MONTSERRAT Roca de Sant Cugat via Territorio Dakota

-->

Quan després d'esgotar la llista de noms de l'agenda i tothom tenir algun compromís, jo també el diumenge, les coses canvien i amb la meva “parella” de sempre, podem lligar el diumenge al matí una ascensió matinal. Triem d'anar a la Plantació, després de la caminada del cap de setmana passat això serà una passejada.

La via que havíem escollit era la integral de la Plantació, però no sabem localitzar amb exactitud l'agulla de S. Martí, així que finalment ens posem a l'agulla de Sant Cugat, en la via territori Dakota. L'itinerari està molt ben equipada, amb 11 cintes fas.

El primer llarg primer és una petita rampa III i després guanya verticalitat V i algun trosset de V+, sense complicacions, la roca molt bona.

La segona tirada és preciosa, comença per un diedre fissurat on trobareu 3 claus i després per un mur molt vertical i fantàstic V+ fins que aquest per verticalitat V.

L'últim llarg consisteix en superar un desplomet una mica raro 6a, amb Ao surt molt bé, no cal portar estreps, malgrat la ressenya posa 6a o A2.

La baixada es fa amb ràpel 20 metres per la cara nord i després cal pujar a l'esquerra, direcció nord fins trobar una canal molt matojera per baixar a la canal principal.

Primer llarg

El company en el tram més vertical del LL1

El Josep A. en el llarg més bonic de la via, el segon

Segon llarg

En el tram difícil del tercer llarg

En el cim de la Roca de Sant Cugat

PIRINEU Drac del Tumeneja "via gran diedre"

Jorasses, Lavaredo, Dru, Gran Capitan,.. parets de somni, ascensions fantàstiques que esdevenen grans objectius pels escaladors. En la recerca d'aquestes grans fites en ocasions topem amb alguna perla, l'ascensió d'avui n'és una. El Drac del Tumeneja és que ho té gairebé tot, una roca sensacional un ambient sever i vertical, Pa de Sucre, Punta Harlé, Beciberri nord són els nostres convidats de pedra i una solitud que encara podem gaudir en molts racons del nostre Pirineu.

Fa més de 25 anys que amb l'Albert Bertran vam fer l'espatlla del Drac de Tumeneja, mentre dinàvem al refugi el seu germà, el David ens va comentar les excel·lències del gran diedre del Drac de Tumeneja que ell juntament amb el Grani havien obert. Jo la vaig posar en llista, però mai havia trobat el moment.

Aquest cap de setmana llarg el temps ens ha fet canviar els plans i en Josep A. em comenta de anar-hi, jo li recordo el que en aquell temps em va dir en David que era una via atlètica i dura, però el fet que les reunions estan equipades amb bolts i anelles per baixar, fa que el compromís en cas de mal temps sigui molt baix, i segons els molines de torn és quasi segur que farà mal temps.

Divendres al tard ens trobem amb el Jordi, en Josep A i la Montse a la Val d'Aran, anirem a dormir al Pont de Ressec, el refugi ens han dit que estan fins als topes. Com demà farà mal temps, penso jo, ens estalviem la caminadeta fins el Refu. L'endemà no hi ha un sol núvol, no m'ho puc creure, així que a quarts de set amb la claror de la Lluna enfilem cap al Drac, que està a la quinta forca 4h 30 m d'aproximació, es pot escurçar ½ hora si a mig estany de Mar tallem en direcció al Drac.

Hem sortit sense núvols i cada cop n'hi ha més, enceto el primer llarg, malgrat estar a l'estiu, la roca és freda un parell de claus ens indiquen que aquest era el lloc on comença l'ascensió, nosaltres ja portem uns 10 metres fàcils i continuo cap a dreta on des de baix es veia un clau amb una cinta que et porta a un carreró sense sortida, esmeno l'error i torno a l'esquerra, segurament el clau era d'algú que es va encigalar. La resta del llarg continua amb la dificultat de V sup atlètic i malgrat trobar algun clau cal equipar-ho amb els friends. Jo crec que és el llarg més dur.

