Ahir després de fer l'òptima quedem
per anar a Malanyeu a escalar una estona. Farem un parell de vies i
si encara queden ganes doncs alguna més. Al arribar estem sols, així que tranquil·lament anem a la Doraimon. La via un cop
has fet la primera tirada, la resta no presenta massa interès. Avui
ja veiem que farà calor, però malgrat aquesta ens posem a la sac
d'impaciència que la tenim al costat. El primer llarg és semblant a
l'anterior potser una mica més difícil i les assegurances no tan
juntes. El segon llarg és un flanqueig bastant atípic en la zona
que totes les vies pugen rectes, no està malament i el tercer llarg
té una part final amb un tram força divertit. M'ha agradat més
aquesta segona via. Baixem i ja només tenim ganes de posar els peus
en remull en el riuet. Al arribar al cotxe ens trobem a l'Amadeu
Pagès que ens proposa vies interessants per la propera visita.
L'escalada a Malanyeu no és de les que m'entusiasmen però el lloc
és únic i això ens fa tornar en aquest indret del Berguedà tan
bonic.
L1 crec que de la sac d'impaciència
El Quique arribant a la R1 de la sac d'impaciència
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada