerta. Ens recordem del be que ens ho vam passar fent esportiva l'altre cap de setmana a la Palomera.
Provem la via del costat, no recordo el nom, en Josep A. Em diu que és V+, després de fer els primers metres dubto que la dificultat sigui aquesta, ens adonem que estem en un altra via una mica més difícil 6a+, un llarg de de quasi 55 metres força maco i la roca molt millor que l'anterior. Un cop tots dos a la R, decidim baixar i no fer la rampa de IV, que queda fins dalt. Ei que passa, estem canviant la nostra mentalitat clàssica.


Cara Sud del Montgrós


Primera tirada de la Juan Bala


En Josep A. Arribant a la R1 ( la foto hauria d'està girada, però ???)


En Josep A. a l'inici del segon llarg


Escalant la via de 6a+


Zona d'Agulles

dissabte, 13 de desembre del 2008

MONTSERRAT La Palomera

Després de mirar el cel, i consultar aquest mals misteriosos, propis de l'edat, que venen i marxen sense cap raó aparent. Avui em quedaria al llit.

Mentre m'apropo a Montserrat el dia està tapadot, teníem la intenció d'anar a la plantació, però avui no serà.

Pugem a la Palomera, no sé si avui escalarem massa, fot bastant de fred i humitat i en qualsevol moment pot ploure, tot i que les previsions eren pluja al vespre. En fi, arribem a la Palomera i la roca fot molt bona pinta. Anem a la Palomera II a la part de més a la dreta i fem una via facileta, avui no tinc el cos per tibar massa i la pedra està superfreda, la dificultat em diu el company que és 4c+, suposo que al final m'equivoco per què ataco un desplom que no és tan fàcil a més no hi ha bolts, després em diu el company que a l'esquerra havia un parabolt i que el pas per allí no tenia res. Com ha sortit el solet, continuem i fem una via molt maca que està al costat, li posem 5b+, no és V+ però tampoc V, ens ha agradat força. Com sembla que l'adrenalina li va be a les meves lumbars, provem una via de 6a que està al costat, molt fineta al començament després més fàcil, carai com més costa més disfrutem. Llàstima que comença a fotre fresca, per què es veuen línies molt xules. Anem a la Palomera I que encara li toca el sol, i fem un parell de vies fàcils, fins que el fred ens fa marxar. Baixant, em trobo supermotivat tinc ganes de tornar a provar els 6bs i un 6c, per aquest últim caldrà entrenar.


Via de més a la dreta encara tapat


Al final ha quedat un dia molt bo










A la Palomera 1


divendres, 5 de desembre del 2008

MONTSERRAT Paret de la Codolosa "via l'últim fluter"

Avui divendres després de la feina marxo cap a Collbató, no sé si tindré molt de temps, però vui probar-ho. Son quarts de quatre i estic davant de la Paret de la Codolosa, fa pocs dies vaig veure a internet unes vies obertes pels Alberts. La via triada és la de l’últim flutter, una mirada a la ressenya i suposo que deu de ser molt semblant a la majoria del sector. L’aproximació, com totes les vies del sector és molt ràpida, a peu de via hi ha un parabolt diferent als que estem acostumats a veure a les parets. Ataco la via directament, no aneu a la dreta que sembla el més lògic, pugem per la placa IV-IV+ fins arribar a un diedre que va cap a l’esquerra, allí comencen les dificultats , fem un tram preciós i ben equipat de V molt mantingut, tot i ser una paret modesta aquest tram té molt d’ambient. Desfaig el llarg i torno a disfrutar de la tirada, ha estat una sorpresa molt agradable, abans de començar m’imaginava una via amb placa amb algun tram més vertical de V, doncs no, uns pasos molt agoserats. El segon llarg, és facilet una placa de quart on hi trobareu un parell de parabolts. La via malgrat ser curta, molt recomanable. El descens és pot fer en ràpel o bé pujar una mica fins agafar el camí de les bateries.

Paret de la Codolosa- l'últim fluter

Primera tirada, la més maca




Últims raigs de sol