dimarts, 5 d’agost del 2014

Pic Anayet 2.534m "via los balcones de Anayet"

Després d'estar pendents de la meteo finalment ens trobem amb tota la penya de Madrid i Bilbao a Sabiñanigo. Malgrat avui havia de ser un dia insegur a la tarda, els meteoròlegs de torn no l'han encertat i aprofitem la tarda per pujar a un pic que ara no recordo, just sobre Sabiñanigo.
Ens apalanquem en uns prats molt agradables en la zona de Panticosa. El dia següent tal com indicava la previsió fa un dia molt bo, així que anem al pic Anayet. No les tinc totes, caminar tres hores i baixar unes tres més no acabo de tenir-ho clar, però el Jorge que pensa amb tot em diu que l'ascensió és molt sua i la baixada a excepció del primer tram també és tranquil·la.
Així que aparquem el cotxe a la carretera que puja al Portalet, per què ara l'estiu l'estació del Formigal tanca l'aparcament de l'estació i cal caminar un parell de quilòmetres asfaltats, Quan comences els fas sense adonar-te'n, però a la baixada es fa pesadíssim.
Després de dues hores en suau ascensió arribem als llacs i ja és veu l'Anayet al fons, una zona molt bonica i solitària amb el Midi com a convidat. Ja només ens queden tres quarts per arribar al peu de via on ja hi ha enfilats dues cordades. El peu de via és molt senzill de trobar doncs hi ha un parabolt amb una tapa blava de plàstic.
El primer llarg, tot i que de peu de via no ho sembla és molt vertical però només té un passet complicat V-. Si aneu tres és millor no fer aquesta reunió i fer-ne una més còmoda 10 metres més amunt.
El segon llarg nosaltres l'hem empalmat amb el tercer, zona fàcil on cal estar atent a la roca.
El tercer llarg (4rt de la via) és tècnicament el
més difícil un diedre molt bonic amb algun pas de V+, no obligat.
El quart. És de tràmit
El cinquè surts a l'esquerra per una zona de blocs molt xula i vas a parar a una placa de IV/IV+
Dos o tres llargs per la placa IV/IV+. Al final surts per una fissura molt acrobàtica, després de la qual trobareu un pas de V+ que no surt a la ressenya ( no és obligat). Sortim a l'aresta i en un parell de llargs som al cim.

La via està força bé i només cal portar cintes, nosaltres portàvem friends i jo per que no fos dit en volia posar algun però no vaig poder. Si porteu friends segur que el passejareu.
Imagino que el lloc i la bona equipació fa que sigui una via molt repetida, jo crec que mai havia escalat així per Pirineu, però com ja tenim una edat, ara ja tenim llicència per fer aquestes vies, que portem molts anys pegant cops i posant estris i el cos comença a passar factura. Em sembla que ara en diuen love climbing d'aquestes vies. Doncs el que deia que estan molt bé, disfrutar molt i no patir massa. Felicitacions als de sendero límite per la via.



 Ens llevem amb la Penya Telera al davant

 Zona dels llacs, un indret per perdre-s'hi

 Pic Anayet recorregut de l'escalada

 L1

 El Joserra arribant a la R1

 El llarg més difícil de la via L3 (L4 de la via)

 El Quique sortint del tram complicat

 El Joserra amb 70 tacos acabant el llarg

 Bonic llarg 5 (L6 de via)

 El Quique en el mateix llarg

 La Foratata des de la R7

 L12 de via sortint per la bonica aresta cap al cim

 FOTOCIM