dimecres, 9 d’octubre del 2019

VILAMALA Arantxa al país dels sons trobats

Dimecres 9 d'octubre em trobo amb el Cesc a Solsona per anar a Vilamala. La nostra sorpresa és que a la famosa corba, no ens deixen aparcar, perquè han de fer un rodatge. Anem enrere a deixar el cotxe i enfilem cap a la paret, per l'aproximació clàssica, pel que ens va dir un escalador local,  hi ha una aproximació més còmoda i curta.
A peu de via trobarem dues fletxes la del mussol gris i l'Arantxa. Les dues primeres expansions, que no es veuen des de peu de via (però hi son), són comunes, després ens desviem a la dreta. Aquest primer llarg a mi m'ha agradat. Els llargs segon i tercer fan perdre continuïtat a la via. El quart llarg sembla més difícil del que realment és, IV i la part pròxima a la reunió un pel més difícil, per mi el llarg més bonic. L'últim llarg, que és el de més dificultat, té algun passet obligat de V+. DE material amb les expansions de la via, per nosaltres ha estat suficient.
El lloc és molt guapo, llàstima de la part del mig de la via, que li fa perdre continuïtat a la via. 


 La paret on hi ha la via

 El Cesc arribant a R1

 El company en L2

 El bonic L4

 L4

 Arribant al cim

 Fotocim

Ressenya del Llorenç. Per mes info prem