diumenge, 30 de setembre del 2007

COLLEGATS Roca del Pessó "via Tànger"

El mes d'Agost ja vam anar-hi, però el temps estava molt insegur, així que vam canviar els plans i vam escalar la via Discovery, que oferia més facilitats a l'hora d'abandonar. La Discovery té llargs molt macos, sobre tot, a la part de dalt. No més sortir de la via va caure una tormenta important, crec que mai baixaré tan ràpid pels cables com aquell dia.
La Tanger, surt a molts llibres com una via molt recomanable, ho és, solament el tram abans d'arribar al bosquets i aquest, són les parts més lletges de la via.

DESCENS
Es fa vorejant la paret en direcció sud, fins uns els cables, després es segueix el camí fins al cotxe.
Primer llarg de la via




En el 4art llarg



Cinquè llarg


Nové llarg


La ressenya la podeu trobar en la web onaclimb
http://www.onaclimb.com/ressencatal/index.htm

dissabte, 1 de setembre del 2007

CAVALLERS Paret donde peta lo riu Malo "via los mundos de Edena"

En Sergi passa molt d'hora a buscar-nos, buff que exagerat les 6 del matí, tot i que faci mandra després s'agraeix. Arribem d'horeta a Cavallers, les 8. Comencem a caminar, i com per art de màgia perdem en Pinto, preparem l'artilleria i ens repartim les tirades, tot esperant que aparegui el tercer. Menys mal al cap d'una estona apareix, havia anat a creuar el riu a la pleta.
La via té dues parts molt diferenciades , la primera més continua i d'adherència i la segona que entre les tirades has de caminar, tot i restar continuïtat; les tirades de dalt i l'arribada al cim estan molt bé. La via recomanable.

Inici de la segona tirada V

En Pinto i en Sergi en la segona tirada

Diedret de la tercera tirada V

En Sergi en les plaques de la quarta tirada V+

LLarg vuitè V
Un llarg precios, el vuitè (V)
En Sergi en el novè llarg (IV)
Negociant el V del llarg 11


En Pinto en els últims llargs



DESCENS
La baixada es fa caminant, nosaltres vàrem baixar pel costat de l'agulla de Comalestorres.
La ressenya la trobareu en el blog del Luichy

dissabte, 25 d’agost del 2007

CAVALLERS Agulla de Comalestorres "via el pistacho asesino"

Fa gairebé un mes mentre baixàvem de la tercera tirada pel fred, em deia, aquí tornaré.
En gairebé una horeta ens plantem a peu de via, ja hi ha una parella francesa que esta escalant la segona tirada. Entrem per la blues, la tirada et posa les piles. Des de la R veig una parella que s'espera per pujar, estan molt espitosos pugen just darrera d'en Josep Anton, però a la segona assegurança es queden encallats, ho prova la companya amb idèntic resultat. Una altra cordada de bascos veien el panorama entren per la dendrometidos. Com han canviat les coses, des que vaig començar, abans potser teníem un respecte excessiu , clar que ens lligàvem les cordes a la cintura i escalàvem amb les kamet professional, entre altres coses.
Continuen en la via. La segona tirada no té res destacable IV+.
La tercera tirada, guapíssima, comences fent un pas una mica desplomat (hi ha un spit), continues per una placa i fissura fins un altre spit, continues pujant fins un sostret que et barra el pas, aleshores passes a la dreta a buscar l'últim spit de la tirada. Continuar recte fins la reunió, apart de l'últim tros en la resta els friends entren a sac.
La tirada següent, de l'estil de l'anterior, hi ha algun spit però els friends entren super bé .
Els llargs següents són una mica més fàcils, però no per això disminueix la seva bellesa. Nosaltres a l'última tirada vam sortir per la dendrometidos. Surts a la dreta a buscar un diedre molt aeri. Tirada preciosa com tota la via. Via mes que recomanable jo diria que obligada.
DESCENS Un ràpel de 50 m o dos més curts

Entrant per la Blues

Josep Anton en el primer llarg


Disfrutant com un "enano" en la tirada 3


Josep A. en la tirada 3



Orgasme total en el llarg 4

J.A. arribant a la R4


Diedre de V en el cinquè llarg


El colega arribant a R6




El company en l'últim llarg (dendrometidos)
Al fons la cordada de bascos (pistacho)


Si voleu una ressenya acurada la trobareu en la web d'onaclimb:
http://www.onaclimb.com/luichy/f_pistachor.html

dimecres, 8 d’agost del 2007

Pic de la Solana de Llauset "via Valdric"

