dissabte, 21 de març del 2009

SERRA DE SANT JOAN Espero de Montanisell (via J.Jover)

Ara fa tres setmanes que estàvem en aquest racó solitari del Montsec, en aquella ocasió vam fer una via amb molt bona roca, bon equipament, una disfrutada de via. La sensació que tinc amb la via d'avui és totalment diferent, no té passos tan estètics, però vies com aquesta et fan madurar com escalador, aventura total.

Buscant per internet informació de l'esperó de Montanisell, no en trobem això vol dir que deu de ser una via que no es fa massa. En la pàgina de la Tribu hem trobat una ressenya del Joan Jover i diu que per la primera tirada calen 4 claus variats. Així que agafo el meu martellet, que sempre és la riota dels meus col·legues, per què no es creuen que clava claus; uns quants pitons, mare meva ja ens recordarem de clavar-los? ens diem amb el company, un joc d'aliens, un de camalots fins al 3 i fissurers.

L'aproximació (punt de sortida el mateix de la via Con ocho basta) la fem no allunyant-nos massa de la base de la paret, anem passant el peu de via de la sinchapa, peus de poc, aerolito sevillano (que fot molt bona pinta) i finalment arribem a l'espero de Montanisell, és clau per trobar el peu de via un bloc desenganxat de la paret.

Iniciem el primer llarg en un petit desplomet llàstima que hi ha branquetes i la roca una mica delicada per què el pas és V+/6a, continuem per un tros més fàcil fins que arribes al segon clau, a partir d'allí comencen les dificultats uns 8 metres que jo no li posaria més de 6b. Ens ha anat sortint fins que una argelaga en mig de la fissura et detura, no hi ha collons d'arrencar-la, per què amb la força pots anar darrera i el clau està uns metres per sota. Aconsegueixo posar un alien groc i amb un passet d'Ao et poses a l'alçada de l'últim clau, la dificultat tècnica minva però la de coco al reves. Un cop a la reunió repasso mentalment la tirada: té 4 claus, 3 ponts de roca equipats, una baga en una savina. Jo he posat l'alien groc, blau, camalot 3 i una baga en una savina. Els estreps no calen i els claus tampoc.



Inici del primer llarg


Aqui comencen les dificultats





El segon llarg, té millor roca, la dificultat IV/IV+ però cal tenir una certa intuïció per trobar l'itinerari. En la reunió hi ha un spit, aquí hem posat un clau. No entenem pq no van posar l'spit un parell de pams més amunt que hi ha una fissura ideal per friends


Arribant a la R2


El tercer llarg té un primer tram preciós i molt aeri fins arribar a peu d'un desplomet que té un spit, li marquen V, però jo he fet desploms de V+ que eren més fàcils. Inicies un flanqueig a l'esquerra no és difícil però vas amb el culet apretadet doncs cal agafar-se a un bloc que sona a vuit, es surt per una canaleta (IV+) i quan pugueu feu reunió, no feu com nosaltres que vam fer cas de la ressenya, les cordes corren amb molta dificultat i no t'adones si has recuperat la corda a més no hi ha comunicació amb el company. Apart de l'inici de la tirada la resta no és massa maca.


Inici del tercer llarg


L'últim llarg té un spit, que té més funció de fita que d'assegurança pq un cop has passat el lloc més compromés te'l trobes. Després d'aquest, cal anar a la xemeneia; l'inici és abrasiu i difícil, després deu de ser més senzilla, el company va optar per la placa, la veritat és que des de la xemeneia és veu més factible però té un passet de V+/6a on va molt bé un tascó per assegurar el pas, finalment queda un pas més espectacular que difícil (V) i narinant fins dalt.


En el pas difícil del 4art llarg


Finalitzant les dificultats


Malgrat hem tardat més del que calculàvem, ens sentim satisfets, aquí dalt, s'està tan bé.







El meu supermartellet


Croquis de la via



La baixada es fa pel vessant contrari, caminant fins una pista una mitja hora

11 comentaris:

Raquel ha dit...

Ostres, tela la via, no? Felicitats pel vostre coco!!!

Jesús Alejandre ha dit...

Ei Mingo,

Eests com un tot terreny, et va tot.

Certament, si tries un itinerari de j.jover, l'aventura, està assegurada. De vegades necessitem i ens convé, d'altres sensacions, que oblidem molt sovint, en pro de la seguretat i la dificultat.

jesús.

Anònim ha dit...

Felicitats per la via!!
Deuríeu estar ben tranquils, no? Aquesta part del Boumort és preciosa!!

Joan Baraldes ha dit...

Felicitats per la via.

Jo tinc un invent de martell lleuger ( no tant aconseguit com el teu) que fa la feina i que si el veus, et faràs un far de riure.

edunz ha dit...

ep felicitats i anar descobrint la serra de st.joan!
l'aerolito és molt maca, i cal apretar!
records

llembresku ha dit...

Ei Mingo!! Ni sense assegurances hi ha qui et pari!! Té molt bona pinta aquesta via. A veure si amb la colla ens l'apuntem i hi anem. Molts records!

Gatsaule ha dit...

Mingo, aquesta me l'apunto, és de les que m'agraden! Si me'n sortiré o no, ja ho sentiràs a dir algun dia....

Gràcies per la informació!

Mingo ha dit...

Gràcies Raquel, aquestes vies que mires la ressenya i dius, això és fàcil. Però tot i que no hi ha passos difícils vas tota l'estona a 100.

Jesús, no es pot dir millor.

Gràcies Eduard, nosaltres i els voltors erem els únics.

Gràcies Joan B, jo aquest martellet me'l va comprar un amic de Bilbao, però mai n'he vist a les botigues.

Gràcies Edu, quan siguem una mica més bons ja anirem al aerolito.

Ep Albert, si veniu jo os aconsellaria la Montfort, és una clàssica força bonica.

Joan clar que te'n sortiras. Una abraçada, presi(ho he dit be?)

Anònim ha dit...

HOLA MINGO ,JA VEIG QUE ESTEU AMB FORMA. AQUETA VIA LA VAREM FER AMB EL "TATO" I EM VA AGRADAR FORÇA. EL DIA QU'ENS VEGEM T'ENSENYARE LES MEVES RELIQUIES DE MATERIAL I ET FOTRAS UN FART DE RIURE, NO ET PENSIS QU'ETS L'UNICA ANTIGUALLA QUE VOLTA PEL MON.T'HE ENVIAT PER CORREU LA RESSENYA DE LA VIA NOVA A SANT LLORENÇ. ESPERO QUE T'AGRADI. UNA ABRAÇADA

Jaumegrimp ha dit...

Bona activitat! cada cop us aneu posant en terreny mes d'aventura, es nota que la màquina funciona!!

Xavi ha dit...

Avui l'hem repetit. La via no ens ha acabat de fer el pes; trams trencats i una mica d'herba. Algun tram bo (sostret 3a tirada i 4t llarg) però massa curts. Tampoc hem clavat res. Amb els friends i àliens es passa bé. N'hi de millors per la zona (Aerolito, Con Ocho Basta, Racons...). Una clàssica més tatxada de la llista. Gràcies per la informació.

Vagi bé!