MONTSERRAT Serrat del Muntaner cara W "Abierto hasta el atardecer"

Tot i que el dia és curtet, avui dijous, quedem després de dinar amb el Josep A. Decidim provar a la cara oest del Serrat del Muntaner, que té una aproximació curta i no el coneixem.

Arribem a la paret , de lluny semblava més paret, anem a buscar la via de més a l'esquerra, abierto hasta el atardecer, veiem una placa fosca amb parabolts que no fot massa bona pinta i la part de dalt, no invita gens a explorar-ho, a més no s'assembla massa a la ressenya que tenim a les mans, ui avui no sé si escalarem massa. Tornem enrera, i sembla que en Josep A. que té molta habilitat buscant vies, finalment la troba.

El primer llarg, és V i després V-, carai que finet, penso que és que fa dies que no toco paret i que és el primer llarg, Quan arriba el company, comenta que el V és molt V. De totes maneres el llarg és molt maco, i la tirada esta ben equipada amb parabolts.

Escalant la placa del 1er Llarg

El col·lega, que ahir va fotre la Rampas invertidas a Vilanova em cediex el llarg. Comença am

b un tram de V-, on trobareu una universal i bolts, bé també hi ha un clau però no cal xapar-lo per què tens el parabolt a un metre per sobre. La tirada fantàstica el 6a, molt guapo. Suposo que no es fa gaire aquesta via per què hi hem trobat teranyines en algunes presses.

El tram amb més dificultat

En Josep A. acabant el llarg ( no aconsegueixo posar-la be, ei la foto)

L'últim llarg, és una placa de IV+.

Els colors de la tarde són preciosos, llàstima que hem de tornar

Per fer la via, solament necessitareu unes 10 cintes. La baixada es fa amb ràpel els dos primers no arriben als 30 metres, però l'últim fa uns 32 metres. Llàstima que a les 6 ja es faci fosc, per què ens hem quedat amb ganes d'escalar, la via es fa ràpid i està ben equipada.

La ressenya ha estat escanejada de la guia de Montserrat Sur d'en Luis Alfonso i altres

Ésla número 1

ESCALES. Pic Sant Cugat "via Xicoia"

El trajecte d'avui me's tan conegut, vuit anys a Vielha donen molt de sí. Llàstima que vagi just de temps, per què l'espectacle que hi ha darrera de Montrebei és de conte, les fondalades plenes d'una lleugera boira i la llum del sol per sobre li dona un aspecte imaginari. He d'afanyar-me a Pont de Muntanyana m'espera en Josep A.
El projecte d’avui, és la via Xicoia que van obrir en Marmo, en Luichy i l’Edu Ortuño; fa temps que li tenim ganes, però aquesta paret no està massa aprop de casa. Arribem a Escales i al pontet, ja fot l'aire fresquet que ve de la pressa, esperem que a la via no emprenyi massa. Marxem del cotxe com els modernos, amb tot posat.
Comencem la tirada, per una placa fina que anem flanquejant amb tendència a l'esquerra, fins a topar-nos amb una fissureta que remuntarem uns metres per passar definitivament a l'esquerra i fàcil fins la R(V+/IV). La tirada està força equipada amb bolts, si voleu en la fissura es poden posar friends, la via es fa amb un joc de camelots fins al 3, el 1 i el 2 són els que més hem utilitzat.

Primer llarg

El segon llarg, és un canvi de reunió fàcil.
El tercer llarg és una placa compacta, bastant tombada (V+), no cal posar res, per què està equipada.

Iniciant la tirada

El Company arribat a la R

La quarta tirada, és l'estrella de la via 6a/V+, però de veritat i mantingut, comences amb un ramonage entre l'arbre i la paret fins el primer seguro, a partir d'allí una placa molt vertical i amb regletes molt petites fins arribar a una fissura diedre, on trobareu un friend que algú no va poder treure, nosaltres tampoc l'hem tret, el tram és duret i si vas equipant has de tenir bona pil.la, per què no hi ha bons llocs per descansar i posar catxarros, més amunt tornem a trobar parabolts, a l'últim hi ha un mosquetó, algú ha baixat, joder quina excursió fins la R, hi ha una fissura diedre, que no es veu fàcil, a més no sembla que entrin be els catxarros. Enceto el tram, a mitat del recorregut hi ha un punt on estàs còmode i entre de conya el camalot del 3, ja sense problemes fins la R.

Després de la placa de 6a

En Josep A. en la tirada més maca de la via

El cinquè llarg, surts per un diedre-placa amb savina (V+) i després fàcil fins la R (V).

En Josep A a l'inici del 5 llarg

El sisè llarg és una placa amb molta presa (V/V+) això és el que diu la guia, només afegir que és un cinquè més dels fàcils com totes les tirades, a exceptuant la quarta.

Ja no més resta el setè llarg, es veu molt espectacular remuntar una cresta fins un ràpel de 50 m.

En Josep A en l'espectacular tirada

La via és recomanable, no més que per la quarta tirada val la pena, llàstima que la carretera passi tan aprop, per què estàvem sols.

Les esbeltes agulles del Pic de Sant Cugat

La ressenya de la via, ha estat escanejada del llibre Pirineos Roca Caliente vol Escales

MONTSERRAT Paret de la Codolosa "via Alimira"

-->

Tot i ser una mica tard, aquest divendres agafo els trastos i em planto al bareto de les coves del Salnitre de Collbató, he vist a la guia Montserrat Sud la via Alimira, a la paret de la Codolosa, que té tres tiradetes dos de V i l'última de IV, a més està equipada.

Preparo tot el material, que be la motxilla no pesa massa, porto 6 cintes, el silent i un seixanta. L'aproximació a la paret és curta, i en poc més de 15 minuts ets al peu, el primer seguro està una mica amunt i al peu de paret no hi ha cap vegetal amb garanties així que amunt, en el spit lligo la corda i penjo la motxilla, totes les comprovacions i amunt, els primers metres són força verticals però amb molta vidilla després la paret es tomba i gairebé una caminada fins la R, la tirada no és massa maca.

El segon llarg és el més bonic, uns 35 metres amb una dificultat de IV+/V i amb els spits justos, 6 spits per 35 mts, crec que per un que comença ha anar de primer és una tirada perfecta.

L'últim llarg és molt curtet dubto de si fer-lo amb solo, però la roca es veu dubtosa i jo tampoc ho tinc tan clar així que les operacions de sempre pujar, desfer el llarg i tornar a pujar.

Dubto de baixar amb ràpel, les dos primeres tirades tenen mes de 30 metres, com deu de quedar una hora de llum, prefereixo baixar caminant i no arriscar-me ha haver de tornar a pujar

El company "reposant" mentre desfaig el llarg

Escalant l'últim llarg

A les terres de ponent està despejat

La ressenya la trobareu al llibre Montserrat Sud

MONTSERRAT La Pastereta "via Barcelonets"

Que bé quan pots fer una escaladeta entre setmana després d'haver treballat. Aquest dijous he pogut coincidir amb el Josep A., així que després de dinar enfilem cap a la Pastereta, hem triat la via dels Barcelonets. La via es troba a la cara est, i només calen cintes.

El primer llarg és una placa força vertical de V , a mesura que puges la dificultat va disminuint fins que fas un gran flanqueig, que li marquen III/IV- .

La segona tirada, surts flanquejant a la dreta fins un petit desplom, el pas i la continuació és preciós 6a i V, llàstima que sigui tan curta, per què no té desperdici.

L'últim llarg, és un desplom amb 5 passets d'artificial, la sortida de V esta força bé sobre unes preses romes.

Poder fer un incís durant la setmana senta de puta mare.

La baixada l'hem feta per la mateixa via, en dos ràpels. El primer, fins la R1 i l'altre fins al terra. Es pot anar amb una corda de 60 metres, però aleshores cal rapelar de reunió a reunió

La ressenya la podeu trobar en http://www.onaclimb.com/montsecroq/montsesud.htm#

PIC CONILLER "Directa Avatar"

El primer cop que vaig veure la ressenya del pic del Coniller, vaig pensar: aquesta la vull fer en solitari. Sembla que dissabte serà el dia, perquè no he acabat de coincidir amb els col·legues; així que d'horeta cap a Coll de Nargó. Encara no hi ha ningú, no tinc clar que estigui en el punt de sortida. Mentre preparo el material, arriba una furgo, no sé si són escaladors o caçadors de bolets, quan arribo a la seva alçada xarrem una estona, em diuen que si que allí és el punt de sortida, ells venen a fer la via d'en Guillem, perfecte no els destorbaré. El camí d'aproximació és molt agradable i difícil de perdre, malgrat la motxilla en poc més d'un hora s'arriba a peu de via.

Fa dies que no vaig sol així que m'agafo el meu temps per fer tots els preparatius, al cap de poc arriba l'Eduard i el seu company parlem una estoneta més i ens desitgem sort.

El començament es força vertical, la ressenya marca A1, però surt molt bé en lliure a excepció d'un Ao que és molt factible en lliure, no crec que sigui més de 6a+, la continuació li donen IV i després un altre cop A1, un passet d'Ao per què hi ha terreta a les preses, quan desfaig la tirada ho netejo bé i de segon surt perfectament en lliure sense massa dificultat. Arribo a la R i voldria continuar, però només em queden 3 cintes de les 12 que portava. Quan rapelava la tirada he contat quasi 24 bolts, n'hi ha molts.

El segon llarg no el recordo gens li marquen A1 i IV però l'estrep no el fareu servir. Un cop a la R2 dubto si continuar, la tirada següent té un desplom i no sé si tindré prou material, com fa poc que he començat encara em noto molt conservador així que a desfer el llarg.

El tercer llarg té un desplom, des de la R sembla més desplomat del que realment és, ho provo en lliure però al tercer bolt no puc més, és molt dur per mi, però estic segur que algú més bo que jo li sortiria en lliure. Un cop fora del desplom, el tram que segueix és molt bonic.

Des de R3 em miro la ressenya i veig que em queden 4 llargs, els dos següents em decideixo empalmar-los el primer li posa IV+ i Ao i l'altre IV,II. Si em quedo sense cintes doncs la cosa ja no serà problemàtica. Així ho faig, l'Ao són passos d'adherència que en lliure jo diria que no són més de V, ep que jo soc molt normalet escalant. La R5 (R4 per mi) hi ha una corda fixa que et permet escapar caminant. Com he arribat amb 4 cintes això m'ha donat molta moral per fer els dos últims llargs en un de sol.

La part final es preciosa, en els dos llargs hi ha 5 passos una mica difícils potser algun és V+, em sento de puta mare escalant he aconseguit oblidar-me dels punts de seguro (que és difícil) i em sento tan segur que la possibilitat de caure em cap moment em passa pel cap. Quan arribo dalt hem torno a trobar l'Eduard i el seu company que ja tiren avall, jo encara he de desfer la tirada.

No sé si és l'escalada que he fet, o si és que fa una tarda deliciosa o el lloc que és preciós o tot plegat que em sento realment be, no marxaria d'aquí.

La baixada és fa seguint la cresta en direcció oest de seguida es troben punts vermells i tires de roba que fan difícil que et perdis.

Pic del Coniller "directa Avatar"

El començament de la via és força vertical, val la pena intentar-ho en lliure surten passos molt macos

Desplom del tercer llarg

Recuperant la motxilla que està en R3

En el últim tram de la via

El poble de Montanisell i la seva serra

La ressenya així com una aproximació detallada la trobareu en l'Onaclimb/ secció Coll de Nargó

MONTSERRAT Miranda de l'Alba "via del falcó"

-->

Avui hem quedat per fer una matinal amb el Josep Anton, així que ens n'anem a Frares Encantats per fer la Miranda de l'Alba, la via del Falcó. L'aproximació és una passejada realment deliciosa, a més fa un dia perfecte per escalar o per qualsevol cosa que es vulgui fer.

Arribem al peu de la via, una mena de rampa de III-IV+ des de baix no es veu res, però la ressenya diu que només calen cintes, imagino que la part final que es veu més vertical deu d'haver alguna cosa, per si de cas m'enduc els aliens per si hagués algun foradet. La tirada està neta, però pots anar una mica a la canal herbosa a pillar una savina que no està mal, a la part més vertical ja no hi ha vegetació, malgrat tot, torno per veure si puc posar alguna cosa, que bé hi ha una fissureta on hi caben friends, no és que sigui difícil però una patinada et fa tocar terra.

El segon llarg és una mena de flanqueig primer en Ao i després A1, els burils estan molt separats i del segon al tercer has de fer virgueries per arribar-hi, a més hi ha cintes cutres en els burils que dificulten mosquetonejar bé, per acabar de posar emoció em cau l'estrep, a sobre d'un arbre que hi ha en la canal del primer llarg, joder quina merda el meu superestrep, de totes maneres ja estic en un lloc on hi ha més vidilla, surt en lliure però molt finet, una travessia fina a la dreta i R

La tirada ha estat laboriosa. La reunió és un lloc de somni un forat amb una visió de Frares privilegiada. No veig massa el col·lega, però el sento renegar, treure els mosquetons dels burils era complicat i la posició no era massa còmoda.

L'última tirada és veu molt curteta un parell de murets de V ben equipats, em preparo per pujar però abans xarren amb el company que ha d'arribar se'ns falta a un dinar. Li dic que pugem i que ell marxi que jo ja aniré a buscar l'estrep, però tinc clar que no em deixarà sol per anar a buscar l'estrep, per què potser hem de fer un altre cop un tros de la primera tirada i enfilar-me a l'arbre. Així que rapelem i després de fer una mica el mono recupero el superestrep i cagant llets cap a Can Massana.

Primer llarg, pots assegurar-te amb una savina i després, a la part de dat trobes una fissureta

El segon llarg, equipat amb burils vells, a més tenen cordinos que dificulten el mosquetonatge.
Es pot passar pel cordino, però no feien massa bona pinta

TERRADETS Amanita de mica en mica

Quan les coses no surten el be que esperaves, costa de fer un post, però tot és un aprenentatge i possiblement aquestes situacions són les que més ens ensenyen.

El dijous l'Aleix em proposa de fer alguna via llargueta, per què ell vol provar si la seva espatlla lesionada respon. Li proposo fer l'Amanita Moscata que té una màxima dificultat de 6a+, espero que li estigui be, per què ell que és un friki de l'esportiva està acostumat a més dificultat. De totes maneres, la via llarga també la toca, em diu que l'última que va fer és la Latin de Montrebei, cosa seria per mi.

A la font de les Bagasses ens trobem amb el Wolfgang que van a fer una combinació a la paret de Terradets, nosaltres cap a l'Amanita tot xino xano, mira que és pesada aquesta aproximació. Tot i que a mi m'agrada fer la primera tirada, el company em demana de començar, m'imagino que la ristra de bolts de la variant d'entrada el criden, com les dues primeres tirades ja me les havia fet, doncs li cedeixo el llarg. Començo a pujar i m'adono deseguida que avui no estic gens bé em noto sense gens de pila, però vaig tirant amb més pena que gloria fins la R, arribo petadíssim, però continuo amunt, després del V+ necessito reposar uns minuts apart de la manca de força em noto amb les bateries buides, m'imagino que el pajaron dels ciclistes deu de ser una cosa semblant. Tinc una sensació una mica estranya em sento amb molta confiança però sense power. El reposillo em senta molt bé, així que arribo a la R. Des d'aquí es pot baixar caminant, però em trec aquesta idea del cap i em concentro en veure el company i en analitzar la meva situació. Aquesta setmana he entrenat molt fort, un constipat que em va sortir ahir i la descomposició que tinc possiblement sigui la causa, de que no m'hagi recuperat de l'esforç de l'entrenament. Entre aquestes cabòries arriba el company a la R i em fa menjar una barreta i un glop d'aigua que em senten a glòria. L'Aleix comença la tercera tirada de V, és molt maca i cal anar equipant.

La quarta tirada que l'enceto jo, és potser la menys maca de totes uns 35 amb un bolt, bé també hi ha un clau que no he vist, però pots equipar amb friends, la dificultat és V.

Em miro la penúltima tirada i és veu superguapa un desplomillo equipat i una placa que sembla més fàcil que la que hem fet en el primer llarg, un altra veueta en el meu interior va dient que no tinc força para ja. Quan arriba l'Aleix li dic que faré el que ell. Si puja jo darrera, però que si baixa jo també. Proba el desplom i decideix que no vol forçar l'ombro, així que rapelillo. Sempre costa abandonar quan estàs tan aprop, però no marxo amb cap sentiment de frustració, ja tornaré.

Sort que aquesta via te 6 llargs per que cada cop que he vingut n'he fet dos, la propera faré els dos que em queden, espero. Amanita de mica en mica

L'Aleix en la variant d'entrada


El col.lega en el segon llarg

Inici de la tercera tirada

El company arribant a la R4

Provant la cinquena tirada