Quan vaig començar a escalar, anar a Pirineu era tota una moguda. Escalar a Sant Maurici suposava sortir al matí amb el tren de la Pobla, esperar l'autobús que pujava a Esterri, i avançada la tarda et deixava a la Guingueta, i com no teníem un duro pujàvem a peu, amb uns motxilots de collons fins Espot i allí, ja al vespre, cap a Sant Maurici. I anar a la Pica, bufffffff, fèiem el mateix recorregut, el que passa que el bus et deixava a Llavorsí, i xino xano fins Areu, si tenies sort et pujaven amb autoestop, i després encara quedava una botifarrada fins al refugi de la Vall Ferrera, ara es pot pujar en cotxe, abans, ni amb 4x4 . Necessitaves un parell de dies per anar i tornar, aleshores teníem tot el temps del món.
Són les 8 del matí d'un diumenge d'agost i sortim en Tato i jo de Lleida, a Pont de Suert ens trobem amb en Josep Anton. Ja els tres anem a la pressa de Llauset on aparquem la furgo, comencem a pujar i després d'un túnel agafem un camí a la dreta GR que ens dura al coll d'Anglòs, d'allí aneu cap a l'esquerra seguint unes fites per la pedrera fins a la primera reunió de la paret, és una zona molt ampla, allí deixeu les motxilles o el que no necessitareu. D'allí es pot fer un ràpel o continuar caminant i baixar més endavant, però havien un francesos a peu de via i vam decidir començar escalar allí mateix.
La tirada, està força be IV/IV+ de bon granit, i els friends entren molt bé. Les reunions estan equipades amb spits.
La tirada següent, la tercera, té un tros de V, cal anar per la zona de l'ombra, bé si trèieu el cap on hi ha sol, hi ha una gran quantitat de líquens, que la fan impracticable
El llarg següent ja et deixa a l'aresta final, la sortida de la R3 hi ha una placa bastant tombada de IV, la resta anar crestejant fins al cim II/III.
Per baixar cal anar a una canal que hi ha a la cara nord, anem baixant fins una instal·lació de ràpel d'uns 25 metres, continuar baixant, a la dreta os trobareu la franja herbosa, que si la seguim anirem fins on son les motxilles, nosaltres continuem baixant volem fer la primera tirada. Quan arribem, encara hi ha els francesos, no sé que collons hi deuen fer tot el dia per fer un llarg de IV i V. La tirada impressiona, sembla més de V, però no, és un cinquè molt guapo, la millor tirada de totes.
Agafem les motxilles i al cotxe en uns 30 minutets ja hi som. De pujada, calculo que haurem estat entre tres quarts i un hora. A quarts de 5 estem dinant a Pont de Suert. Ostia, ja ho deia en Bob Dylan que els temps estaven canviant

Pic de la solana de Llauset, des de el Coll d'Anglòs

Els estanys d'Anglòs


Primera tirada


Els diedres de la segona tirada



Tercera tirada



En Jordi (Tato) arribant a la tercera R


Tercera reunió


La quarta tirada, surt a la cresta



Fent el gilipolles

La ressenya la podeu trobar alvolum III de Roca Caliente (ja l'escanejaré)

dilluns, 6 d’agost del 2007

CAVALLERS Agulla Jordi Pujol "via espero dels cremasants"

Aquest any és el segon cop que pujo per aquest camí, el dia és fantàstic i de reüll mirem l'agulla de Comalestorres, fa un mes el fred ens va fer baixar del pistacho asesino.
La via és molt agradable la primera tirada és la més difícil i maca. La resta IV/IV+ . La via te l'has d'anar equipant a excepció de les reunions; amb un joc de friends es fa.

Agulla Jordi Pujol
La via té 5 tirades , apart de la primera, que aqui no es veu, la resta és IV/IV+


Josep Anton en la segona tirada


Quarta tirada


DESCENS
Es fa un ràpel molt curtet pel vessant est i des grimpes fins un coll, aneu baixant fins trobar un ràpel d'uns 50 m.

diumenge, 13 de maig del 2007

COLLEGATS Paret de la Figuereta "Xemeneia del Pallars"

Aquestes xemeneies, profundes i fosques, sempre m'han acollonit. Un cop ja hi vàrem anar, però en veure-la vam marxar a altres vies. Com és una via clàssica que teníem al cap, al final ens hi posem.
El primer llarg, és preciós, no més té un pas tonto 6a/b que en artificial no ofereix cap problema, la resta del llarg cal buscar l'obertura òptima per no patir.
La segona tirada, és molt curta, os aconsello que no os carregueu massa l'arnes per què hi ha un lloc que s'estreny la xemeneia i es poden donar situacions còmiques.
La tercera tirada surts de la xemeneia IV/IV+, el tram és força aeri.
L'última tirada sembla més descomposta del que és en realitat, la dificultat és IV+/V. El material que es necessita són cintes express.

DESCENS
Cal seguir una mena de corriol (fites) que voreja la paret fins un lloc elevat, a partir d'aqui baixem fins una canal, que pots desgrimpar un tros o bé, rapelar; continues per camí fins l'antiga carretera.
Primer llarg

Segon llarg



Últim llarg

La ressenla la podeu trobar en la web ressenya.net
http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=402