MONTSERRAT La Plantació Agulla Col.leccionistes"via somiatruites" I la Mamelleta "via Paciencia del Sioux"

-->

Fa una setmana pujàvem ben tapadets, avui sobra tot, també s'ha de dir que un imprevist d'última hora ha fet que caminem a mig matí; sort que el trajecte fins la Plantació es fa en gran part a l'ombra.

La Plantació està de moda? La passejada que hi ha abans no arribes la manté lluny de massificacions i fa que aquest raconet sigui un lloc de privilegi on disfrutar de la solitud de Montserrat.

Al arribar, únicament hi ha una cordada a la Infinity, que està de moda. Ens afanyem perquè estan fent l'última tirada i el nostre objectiu és la somiatruites, a la mateixa agulla i el ràpel va just per la via i la caiguda de pedres es gairebé inevitable.

El primer spit està força amunt, però tens una fissura en diagonal on pots posar els friends que vulguis, el camalot de l'1 entra fantàstic, el tram és molt guapo, a partir de l'spit tens un mur molt vertical (V+/6a), on sempre trobes presses. Personalment penso que cap pas és de 6a, però és mantingudet i els spits no estan a tocar, la qual cosa et fa arribar amb les pilles carregades

Primera tirada de la Somiatruites

L'Enric en el bonic mur de L1

-->

El segon llarg, surts per la dreta i després amb tendència a l'esquerra intentant llegir bé, fins que arribes gairebé al cim, allí la pedra és molt delicada, sort d'una fissura on pots assegurar-te amb un camalot perquè el pas tot i no ser difícil és raro i la pedra es queda a les mans.

Sortida de R1

En el cim de l'agulla dels Col.leccionistes

-->

Després de rapelar seguim canal amunt fins la Mamelleta allí fem la via paciència del Sioux, tot i no ser difícil la via és molt xul.la i ben equipada, ideal per estrenar-se de primer. Del cim baixem fent un ràpel de menys de 10 m.

L'Enric en l'agradable llarg 1 de la Mamelleta

El company a la sortida de R1

-->

Baixem per la canal de la Mamella, ens mirem la via Tomahaw, que fa una pinta molt bona, però la possibilitat de trobar col·lapsada la carretera ens fa desistir. Tornarem a la Plantació.

Podeu trobar les ressenyes a Onaclimb

MONTSERRAT "Perfil logaritmic· en solitari

-->

Tot i que em fa molta mandra anar a escalar sol, intento posar-m'ho fàcil, perquè no em desdigui a última hora. Aniré al perfil logarítmic, pujaré amb el funicular de Sant Joan i en uns 20 minuts estaré a peu de via.

Després de la feina em poso en marxa i a quarts de quatre em trobo al pàrquing del Monestir buscant la clau del cotxe que no sé on carai l'he fotut, a més m'he deixat el mòbil que sempre porto quan vaig sol. Solventat el contratemps me'n vaig a buscar el funicular de Sant Joan, merda, està tancat per treballs de millora, bufffff si em quedo a dinar per aquí? no, no que després no faré res, intento un plan B, aniré a l'Agulla del Pla dels Ocells. Mentre pujo l'alternativa no em motiva massa, així que malgrat la calor accelero el ritme, quan arribi a peu de via decidiré en funció de l'hora. Evidentment sembla que avui no és el meu dia, en el pla dels Ocells en comptes d'agafar el camí cap a Sant Joan tiro cap a Sant Jeroni, esperant trobar una drecera que em porti al camí que tinc uns metres per sobre, fins l'alçada del Puntal de l'Albarda no em puc desviar. Arribats al mirador agafo una canal que no sé si és la correcta, però després de barallar-me amb tots els arítjols de la canal, ara no vull tornar. Finalment a dos quarts de sis estic a peu de via. Ara em fotre el bocata, però abans m'abrigaré una mica perquè fot un ventet fresquet, ostia m'he deixat el jersei al cotxe. Coi pot-ser que me'n torni?, em foto un glop d'aigua i amunt.

Tot i que la roca no té un aspecte massa bo, és bastant ferma amb preses bones, molt bonic. Trec la ressenya per confirmar on he de tirar, ostres però si la portava a sobre, miro avall i a peu de via ben plegadeta; jo que havia col·locat la motxilla en el primer spit per no tornar al peu, però hauré de recuperar la ressenya, la baixada no la tinc gens clara. He de dir que aquest va ser l'últim contratemps. Quan baixo a recuperar la tirada em trobo una màquina de fotos (SI ALGÚ L'HA PERDUT QUE M'HO FACI SABER).

La segona tirada surt amb tendència a la dreta, té un passet molt maco de IV+. El tercer llarg tot i ser fàcil té una sortida molt aèria i com l'spit està una mica amunt li dona vidilla al tram, després arribes dalt d'una primera agulla, però cal fer una grimpadeta a una segona agulla que té un passet equipat de V, cal vigilar una mica amb la roca.

Ja dalt em relaxo, és una de les hores més maques del dia, una calma absoluta, fins i tot el ventet ha parat, la llum fantàstica, tot i no ser una escalada molt exigent em sento plenament satisfet. Ara estaria fins la posta del sol, però no tinc clar el camí de tornada. Apart del final del ràpel que és una mica selvàtic la resta molt còmoda, un corriolet et porta al torrent dels llorers que seguim còmodament fins el camí de Sant Jeroni a Sant Joan, baixo per Sant Miquel que segons els cartells és més ràpid. Al Monestir només hi queda el que no deixa passar els cotxes i el cobrador del pàrquing que em diu si estic federat. PERDÓ com diu?, que si està federat li farem un petit descompte. Collons no m'ho puc creure m'han rebaixat dos euros. Després de tans anys donant el conyàs.

Per l'agulla central que queda endins, va la via

El bonic perfil del Sentinella

La motxil.la en la R1

El Rave

Escalant el 3er llarg

Disfrutant del moment

MONTSERRAT Mirador de St Joan "via J. Barbera"

Hem fet tans cops els mateixos camins diumenge darrera diumenge que ja ens hem acostumat a la bellesa de Montserrat. Avui explorem un camí nou i m'adono del privilegi que és tenir aquest paisatge únic tan a mà. Que bonic que és Montserrat.

L'objectiu és la nova via dels germans Masó a la zona de Sant Joan, sobre el paper es veu molt atractiva, 210 m d'escalada amb alguns passets de 6a. Malgrat estem a mitjans de maig l'ambient és força fresc, pugem pel Clot de la Mònica que no ho coneixem, el camí ofereix molt bones vistes de la Plantació, i fa que l'aproximació sigui molt agradable.

Un cop a peu de via encetem la primera tirada que té més bona roca del que sembla, la tirada fàcil, un tram de IV i la resta gairebé caminant fins la R1, on fot un fred que pel.la.

En Josep A. enceta el 2on llarg el més escalador de tota la via, llàstima del fred perquè la tirada és molt fineta i maca i els dits no acaben de respondre amb preses tan fredes.

A continuació tenim un canvi de reunió III, solament la sortida de la R.

El quart llarg és una rampeta de III/ IV força distreta. L'últim llarg només té una sortideta desplomada, que si trobes la presa bona tot just és V+, la resta fàcil fins al cim.

Tot i no ser una gran escalada, l'excursioneta fins arribar a peu de via i el lloc supertranquil la fa una activitat recomanable.

La ressenya la trobareu a l'Onaclimb. (23 st Pere)

Les dues agulletes per on va la via, al centre-dreta

Inici del primer llarg

El company acabant el 1ª tirada

El company iniciant L2, la més escaladora

Que be, el solet a l'acabar L2

El 4art llarg, el tercer és un canvi de R

El company finalitzant el llarg

El desplomet de l'últim llarg, un cop passat fàcil fins dalt

Arribant al cim

Una visió privilegiada, eppp la que tenim nosaltres

COLLEGATS vies Gemenis, Gaston i Mecano

Després de les fortes pluges d'aquesta matinada de dissabte, passem directament al pla B, que ja m'està bé perquè últimament em falta una mica de motivació per fer dificultat i via llarga. El lloc escollit són els voltants de la roca bonatti, on hi toca el sol de valent i la paret està eixuta. Són vies d'un parell de llargs. Sobre la dificultat, nosaltres portàvem un llibre de ressenyes antic, crec que d'en Ballart on hi ha IV+, que abans de que et surtin te'ls has de mirar per on atacar-los, li podríem posar un grau o més en algunes vies. Les vies que hem fet són la Gemenis, la del Gaston i la Mecano, aquesta última mirant la ressenya no supera el IV+, però jo graduaria algun pas del final del primer llarg com a V+.

Inici de la via Gemenis

En els IV+??? del segon llarg

Potser ens fem grans i els IV+, els trobem més difícils

El company en el 2on llarg de la Gemenis

Inici de la Gaston, sobre el paper la més difícil, la que ha costat menys

El company acabant el 1er llarg de la Gaston

El company en el passet de sortida de L2

Primer llarg de la Mecano

final del primer llarg de la Mecano

MONTSERRAT L'Oblidada "via Gandhi el bestia"

-->

Després de treballar quedem amb l'Enric, anirem a la Plantació , voldria provar el turmell que fa dies que em desmotiva, doncs són aquells dolors, que ara, segurament són propis de l'edat.

El nostre objectiu és l'Oblidada, que es troba al començament de la canal dels Llorers. Ben suats ens preparem, la primera tirada comença amb una rampa senzilla IV, després s'adreça en una fissura una mica descomposta mentre faig la tirada em ve al cap en Jaumegrimp i en Toni que van estar per aquí amb un fred que pelava, avui s'està d'allò més bé, meteorològicament parlant, encara que amb neu devia ser màgic.

El segon llarg és un artificial molt còmode, a excepció de l'últim pas que cal agafar-se en la fissura invertida per xapar. La resta amb bona roca IV fins el petit cim, on s'està a la glòria, una cerveseta fresca és el que ens falta per tenir la felicitat total, en fi fem un glopet d'aigua calenta i avall caminant per la banda nord. D'allí aprofitem per fer una via molt maca. La Xiricahua en una placa que hi ha davant de l'agulla que acabem de fer.

La ressenya la trobareu a la web d'Onaclimb

L'Enric acabant el primer llarg

Inici del 2on llarg

Finalitzant l'artificial

El company arribant al cim

Inici de la via Xiricahua

La Plantació

TERRADETS "Currupipi"

Aquest dissabte millor que haguéssim anat a un balneari, segurament ens hagués anat millor. Tot i que les nostres pretensions eren molt minses, doncs el company té una tendinitis estranya en el turmell i jo fa dies que arrossego un virus intestinal, que no me l'acabo de treure de sobre. Així que sortim de Lleida cap a Terradets per intentar fer alguna via curta i si la cosa funciona anar tirant.

Arribem a l'alçada de la neurona desidente i ens posem a una via que hi ha al costat que té dos llargs, crec que es diu currupipi, graduada de V-V+. Li pregunto al company que tal el peu, em diu que be, però m'enganya i malgrat notar una certa activitat intestinal, pujo amunt. L'entrada és exposada, doncs el primer spit està molt alt i malgrat pots posar un tascó si caus et fots una bona nata sobre uns blocs, no és que el pas sigui difícil però són d'aquells de decisió si no ets alt. La resta de la tirada és molt maca i atlètica fins la R. El company em diu que no puja, sort que ha vingut el Tato. Mentre puja, em ve al cap un vídeo que vaig veure del Jim Bridwell, i dos escaladors més al Mali que es despenjàvem de la tirada amb una forta descomposició, jo de moment no em noto tan apurat, però si noto certa pressa. Arriba el Tato i pujo una mica més fins trobar un ràpel i ràpidament avall, buffffff quin descans

PARET DEL GRAU "vies Afrika i Manelet"

Aquest dissabte ens trobem al Faro de Balaguer amb una part dels companys de Lleida, en Sergi, en Nico i la Iolanda, que no coneixia. Enfilem cap a Coll de Nargó i fem la parada de rigor al Tahussà, allí trobem alguns de la penya de la tribu, bé jo només conec al Wolfang, la resta els tinc vistos del blog però no sé massa qui són, m'agradaria saludar en Jesús però no el reconec i com estan amb el pa amb tomàquet no els vui destorbar.

Decidim tenir un dia tranquil i anem a la paret del Grau, allí farem la via de l'Afrika i la del Manelet. Al parking trobem força gent que es prepara, el que passa que no estem acostumats que la gent porti botes rígides de muntanya i piolets per aquest llocs, potser entrenen escalar amb bota rígida. En fi, nosaltres ens afanyem per arribar els primers a la paret, que després serà per nosaltres sols, la gent va a unes parets més curtes que hi ha aprop del parking.

En Sergi i jo comencem per la via Afrika, que havia fet fa un parell d'anys en solitari, la veritat és que un pas força difícil que hi ha al començament, no em sona gens, m'adono que hem començat més a la dreta de la via, rectifiquem fins la R1 de l'Afrika. Ja a la via, en Sergi enceta la segona tirada, molt curta però amb un muret guapissim. L'última tirada, és la més bonica sobretot el mur final.

Al costat tenim el Nico i la Iolanda, que be que es belluga aquesta noia, ens diem amb el Sergi, les noies amb les que havíem escalat, quan érem joves, no tinc clar que el seu objectiu fos escalar vies. En Sergi m'explica que fa poc a Riglos va coincidir amb una trobada d'escaladores al Puro, al·lucinava mandonguilles, ja m'imagino el fart de riure que es devien fer perquè amb el Sergi no t'avorreixes mai.

Continuem ara per la via del Manelet té un desplom atlètic només començar, equipat per alts em diu en Nico, sort que el company és llarg i no té cap problema per xapar, després ve un tram més senzill fins un muret molt bonic.

El segon llarg tira recte amunt, els companys em diuen que cal anar un pel a la dreta entre el segon i tercer bolt, com veig magnesi vaig cap al bolt, merda estic en un punt on no puc desfer el pas i l'única solució és tirar amunt, però això és molt llis i al parabolt no hi arribo, ho intento i faig un saque, no m'he fet res, però dubto de si tornar a pujar, doncs per mi el pas és impossible, en Nico em diu que he d'anar cap a la fissura que està a la dreta, no entenc que hi fa el seguro tan a l'esquerra, per la dreta surt molt bé. Continuo, més fàcil fins la R. L'últim llarg és preciós, be tota la via és molt maca, només té un desplomet de 6a a mitja tirada. Baixem i cap al Tahussà a fer una cerveseta

L'entrada a l'Afrika la vam fer més a la dreta

En Sergi començant el segon llarg

En Nico en la primera tirada de la Manelet

La Iolanda en el 20n llarg de la Manelet

La mateixa acabant la via

El Sergi en el 1er desplom de la Manelet

El company arribant a R2

Última tirada de la Manelet

La Iolanda en la via Afrika (20n llarg)

Companys us poso totes les fotos que vam fer http://picasaweb.google.es/mingomortes50/ParetDelGrau#