MONTSERRAT Paret de la Codolosa "vies Tribu i Full equip"

-->

“A quien madruga Dios ayuda” això és el que em deia la meva mare quan era petit i no m'alçava del llit. Avui la cosa no anat com el refrany, hem anat d'horeta cap a la zona del Monestir, 1ºC i el dia tapadot i tot humit de la boira. No sabem massa el que fer , si marxar cap a casa o provar a un altra zona, finalment anem cap a un dels llocs més calorosos de Montserrat, la Codolosa. Quan arribem i fot fresqueta, 3ºC, malgrat tot, anem a una via que em va recomanar en Jaume Grimp, la full equip. No tenim ressenya, però em sembla que té una tirada de IV i la segona V+/6a. A l'arribar, hi ha 6 persones per fer la via així que ens posem a la via del costat, la Tribu.

La primera tirada, petits murets de IV/IV+ alternats amb rampetes fàcils. Tot i fer repòs quasi tota la setmana, em fot mal la tendinitis del colze; això de les tendinitis no ho he acabat d'entendre mai, fent una mica d'exercici a vegades passa abans. Mirant el desplom que tinc davant m'agafen tots els mals. Arriba el company, i li deixo l'estrep per si de cas, no el fa servir el pas és molt dur, s'ha d'escalar per què les assegurances no et permeten fer Ao. A l'arribar a casa he vist que li marquen 6b+ atlètic, gairebé ha sortit, ha faltat power. Segurament tornarem per què ens ha quedat el cuquet de treure'l net. La continuació molt maca, suposo que deu de ser V, però anava bastant petat.

Ens queda una última tirada curteta, una sortideta difícil i després més fàcil, 6a/V. Un parell de ràpels i a peu de via. Entretant el dia s'ha aclarit, en fi el refrany. Com és d'hora ens posem a la full equip, la primera tirada murets alternats amb zones més fàcils, semblant a l'anterior. La segona tirada guapisima, una sortida preciosa que li marquen 6a, després més fàcil V, i un altre passet tonto a la part de dalt li marquen V+, mentre anem pujant sentim Boney M del bareto de baix, recordo que hi ha un cartell que diu que anem pels camins, que siguem silenciosos per no molestar a les criatures del bosc.....

Un parell de ràpels més i cap a casa.

En Josep A. negociant el desplom del segon llarg(Tribu)

El company acabant la via de la Tribu

Primer llarg de la full equip

El col.lega disfrutant del segon llarg

La ressenya la podeu trovar a la web de la tribu (Codolosa)

MONTSERRAT El Gerro i la Veïna "via Àfrica i nets"

Tot i que em fa mandra anar tot sol cap a Montserrat, quan surto de la feina me'n vaig a trepar que fot un dia fantàstic, i tal com va la meteo, cal aprofitar-ho.

El lloc que he triat avui no el conec, el Gerro a la zona dels Pallers. Segons el mapa, el camí més curt és pel Vermell del Xincarró. Mentre camino veig un grup d'agulletes a l'esquerra del Vermell, coi quina deu de ser el Gerro, potser està més amunt, per què recordo que aquesta agulla era la número 1 del llibre d'en Labraña, en fi espero no passejar el material. Entre cabòries arribo a un caminet marcat amb punts blaus que va a l'esquerra, a mesura que pujo, l'agulla de més a l'esquerra sembla que és la meva, ho comprovo amb la ressenya i estic en el lloc adequat, carai que be l'aproximació és ràpida uns 20 minuts.

Desplego tota la parafernalia i amunt al principi li marca un V+, és un pas de finura la via està molt ben equipada, arribo a la R i continuo, casi dalt hi ha un pas preciós V+. Llàstima que sigui curta per què l'escalada m'ha agradat força.

Ara vaig a l'agulla del costat, la veïna del Gerro a fer la via dels nets. També faig les dues tirades en una. La via només té un parell de passets molt bonics un al començament que li posa V+ i l'altre te'l trobes al final V, molt maco.

Per baixar del Gerro cal fer dos ràpels curtets, i la veïna del Gerro amb un ràpel de 30m arribes al peu de via.

