La teníem pendent de la primavera passada quan no vam trobar la via i ens vam encigalar per la part més baixa. Avui ho tenim clar, deixem el cotxe en un collet i en 20/25 minuts estem a peu de via. Comencem la via en el primer spit, aquesta tirada cal no equivocar-se, cada cop que veiem un spit hem d'atacar-lo directament si no ens quedarem a l'esquerra de la reunió que és de 2 spits.
Les boires deixaran pas a un dia preciós
Primer llarg, cal atacar directament l'spit i no flanquejar a l'esquerra com faig jo
L'Enric en el primer llarg
El següent llarg tot i d'haver de vigilar amb la roca, és molt maco i està molt ben equipat, només caldrà alguna baga per savines, quan baixa la dificultat. Hem fet la R en un pinet al sol.
El tercer llarg pots pujar a una agulleta, com la roca no fot massa bona pinta, la deixem córrer i anem caminant fins al peu de la R3, on trobareu un spit que marca la canal que hem de pujar.
El quart llarg és una canal fàcil, on podrem assegurar-nos de tres savines molt ben situades; la R la fem de dos spits.
El cinquè llarg surts a l'esquerra roca gris-groga fins un spit, abans hem col·locat un allien groc. Des de l'spit es veu una canal en tendència a l'esquerra que sembla lògica i fàcil, no aneu per allí és descomposta i sense possibilitats d'auto-assegurar-nos. Jo m'hi vaig posar i és el lloc on vaig passar més por, cal anar a una mena de fissura canal que puja amb tendència a la dreta, allí trobareu la reunió de dos spits.
El sisè consisteix en una sortida fàcil, protegida per un spit després molt fàcil fins el cim de la segona agulla. Crec que aquesta es podria empalmar amb l'anterior.
Després bé un tros caminat fins al peu del calcari.
El setè llarg és el més guapo de tots, té un passet de V+ entre el 2on i el 3r spit, per fer-lo cal oblidar-se de l'spit i buscar les presses que hi ha més amunt que són molt bones, després anar a buscar un diedre, on posem un camelot vermell (prescindible pq al costat hi ha una savina) i per un terreny bonic fins la R amb 2 spits.
El vuitè llarg és curtet pot-ser es podria empalmar amb l'anterior o amb el següent. Sortim fàcil per l'esquerra de la R fins una savina on hi ha una baga llarguissima, allí és on li marquen un passet de V, abans però és més fàcil i només calen bagues savineres.
El novè llarg és curtet abans d'arribar al 1er spit va bé posar un camelot del 1 (vermell) el tram és mantingudet i molt guapo, però curt (V+).
L'últim llarg tot i ser fàcil, és una mica exposat fins arribar al primer seguro. Hi ha possibilitats de posar alguna cosa, però jo no estava massa còmode i vaig optar per arribar a una savina que hi ha sota l'spit. Després hi ha un desplomet (V+) i fàcil fins al cim.
No sé si la tornaré a fer la via, segurament no, però us la recomano si us agrada el terreny d'aventura, el lloc, és fantàstic i més en l'època de tardor. M' ha quedat un bon record d'aquesta via.
La baixada: vam pujar fins la part més alta i després baixes pel vessant obac amb tendència a l'esquerra, fins el camí que ve de la feixa (espai que hi ha entre el conglomerat i el calcàri) i d'allí al cotxe. No us dic el temps que vam tardar doncs vam trobar força rovellons.
.jpg)
.jpg)