Beciberri Nord

Estany de Mar

A l'esquerra el Drac del Tumeneja

Punta Harlé

El Diedre que ratlla tota la paret

Encigalat en el 1er llarg
Cal pujar per l'esquerra;
el clau que tinc en els peus és el que desorienta

Part final de L1

Els companys iniciant el llarg

En Josep A, arribant a la R

Després d'alguns dubtes enfilem la segona tirada, malgrat ser més fàcil que l'anterior V jo faig una voladeta, em noto el turmell endolorit, però com és el tonto no tinc clar si el mal és de l'aproximació o del cop (avui ser que és del cop), continuo amunt i em sorprèn el que m'ha aguantat la merda de clau. Faig el pas més separat del diedre i cap problema fins la còmoda R2. Mentre espero els companys comença a ploure (ara ja tenim excusa per fotre el camp), just quan arribem surt un sol fantàstic, així que amunt.

Iniciant el 2on llarg

El diedre és gairebé perfecte de dalt a baix

En Josep A. arribant a R2

En Jordi (Tato) en el mateix lloc

El tercer llarg continua el diedre, perfecte i durillo V sup, la part final em deixa esgotat tan física com mentalment, docs l'últim friend està molt avall i en aquest tram has d'aplicar la tècnica de diedre, em noto molèsties que no em donen gens de seguretat, apart que aquesta tècnica no és de les meves millors virtuts. Quan arriba en Josep A em diu si vull baixar o continuar, jo ja no baixo, però no em noto al 100 %. Així que agafa el relleu.

Tercer llarg, continua el festival

Acabant el llarg

Els company, arribant a R3

El quart llarg sobre el paper li posa V, però jo l'he trobat tan difícil com els anteriors a més fins el final no et regalen res i per postres a mitja tirada ha caigut una mica de pedra, sort que era petita i ha durat poca estona. Ara ens queda un tirada de segon fins al cim que en vista del que s'atansa no fem.

En Josep A. iniciant l'última tirada

Acabant la via

Beciberri Nord, des de R4

Baixem en quatre ràpels fins a peu de via, ATENCIÓ el 3er ràpel cal fer-lo amb una sola corda doncs hi ha moltissimes possibilitats que el nus s'enganxi en el diedre. Mentre baixàvem la pluja arriba i gairebé no ens deixarà fins que tornem a ser als cotxes.

Arribem xops però contents per haver viscut tan intensament.

El material que hem utilitzat aliens semafor i gris camelots 0.5-1-2(repetit)-3,5 (l'hem posat en tots els llargs). En totes les tirades hi ha claus essent la 1ª on són més nombrosos, les dues ùltimes en tenen 1 o 2 )

MONTSERRAT Pedra Esparraguera "E. Mistic"

A quarts de quatre del dia 09/09/09 quedem amb el Josep A. Per retrobar-nos amb Montserrat, fa quasi dos mesos que no hi posem el peu. Hem triat la via del Místic a la Pedra Esparraguera que en Joan B. i en Jaumegrimp deixen molt bé, nosaltres ho corroborem via molt maca i roca boníssima.

Gràcies a les bones indicacions dels companys de blog arribem molt bé a peu de via. Hi ha una cordada que comença el segon llarg.

Com si puntés el dia, nosaltres fem els estiraments de rigor.

El primer llarg té un parell de passos difícils, personalment m'ha costat més el primer que no el segon. La tirada és curta (20 mts) i està equipada amb bolts.

El segon llarg dubtem si fer-lo o no per la variant, ara us aconsellaria que ho féssiu. La normal té un començament molt explosiu (6a+) i després la dificultat minva però a mi m'ha costat moltissim presses de mà molt petites a més els bolts allunyen força. He arribat a la R molt cansat de coco. Quan arriba el company i comentem la jugada, sembla que hem pujat per llocs diferents, doncs em parla de forats boníssims, que jo no he trobat, crec que ell a pujat més a la dreta.

A l'iniciar el tercer llarg l'altra cordada ja baixa, no m'estranya un és l'Enric que encara que ell no ho vulgui reconèixer és un fiera escalant. Aquest llarg només té un tram difícil al començament V, després trobes uns forats boníssims. Aquests tirada m'ha animat moltissim i sense massa temps encetem el següent V-V+, buff fantàstic, ja poden allunyar els bolts (que allunyen) em sento superbé . Com canvien les coses, a l'acabar la segona tirada estava poc motivat i ara és tot diferent. Sort que després de tanta brega per aquestes pedres ens comencem a conèixer una mica sinó més d'un cop haguéssim plegat.

Baixem, i al Monestir només i queden els cobradors del parking, quina rabia, l'ultim cop que vam venir havien marxat.

