dissabte, 18 d’abril del 2009

MONTSERRAT El Setril Via "Salvadó-Alava"


-->
Tot i que no tenia previst escalar, per què la previsió no és massa bona i amés tinc unes molèsties al braç que no acaben de passar. Al tard em truca el company i em convenç per anar a Montserrat. Com la previsió és d' aigua al migdia, quedem d'hora, a la trobada s'hi ha afegit en Tato, que ve de Lleida. Tot i que no m'agrada gaire repetir vies, decidim anar a fer la Salvadó-Alava al Setrill, que hem llegit que l'han reequipat amb parabolts.
Després d'una agradable, passejada amb un bon solet arribem al peu de via, bufff que poc motivat em sento, la pedra està freda, tot està humit i el començament amb una mica de verdet patina una mica. Malgrat tot, enfilo amunt fins un spit que l'altre cop que vaig venir no hi era, el bolt està molt aprop, però amb la humitat s'agraeix l'spit. Arribo al bolt, ara tinc el pas que li marquen 6a o bé V-Ao, lo segon res, si hagués menjat més petit suís de petit hi arribaria. En fi, jo d'aquí no baixo malgrat estic gelat, em fot mal el braç i tinc més por que vergonya, al final no sé si he fet un pas de levitació però m'he desencallat i amunt. Poc a poc arribo a l'últim bolt, la role la veig lluny, collons amb el tram que estic fent, montserratí d'agulles total, segurament amb caloreta aquest tram es fa millor, per què l'altre cop que la vaig fer no recordava haver patit.


Inici de la via


En Josep Anton acabant el 1er llatg


En Jordi (Tato) tastant codulets


-->
La tirada següent és veu fàcil uns 30 metres de IV-IV+, hi trobareu un parell de parabolts. Hi ha molts foradets on hi podeu posar friends.


Segon llarg


-->
La tercera tirada amb un solet esplèndid és preciosa, uns passets molt verticals però amb pressa molt bona fins sota un sostre que es flanqueja a la dreta i després es supera un petit desplom que li marquen V+, i fàcil fins una R que no hem fet, d'allí 15 metres i al cim.

Inici del tercer llatg


Acabant la via


Que maca que és la vista d'aquesta zona d'Agulles. Fem algunes fotos i avall per què el temps comença a empitjorar. Malgrat tot, decidim tornar per coll de Porc així fem una mica d'amfitrions.






Obrint pas


Va por ti, Mariajo


La baixada es fa desgrimpant del cim fins un arbre on hi ha un parell de bagues en un arbre, nosaltres vam deixar un mallon. D'allí amb un ràpel de 30m ( molt justet)



La ressenya la podeu trobar a Kpujo

10 comentaris:

zombi ha dit...

Mingu......ke vols dir amb aixo ke s´agraeix l´spit????escolta tiu,si estas cansat pren un te o un café no?????jajajajja...us va aguantar tot el dia sense pluja???vinga bou,ens veiem al PIRI!!!!
salut i roka!!!!!!!

Gatsaule ha dit...

Mira, una via que no coneixia... De fet, n'hi ha tantes! M'ha agradat, sobretot el fet de saber que està reequipada...

Almenys no us vau mullar!

llembresku ha dit...

Ei Mingo!! Varem estar prou a la vora dissabte!!! tampoc us vau mullar vosaltres? molts records i que et millori el braç!!!

Eduard ha dit...

Felicitats per la via!!
Hi ha un "veteranu" del meu club que sempre hem recomana aquesta via. Diu que és una de les Arestes Bruc més maques d'Agulles... Potser m'hauré d'animar a fer-la!!
Cuida't aquest braç!!

mchesa ha dit...

Enhorabona per la via!
La foto que has fet és d'un liquen anomenat Rhizocarpon grup geographicum.
És un indicador del grau de puresa ambiental d'un lloc, creix en zones poc pol·lucionades. A Montserrat es troba als bolos i roques àcides. Al Pirineu és molt abundant sobre granit i altres roques ígnies i metamòrfiques. La taxa de creixement d'aquest liquen està al voltant de 0,2 mm/any, o i sigui, que calcula l'edat i el testimoni que representen aquests organismes que habiten les roques.
Una abraçada i moltes gràcies pel detall!

Lai ha dit...

Que guapa sembla!! :-) queda apuntada!! :-))

Joan Baraldes ha dit...

Felicitats per la via,

Jo fa molts anys que la vaig fer i la recordo com a molt maca, el pas de la 1a tirada el vaig fer en A0 o A1, ara ja no ho recordo, i la tercera tirada, vertical, assequible i molt maca.

salut i a tibar

Ricard de Mataró ha dit...

Que tal Mingo, molt bona aquesta via,amb pasos finets montserratins,jo la vaig fer fá molts anys i em va agradar molt.
A veure si coincidim algún dia per montserrat,fins aviat i que et milloris el braç.

Mingo ha dit...

Zombi que passa nen. L'spit no és per agafar-se és que hi ha una bona nata, directa al terra i amb la pedra humida feia una mica de cangelo.

Joan la via està molt be, a mi no m'agrada repetir vies però em va agradar força, llàstima que les condicions a la primera part no eren les òptimes.

Albert os devia anar de poc pq vam veure gent al cim de la Portella 10 minuts abans de la pluja.

Eduard jo no la recordava massa és una via molt Motserratina, val la pena.

Moltes gràcies per l'explicació Mariajo. La màquina no dona més de si. Una abraçada.

Lai està força bé, essència montserratina

Joan B deus de ser més alt que jo pq jo no arribava al parabolt, per poc. El que després vaig recordar és que l'altra vegada vaig anar un pel a la dreta que hi ha més vidilla.

Gràcies Ricard, lo del braç, doncs paciència no entreneré un parell de setmanes i escalar suau, a veure si es solucioni. Una abraçada

Dalton's ha dit...

Aquesta via es fina de collons!!