Els Molines han dit que avui serà el dia més càlid del que portem d'estiu, així que pugem d'horeta cap a les agulles de Comalestorres. El nostre objectiu són la primera i segona Agulla de Comalestorres, on segur que estarem tranquils.
Malgrat no toca el sol arribo ben cansat al peu de les agulles, coi veiem una parella que també ve on som nosaltres, això si que es estrany, doncs la majoria de gent s'enfila a la quarta agulla. Després de xerrar amb ells mig matí doncs hem escalat de costat i rapelat junts, resulta que coneixen a la gran majoria dels bloggers.
La primera via que fem és de les fàcils instinto clásico, tot i que el concepte fàcil és molt relatiu. La primera tirada diu la guia que té tres expansions, però jo m'equivoco, xapo una expansió de la via del costat i me'n salto dos de la meva via, sort que no és massa difícil IV. El segon llarg és un diedre de IV+, la mare que el va parir no hi ha res i les fissures no són massa bones però ens hem sortim bé, la R es fa en un arbre. L'últim llarg de tramit. Rapelem amb la parella que ha fet la Sherezade.
Pta Ferrusola, agulla Jordi Pujol i 1a agulla de Comestorres
1er llarg Instinto clásico ?
Ara ens hi posem nosaltres, el primer llarg vas pujant sota un sostre, jo m'equivoco i vaig pel lloc que sembla més lògic, per no equivocar-vos cada cop que xapeu mireu a l'esquerra per localitzar un bolt posat al sostre i que marca el lloc on super-lo (V). El segon llarg és molt guapo (V+) cal pujar en direcció al diedre de l' instinto clàssico, però, mantenir-vos al fil; equipat amb bolt i possibilitats de completar amb friends, després sortim a una placa molt guapa d'adherència fins la R2. L'últim llarg és fàcil fins on arriba la via feta abans.
Sherezade?
Segon llarg de la Sherezade
2on llarg Sherezade
Tornem a ser avall; sort que fa una mica d'aire, la calor es fa notar, estic superdesganat si el col·lega em digués de baixar ho faria, però tinc clarissim que no m'ho dirà. Així que mengem una mica i bevem sueroral. Anem a la segona agulla, amb la intenció de fer l'hora dels adeus i si encara tenim temps fer la Còmplices que la parella del matí n'ha parlat molt bé.
La primera tirada i segona són molt senzilles, la tercera , marca que hem d'anar a un arbre i seguir per una mena de sostret, allí anem, al peu de la placa veig un bolt i cap a l'arbre, collons m'agradaria tenir una fissureta per posar alguna cosa, no és massa difícil però si rellisco me'n vaig per sota la R, passo una baga a l'arbre i miro per on he passat i un pelet més a l'esquerra veig tres bolts, dedueixo que no els he vist pel sol, que va directe als ulls, de totes maneres creiem que són d'un altra via. Continuo amunt per un tram maco, com la corda li costa de córrer i a més no tenim presa, faig R en la via que puja al costat. Ara tenim tres possibilitats, per l'esquerra es veuen bolts i fàcil, recte amunt sembla difícil però els bolts estan a tocar en cas d'apuro pots fer un Ao i a la dreta va la nostra via no es veu gran cosa, una mica de vegetació i una expansió a la quinta forca. Com nosaltres som de la cofradia dels rucs, cap a la dreta, poso un camelot del 2 i miro l'spit uns 15 metres per sobre a més no es veuen bones fissures. Tres metres per sobre sembla intuir-se'n una de petita, m'he de decidir, si faig el següent pas no hi ha marxa enrere, doncs endavant, merda la fissureta cega, quan miro on posar el peu dret s'apareix sant SPIT a l'alçada del taló, no és que el tram sigui difícil (V), però hi ha alguns líquens i el granit sembla que fa una mica de sorreta, i que coi encara que l'spit no escala vaig més tranki. De la R baixem amb dos ràpels. Tot i que ara em sento més animat que abans de començar la via, ja és un pel tard per fer la Còmplices, però fa una pinta bonissima, queda a la llista.
Inici de L'hora dels adeus. 2 agulla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada