dissabte, 25 d’octubre del 2008

ESCALES. Pic Sant Cugat "via Xicoia"

El trajecte d'avui me's tan conegut, vuit anys a Vielha donen molt de sí. Llàstima que vagi just de temps, per què l'espectacle que hi ha darrera de Montrebei és de conte, les fondalades plenes d'una lleugera boira i la llum del sol per sobre li dona un aspecte imaginari. He d'afanyar-me a Pont de Muntanyana m'espera en Josep A.
El projecte d’avui, és la via Xicoia que van obrir en Marmo, en Luichy i l’Edu Ortuño; fa temps que li tenim ganes, però aquesta paret no està massa aprop de casa. Arribem a Escales i al po
ntet, ja fot l'aire fresquet que ve de la pressa, esperem que a la via no emprenyi massa. Marxem del cotxe com els modernos, amb tot posat.
Comencem la tirada, per una placa fina que anem flanquejant amb tendència a l'esquerra, fins a topar-nos amb una fissureta que remuntarem uns metres per passar definitivament a l'esquerra i fàcil fins la R(V+/IV). La tirada està força equipada amb bolts, si voleu en la fiss
ura es poden posar friends, la via es fa amb un joc de camelots fins al 3, el 1 i el 2 són els que més hem utilitzat.
Primer llarg

El segon llarg, és un canvi de reunió fàcil.
El tercer llarg és una placa compacta, bastant tombada (V+), no cal posar res, per què està equipada.

Iniciant la tirada

El Company arribat a la R

La quarta tirada, és l'estrella de la via 6a/V+, però de veritat i mantingut, comences amb un ramonage entre l'arbre i la paret fins el primer seguro, a partir d'allí una placa molt vertical i amb regletes molt petites fins arribar a una fissura diedre, on trobareu un friend que algú no va poder treure, nosaltres tampoc l'hem tret, el tram és duret i si vas equipant has de tenir bona pil.la, per què no hi ha bons llocs per descansar i posar catxarros, més amunt tornem a trobar parabolts, a l'últim hi ha un mosquetó, algú ha baixat, joder quina excursió fins la R, hi ha una fissura diedre, que no es veu fàcil, a més no sembla que entrin be els catxarros. Enceto el tram, a mitat del recorregut hi ha un punt on estàs còmode i entre de conya el camalot del 3, ja sense problemes fins la R.

Després de la placa de 6a

En Josep A. en la tirada més maca de la via




El cinquè llarg, surts per un diedre-placa amb savina (V+) i després fàcil fins la R (V).

En Josep A a l'inici del 5 llarg



El sisè llarg és una placa amb molta presa (V/V+) això és el que diu la guia, només afegir que és un cinquè més dels fàcils com totes les tirades, a exceptuant la quarta.


Ja no més resta el setè llarg, es veu molt espectacular remuntar una cresta fins un ràpel de 50 m.
En Josep A en l'espectacular tirada


La via és recomanable, no més que per la quarta tirada val la pena, llàstima que la carretera passi tan aprop, per què estàvem sols.

Les esbeltes agulles del Pic de Sant Cugat


La ressenya de la via, ha estat escanejada del llibre Pirineos Roca Caliente vol Escales

8 comentaris:

saumi ha dit...

Bones Mingo, quines fisures mes guapes. Molt guapa l'activitat a veure si veniu mes per les terres de ponent

Jaumegrimp ha dit...

Es veu interessant la via, però cau força lluny no? portes bona marxa Mingo, et veig be!

lux ha dit...

Tinc moltes ganes d'anar a escalar per aquest zona! no ho he fet mai, pero aquesta pica una mica....
Felicitats!!

Gatsaule ha dit...

Em sembla que per aquí no hi escala gaire ningú, tret d'alguns romàntics. Fa anys vaig estar a l'aresta SW (llarguíssima), i també estàvem sols.

Llorenç ha dit...

OStres!!! ens vam estar mirant de fer alguna via en aquesta paret però era l'estiu..i ens van dir que era un forn! potser ara es l'epoca!!bé, ara no que fot molt fred!

es veu guapa la via i les plaques! bona feina Mingo!

Mingo ha dit...

Saumi, si venim molt per la Terraferma, jo de fet encara i tinc quasi tota la familia, la terra sempre tira.

Jaume com va tot? venir del Maresme és una mica pal, però el divendres em vaig quedar a dormir a Lleida i aleshores no és tan pesat.

Lux ara a l'hivern s'està molt be, hi ha moltes vies no molt difícils, la cosa és preciosa, altres que estan bé: que pagui Pujol, la Ramona,....la Xicoia a mi em va agradar força, l'únic llarg duret és el 4art la resta de V+, jo crec que no ho son.

Deu ni do Joan, l'aresta és llarguissima a més fa pinta de tenir molt ambient. Jo d'aqui tinc ganes de fer la Lafranque a veure si a la primavera, tu tb pots venir.

Llorenç a l'estiu, és pot escalar a primera hora del matí al sector on hi ha la Elfos, per què a la resta de llocs fot una calor difícil de soportar.

Anònim ha dit...

mingo, mingo!!! cada cop que miro el teu bloc m'acollono!! a veure si et passes al friqui i et deixes d'alegues i osties...

marctrepe

T'he posat falta al plafó

Lai ha dit...

Bones,
No recordo massa d'aquesta via, només q em va costar el primer pas per sortir de terra, q la fissura de 6a era guapa xo durilla, i q els llargs de dalt tenien una mica de mala roca. El llarg de fissura-diedre, el recordo guapo,xo la via no em va deixar gaire bon gust... no em va fer el pes...
Això de que a Escales no hi va gaire gent... no sé, jo he fet unes 5/6 vies allà... i sovint m'he trobat amb cordades. Lo bo q té, és q és ideal per l'hivern, nosaltres hi vam escalar en màniga curta un dia 1 de gener.
Mingo no pares! molaaaa! :-)