diumenge, 7 de desembre del 2014

ALOS DE BALAGUER Serrat del Poll "via Canto por soleares"

De jovenet havia sentit dir que si a partir dels 50  no et fa mal res és que no estas viu, collons en el meu cas ho segueixo al peu de la lletra, quan no molesta el maluc ho fa el turmell o el colze o la clavícula, en fi ja veig que ho hauré d'anar trampejant i escalar el que es pugui.
Aquest diumenge 7 de desembre, quedem amb el Josep Anton per anar a Alòs de Balaguer, on fa molts anys vam fer l'Olga Frontera, avui anem a una via dels companys de Lleida que ens van dir que només per l'últim llarg, valia la pena. Així que fem una mínima aproximació i xino xano ens plantem al peu de l'últim llarg, bufff li dic al company, això és per aquí? Sembla el desert no es veu res ni cantos ni res. Però el Pinto ens va dir que no es veu res però que hi molt de canto. Quan no escales regularment el coco mana massa, així que amb el cul ben estret amunt. No ho semblava però es troba molt de canto i molts llocs per anar posant friends, el llarg és preciós.  

El company en el segon llarg


El Josep A. en R2

En la preciosa placa de l'ultim llarg

6 comentaris:

Bloc Empotrat ha dit...

Ei!, feliçitats per la via!, on podem trobar la ressenya?. Sembla ben guapa!

carreteret ha dit...

A mi també em va agradar molt el darrer llarg. Les ressenyes es poden trobar a http://escaladaperatontos.blogspot.com.es/2014/10/una-placa-dorgasme-canto-por-soleares.html

Jaumegrimp ha dit...

Així m'agrada Mingo, cal tréure els mals a passejar sí senyor! la recomanes la via? doncs li haurem de fer una visita.
A veure quan coincidim Mestre !

Gatsaule ha dit...

Molt bé, Mingo, sembla que continues viu, doncs!! Dels altres llargs no en dius res, així que ja m'imagino com deuen ser...

Mingo ha dit...

Hola Marc (no recordo si aquest era el teu nom) la via com a llarg bonic és l'ultim, els altres no són lletjos però res a veure amb la preciosa placa de l'últim llarg.

Jaume aquesta via tenia 5 minuts d'aproximació i la baixada la vaig fer poc a poc, m'hauré d'acostumar a tardar més a baixar que a pujar. A la zona hi ha algun altra via de dificultats semblants i crec que ara n'estan obrint una, la gent de Lleida.

Hey Joan tu si que aprofites bé el temps criant i no parant de fer muntanya. La via no és res de l'altre mon però l'ultim llarg es d'aquells que quan te'l mires set fa una mica el cul estret però és questio de posar-s'hi. El lloc és molt bonic hi ha una passejada molt agradable i bonica en direcció a Camarasa apta per tothom.

JOSE LUIS ha dit...

Por si fuera interesante o de utilidad para ti, para tus compañeros de rutas o para los lectores de tu web, tengo publicado el siguiente blog:
plantararboles.blogspot.com.es
Un manual sencillo para que los amantes de la naturaleza podamos reforestar, casi sobre la marcha, sembrando semillas producidas por los árboles y arbustos autóctonos de nuestra propia región.
Salud,
José Luis Sáez Sáez