De reportatge fotogràfic, un petit desastre, malgrat portar dues màquines, una sense targeta i l'altra amb la targeta plena, Joan B. Nosaltres tb hem estat de pega

SANT HONORAT via Retiro espiritual

Buscar un lloc on escalar sense patir massa calor i que no sigui Pirineu, és una tasca difícil en el mes d'Agost. En Josep A. em comenta d'anar a Sant Honorat, on hi ha una via en una cara oest, a més és una zona que no coneixem.
Dissabte al matí ens trobem a Peramola, avui haguéssim pogut escalar en qualsevol via, per què de calor més aviat no en fa i la boira és per tot arreu.
Sortim de Can Boix prenen el camí que va a l'agulla del Corb, i tot i que sembla que dones volta, creiem que és el camí més ràpid. La boira no deixa veure res, el company que un cop s'hi havia passejat ,em comenta que la vista és molt maca. Arribem al coll de Mu després d'haver passat per l'agulla del Corb, allí agafem un caminet que aprofita les zones planes del conglomerat fins arribar al peu de la via retiro espiritual.

Agulla del Corb

Tot i la humitat ens hi posem. El primer llarg només té un tram de IV equipat amb dos bolts; la roca és acceptable, però un pel humida.

El company en l'inici de via

Sortint de la part més vertical

El segon llarg, consisteix en la superació d'un desplom i un mur vertical (Ae) enllaçats per un tram força vertical (IV+) equipat.

En el primer desplom

L'Agulla de tres Ponts des de R2

El company arribant a R2

El tercer llarg surts a l'esquerra fins un bolt, per tornar a la dreta (bolt) i finalment puges a una vauma on fas la R.

Iniciant el 3er llarg

El quart llarg surts a la dreta per un tram molt vertical (V-) i després a la dreta, paral·lel a una canal amb vegetació.

Sortida R4

El cinquè llarg surts a la dreta (IV+) fins un collet i després amunt fins al peu d'una xemeneia (IV).

El company n la sortida de la R5

L'últim llarg és el més maco, tot i que l'aspecte de la roca no invita gens a posar-s'hi, però les preses bones ho són. La sortida té un passet de V, és només un pas fins que aconsegueixes posar el peu esquerra en un bolo del devonià, que són els més ferms (de seguida aprendreu quins són) i després xino xano fins dalt (IV+).

Inici de l'últim llarg

El company en la R5

Tot i haver-se esvaït la boira, al Sol no s'està gens malament i l'espectacle que tenim davant nostre és preciós.

DESCENS.
Us explico el que vam fer nosaltres, que després d'haver-ho fet creiem que no és el millor. Ràpel de 60 metres fins R4, un segon de 60 fins R2 i l'últim de 60 metres fins a peu de via. Després hem seguit les vires del conglomerat (fites) fins el camí que ve de Sant Honorat, un cop el trobem seguim avall fins a Can Boix. Es pot tornar pel camí que havíeu vingut (coll de Mu) , potser és més ràpid.
Creiem que el millor i segurament és més ràpid, és que un cop acabada la via continuar crestejant amunt fins el punt més alt i després anar a buscar el camí de Sant Honorat.
El lloc és preciós i no sap gens de greu caminar per anar a buscar el peu de via, ho disfrutes tan o més que l'escalada.

La via està equipada amb 10 cintes més reunions fas. Si voleu veure el croquis en el vértex 202 el trobareu.

PIC COMALESTORRES 4art esperó via de l'Arnau

Algun dia havia de passar, avui no hi ha reportatge fotogràfic, i és una llàstima perquè havia fotos molt maques.

Quedem molt d'horeta amb l'Enric a Barruera, no per ser els primers, doncs el lloc triat no crec que sigui massa freqüentat, si no per les tormentes de migdia.

La via triada és la de l'Arnau al 4art esperó del pic de Comalestorres. Aquesta paret em va agradar el dia que vam escalar el Pistacho Asesino.

Així que avui dia 22 a les 8 enfilem cap les agulles de Comalestorres. Tot i pujar a l'ombra suem de valent, a l'arribar a les concorregudes agulles no hi ha ningú, tot i que el solet ja li toca a la paret. Nosaltres continuem mitja hora més fins al peu de la via, on trobem una nombrosa família d'isards que no volen saber res de nosaltres. Trobar l'inici de via és fàcil amb les indicacions de la guia de Cavallers (vol 2).

El primer llarg té uns 60 metres, es veu un spit al començament de la via, suposo que per situar-la. La tirada és molt maca, un passet de V en l'spit i després una placa molt fissurada de IV on pots posar el que et vingui de gust (van bé els friends grossos).