Ara sé que el Gerro és l'agulla de l'esquerra

La via va per la cara que no es veu
Més a la dreta hi ha un sector d'esportiva

Er Menda, dalt del Gerro

Si voleu veure les ressenyes les trobareu a Onaclimb

MONTSEC Cap de Ras "via Fanal Nocturn"

Fa uns anys que vaig descobrir aquesta zona, quan vam pujar a fer la Ocells de Nylon als Puntals, una via que no té res a veure amb l'equipament que hi ha a les vies del Cap de Ras, vuit burils i un parell de claus i la penúltima tirada de lo milloret de la zona. Aquell dia amb el meu amic i company d'escalades vam confeccionar una llarga llista de les vies que volíem fer (tercer hombre, Redrum, Badalona, inversió tèrmica, tope clàssic i Alkaid), la fanal nocturn no sé si ja estava oberta el que si recordo és que no estava publicat el llibre d'en Soldevila i que no se'n parlava massa. Avui hem acabat la llista, i repassant records amb el Josep Anton hem coincidit que no és la via que més ens ha agradat, potser és que esperàvem una mica més doncs les poques vies que hem fet del llibre d'en Soldevila sempre les hem trobat molt guapes. Ep això no vol dir que sigui una via lletja, no no. És una via que s'ha de fer, la primera i segona tirada narinant, la tercera tirada està força bé, la quarta la millor, la cinquena curta però preciosa, després una de tràmit, la setena un pas que li posen de 6a de sortida nosaltres creiem que és una mica més i finalment la sortida que és buscar el millor lloc per sortir.

Fa una tarda preciosa, el Pirineu ple de neu, el Boumort, la Pessonada, Sant Joan,.. mai ens cansarem de pujar al Montsec, que ja és una mica nostre.

El company acabant la segona tirada

En Josep A. encetant el tercer llarg

La tirada més maca de la via

Última dificultat del llarg

Acabant la quarta tirada

Cinquè llarg, curt però preciós

Inici del setè llarg, després d'aquest tram la dificultat baixa a V

En Josep A acabant la tirada

Buscant el millor lloc per sortir (8e llarg)

MONTSERRAT El Clot del Boixar

Després de força dies sense sol, avui sembla que escalarem, tot i que havíem quedat per fer via clàssica a Montserrat, un contratemps a fet que anéssim al Clot del Boixar i fer esportiva. En aquest vessant no hi bufa tan el vent, l'aproximació és curteta uns 10 minutets, pel camí ens creuem amb una colla que no saben massa cap on tirar, sento que un diu: i si els hi preguntem a aquests senyors, la mare que els va parir, ja és el segon cop que m'ho diuen aquesta setmana, la primera va ser quan marxava del rocòdrom un, que no el coneixia em diu: adéu senyor, en fi, primer et diuen de vostè i després senyor i després potser iaio, cagon dena.

Arribem al Clot, supertranquil, no hi ha ningú, les vies no són massa llargues anem al sector que li diuen esquerra i ens apalanquem en una placa molt maca i fem totes les vies que van des de 5b fins 6a. Els 5b una mica justets de grau, ens han semblats una mica més de grau, els 6a són petits trams molt macos els dos, sobretot, hunkpapa.

El Clot del Boixar

En les vies de V

EN Josep A. començant Hundpapa

En el desplomet final

Si voleu veure les ressenyes ho podeu fer a Onaclimb

MONTSERRAT Vermell

Avui ens trobem amb el Jordi, que ha vingut de Lleida per escalar a Montserrat, així que anirem a fer una via una mica llarga a la zona de la Proa, a mesura que veiem la paret ens adonem, que la via triada, hi toca el sol només a la tarda, així que decidim anar a l'aresta brucs de la Proa. Hi ha dies que no pares de cagar-la, i mira que fa temps que ens belluguem en el món de l'escalada, però hi ha dies que la cosa no va. Ja hem començat malament amb l'aproximació, i mira que no és el primer cop que venim. Arribem al peu de la Proa i fot molt vent, el Josep A. ens diu que la via que anem a fer és diu l'aresta del vent (hi ha una placa), fantàstic no podíem anar a millor lloc, en un dia de vent. Així que finalment s'imposa el seny i anem al vermell del Xincarró, allí hem fet quatre vietes: el Llaminer (V+), una sense nom al llibre surt com a número 19 (V+), hi ha marro (6a) i el beso de la flaca (V+). La veritat és que hem anat molt bé, com dirien els col·legues del rocòdrom cal provar més grau i progressar adequadament.