El segon llarg és el més indefinit, surt de la R per la seva vertical i continues per una placa similar a la de sota fins un terreny més fàcil. Nosaltres vam anar un pel massa a l'esquerra, que era la zona més lògica, vam haver de muntar R per les cordes, si no vas tan a l'esquerra suposo que la corda corre millor, de totes maneres en aquest cas tots els camins porten a la R2.

El tercer llarg, és el més maco, primer agafes un terreny fàcil fins arribar a unes plaques sota un diedre IV+/V i finalment fas el diedre que te l'has d'equipar V+. La R, a l'igual que totes amb dues expansions.

El 4art llarg és el més fàcil i curt. La majoria de tirades tenen 60 metres. La tirada consisteix en arribar al peu de la piràmide final.

L'últim llarg, surt vertical de la R i fas un flanqueig delicat a l'esquerra V, per agafar una placa fissurada molt maca (IV), malgrat no tenir un aspecte atractiu pels líquens.

La via m'ha agradat, és bonica i sense grans dificultats, una disfrutada.

El descens es fa cap a l'esquerra (ENE) per un fort pendent d'herba fins arribar a una canal, suposo que deu ser la 5 agulla de Comalestorres la que queda al costat de la canal, allí fem tres ràpels, amb un 60 fas, que et porten al camí del matí.

Material que hem utilitzat: camelots 0,4/0,5/0,75/1/2/3 alien groc i vermell i una baga pels arbres. Totes les reunions tenen dues expansions

AGULLA DE COLOMERS via de les rampes

Comencem a caminar i les cames noten l'esforç de tota la setmana a Picos, sort que hem pogut deixar el cotxe a mitja horeta del refugi nou de Colomers. Allí prenem el caminet marcat amb pintura groga i vermella, fins que es bifurca, aleshores seguim les marques vermelles (volta llarga als llacs) fins que estem aprop de l'Agulla de Colomers i enfilant un fort pendent arribem a peu de via (1h 10').
El primer llarg és fàcil i raret III/IV al començament i després un pendent d'herba d'uns 10m fins arribar a un parell de claus amb bagues on muntem la primera R.

La segona tirada es dirigeix per un pendent herbós a una xemeneia que escalarem per la paret de la dreta, molt vertical però amb bona presa (IV/V-) fins arribar a un replà on hi trobarem una reunió muntada amb ponts de roca. Les tirades són netes però amb bagues i friends cap problema.

El tercer llarg, crec que és on ens vam equivocar, la lògica marca pujar a la dreta d'un arbre per agafar una xemeneia que deixem per anar a unes llastres cap a l'esquerra fins arribar a una gran plataforma. Allí munto reunió, sembla molt difícil sortir d'aquí, a més no coincideix la dificultat que hem fet amb la que marca la via.

Jo crec que de la R2 es surt per un mur vermellós molt vertical a l'esquerra de l'arbre (IV+) tal com vam fer nosaltres (V+/Ao) i després amb tendència a l'esquerra.

Des d'on estem i amb la ressenya a la mà no coincideix res, així que decidim mirar el diedre xemeneia que havíem deixat. Trobem unes bagues que ens fan pensar que la via anava per allí. Pujo sobre un gendarme i veig molt difícil de continuar a la dreta, un mur ple de líquens, impossible; a l'esquerra hi ha un fissureta també amb líquens, no tinc gens clara la continuació, però m'hi poso, aconsegueixo posar un alien verd i un de blau, tècnicament no és molt difícil, però estic supercagat, això és supercutre. Continuo pujant i ja veig el final, em queda un pas raríssim, trobo una fissureta amb terra i molsa, la netejo i poso un tros d'alien vermell, no sé si ha quedat massa bé, m'aniria de collons poder-m'hi agafar, però no m'atreveixo. No se si he levitat, però m'ha sortit, ufff crec que he suat adrenalina. Munto R4 en uns blocs i un pont de roca.

Fem un cinquè llarg fins l'aresta que porta al cim. Tenim clar que la via anava més a l'esquerra i que la baga sota del gendarme era d'algú que havia baixat, llàstima segur que per la via haguéssim disfrutat molt més perquè l'entorn en el que ens belluguem és fantàstic una solitud que encara podem disfrutar en aquest llocs del Pirineu.

Circ de Colomers

Segon llarg. La R2, està sota l'arbre. La via deu anar per la placa clara a l'esquerra de l'arbre i agafar la xemenia a l'esquerra (IV+/III)

Sortida de la suposada R3

L'Enric a la R4

L'últim llarg

El Tuc de la Balaguera, al fons

L'Agulla de Colomers