L'agulla Roja i el perfil de la Proa

L'estètica Agulla Fina

Escalant hi ha marro

En Jordi a l'inici de Hi ha marro

En Josep A. en el beso de la flaca

PIC CONILLER "via Guillem Arias"

Fa dies que tinc al cap fer la via d'en Guillem a la paret del Coniller. Tan aquesta com la directa Avatar que ja vaig fer a l'octubre, m'havia proposat de fer-les en solitari.

Així que a les 9 del matí ja soc a l'aparcament, tot i el fred i el dia tapadot decideixo tirar amunt, de fet tinc una horeta fins a peu de via i és possible que passi com ahir a Vilanova, que es va aclarir. He estat de sort, quan arribo el núvols comencen a trecant-se, així que ràpidament em preparo.

La via comença sense massa dificultat, això em permet no passar massa seguros, doncs vui empalmar dues tirades, arribo a la R1 (30m) i com tinc força cintes continuo amunt buff el 6b es veu molt atlètic i avui no em sento amb molt coco i força per provar, així que faig uns quants passos amb els estreps i de seguida arribes a la R2 (20m), ummm justet de cintes. Entretant he sentit gent que s'han posat a l'Avatar, sempre és una tranquil·litat saber que hi ha gent aprop.

El segon llarg (tercer de la via) li marca un Ae1+, suposo que deu de ser un artificial un pel desplomat, els passos previs son senzillets i l'artificial no cal fer-lo, doncs entrant un pel a la dreta dels bolts, on hi ha una gran sabina si t'oblides dels parabolts el pas no té massa dificultat jo li posaria V fins que arribes al 3er o 4art bolt (no ho recordo, n'hi ha tans) a partir d'aquest punt hi ha més dificultat V+/6a, llàstima que hi ha una fissureta on t'agafes, que és plena d'herbes i terra, el pas final no m'ha sortit en lliure és un pas d'adherència. Aquest llarg, per mi, el més bonic de la via. Desfaig el llarg i torno a disfrutar dels passos.

Em queda una tirada fins la feixa, tot i que la ressenya li marca passos amb Ao, surten tots molt bé, l'últim és el més difícil.

Ja a la feixa, faria un glopet però no porto aigua. Malgrat el fred del matí ara fa força calor. Encento la penúltima tirada, hi ha un passet de 6a, no m'ho penso gens faig un Ao i amunt, els primers metres són molt macos, després un flanqueig ascendent a la dreta amb alguns passos on cal trobar be la posició. Desfer el llarg ha estat força emprenyador.

L' última tirada de tràmit IV+. Dalt al cim encara hi ha neu, me la beuria tota però ......

Encara queda la baixadeta a trams amb neu, quan passo pel final de l'Avatar, saludo al Jordi i em diu que el seu company de cordada és en Joan B, company de blog.

La via no m'ha agradat massa, i tinc la impressió que encara hi ha més assegurances que la seva veïna l'Avatar, que personalment em va agradar molt més.

El dia comença fred, al fons el pic del Coniller

A l'arribar els núvols comencen a trencar-se

La tercera tirada, per mi la més maca

Acabant la penúltima tirada

Un paisatge esplèndid

VILANOVA Contrafort de la Roca dels Arcs

Avui dissabte em trobo amb el company de sempre a la Font de la Figuera a Vilanova, ell porta gran part de la setmana fent gel i esqui de muntanya.

Enfilem cap Rubies, però quan portem una bona estona el gel que hi ha a la pista, fa impossible poder tirar endavant, així que intentem girar, el gir ens ha costat una bona estona, i sort de la pala i els piolets si no potser encara hi seriam. De nou a Vilanova, no sabem massa el que fer, si anar a la Roca dels Arcs a fer alguna via curta, però la baixada té molta neu i anar fins l'altra punta de paret per baixar ens fa mandra, així que acabem fent esportiva al contrafort de la roca dels Arcs. No sé les vies que hem fet ni la dificultat, de les 5 vies tres eren força fàcils V o V+ i dues que picaven una mica més. Una d'aquestes és molt maca un muret tipus Rampas invertidas i a dalt un pas duret d'una regleta, la dificultat deu rondar el 6b. L'esportiva ens ha salvat el dia tot i que jo m'he quedat amb ganes.

Els piolets van ser de gran ajuda

El Josep A. en una de les vies

Després d'una setmana encara hi han llocs amb aigua

Un desplomet amb unes busties bonissimes